A Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, va tremolar-li poc el pols. Sense dubtar-ho, com si estiguera imbuït de l'esperit que va escenificar Clint Eastwood a la pel·lícula Sin Perdón, va empunyar el DOCV i va cessar els consellers de Vox. No havien passat ni cinc hores de l'eixida de l'extrema dreta del Consell pel dictat del jerarca ultra Santiago Abascal i Mazón ja havia desposseït als seus socis ultradretans de les seues responsabilitats governamentals.
En menys d'un dia, el cap del Govern valencià havia reconfigurat el seu executiu i encarava l'aventura de gestionar en minoria. Amb Vox com a aliat governamental, el baró valencià semblava afrontar una legislatura que seria una mena de passeig en barca per l'Albufera. La decisió forçada per la cúpula estatal de la ultradreta, però, obligava els populars a negociar cada mesura. La comoditat del primer any s'havia esfumat de la nit al dia. Les Corts Valencianes passaven de ser un escenari secundari a erigir-se en la principal plaça de la política valenciana.
En aquest nou panorama, la formació de la gavina va rebre una de gelada i una de calenta al parlament valencià. Si bé van aconseguir el nomenament del seu candidat, Eduardo Beut, com a nou director de l'Agència Antifrau, els conservadors s'hi van veure forçats a tramitar el seu pla de simplificació administrativa a través de la fórmula d'un projecte de llei i no mitjançant un decret com pretenien. Va ser el primer avís de Vox cap al PP. «El pacte de cavallers», en paraules del síndic dels ultradretans, José María Llanos, només s'havia aplicat a la renovació de la comandància de l'organisme fiscalitzador de la corrupció.
«El Govern de Carlos Mazón és un govern estable que dona seguretat als ciutadans; per descomptat molt més estable que en les legislatures anteriors amb el Botànic. La majoria del govern del canvi de Mazón, la qual van elegir majoritàriament els valencians a les urnes, està àmpliament reflectida en el parlament i estic convençut que serem capaços de tirar endavant els nostres projectes. Nosaltres treballem per fer les coses bé i, sobretot, per complir els compromisos electorals», assenyala Juanfran Pérez Llorca, síndic del PPCV a les Corts Valencianes, qui puntualitza: «Ara bé, és evident que ara les Corts Valencianes seran escenari de més negociacions puntuals en qüestions referents a l'aprovació de lleis o decrets».
A la nova etapa, de fet, els populars ofereixen diàleg no sols cap a Vox, sinó també cap al PSPV i Compromís. «S'obri un nou període en el qual podem aconseguir acords amb tothom, com sempre hem intentat. Fins ara, l'esquerra s'escudava en què governàvem amb Vox per a bloquejar tot i no asseure's a parlar, però ara s'han quedat sense excuses. Estem disposats a buscar interessos comuns amb els tres grups i a tirar-los endavant en cada cas amb qui els secunde», apunta la veu dels populars a la cambra parlamentària valenciana.
«Mazón té un govern que per primera vegada en la democràcia valenciana està en minoria», contraposa José Muñoz, síndic del PSPV a les Corts Valencianes. «Estava acostumat a treure cada mesura sense problemes gràcies a ostentar una majoria absoluta junt amb Vox, però ara l'escenari canvia i el seu govern està abonat a la inestabilitat. Nosaltres farem oposició i presentarem iniciatives a favor dels valencians com hem fet fins al moment. Estarem expectants per si el PP ens dona suport, però crec que els populars buscaran guanyar-se el favor de Vox com ha ocorregut durant aquest primer any de legislatura», exposa.
El cicle que dibuixa la veu dels socialistes és substancialment diferent del viscut fins al moment a les Corts Valencianes: «Mazón tractarà d'apropar-se a Vox perquè vote les seues iniciatives, però crec que Vox serà més bel·ligerant. S'ha de tenir en compte que la decisió d'Abascal no és ni tàctica, ni tampoc estratègica, sinó que respon a càlculs estatals de com frenar l'ascens d'Alvise Pérez. De fet, és molt previsible que Vox radicalitze encara més el seu discurs xenòfob i d'extrema dreta. A Mazón no el salvaran ni les bones relacions personals amb els dirigents de Vox, ja que els ultradretans no actuen d'acord amb una mirada valenciana, sinó en funció d'allò que més beneficia Abascal».
«És evident que Mazón no fa la mateixa cara, i més quan es va veure obligat a votar l'anomenat pla de simplificació administrativa perquè es tramitara com a projecte de llei i no com a decret per la pressió de Vox», intervé Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes. «A pesar d'aquestes incomoditats, Vox s'ha engolit un candidat del PP a l'Agència Antifrau que va reconèixer no tenir cap projecte per a l'organisme anticorrupció. Tret d'alguna incomoditat puntual, crec que el panorama no canviaria massa a pesar de l'eixida de l'extrema dreta del Govern valencià», interpreta.
Al contrari que la veu dels socialdemòcrates a la cambra valenciana, el rostre dels valencianistes no observa massa esperit combatiu a les files de l'extrema dreta: «Veig amb poques ganes de confrontar, tot i que qualsevol s'ha adonat de l'existència de dues ànimes dintre de la ultradreta. D'una banda, hi ha el sector d'Ana Vega, caracteritzada per ser més combativa; i d'una altra, hi ha el corrent del síndic José María Llanos, el qual és molt més contemporitzador. De fet, la línia de Llanos busca evidenciar que hi ha una majoria clara de dretes a les Corts Valencianes».
«El PP no aïllarà Vox perquè el necessita i, en conseqüència, tractarà amb més guant de seda a l'extrema dreta», afirma. «Mazón es mostrarà obert a pactar amb tots i, fins i tot, traslladarà la responsabilitat i la pressió al PSPV quan és el PP qui té la tasca de buscar suports a les seues accions de govern. Ara bé, crec que els populars buscaran entendre's com fins ara amb Vox i veurem fins a quin punt és bel·ligerant l'extrema dreta amb els seus antics socis. La negociació dels pressupostos serà el moment per copsar l'actitud de Vox», reflexiona Muñoz.
L'hora del parlamentarisme?
L'eixida de Vox del Govern valencià atorga, a priori, la possibilitat al PP de practicar la geometria variable a les Corts Valencianes. O dit d'una altra manera: d'oblidar-se dels pactes amb els ultradretans i apropar-se tant al PSPV com a Compromís. «Obrirem una negociació amb tots els partits polítics, intentant arribar a acords amb tots. Es tracta d'aconseguir pactes que beneficien a la societat valenciana, com ja hem demostrat en qüestions com ara buscant que tots els grups tingueren representació en la Mesa de les Corts Valencianes o votant afirmativament d'iniciatives com ara la llei de Tracte Just», assenyala Pérez Llorca.
«Treballarem perquè el PSPV, i també Compromís, entenga que hi ha una sèrie de qüestions beneficioses per als valencians que estan per damunt de qualsevol interès partidista», indica. A pesar d'aquesta voluntat, manifesta el seu escepticisme: «Ara bé, em pareix que serà molt difícil arribar a acords amb un PSPV que no vol ni defensar la seua terra i al qual, fins i tot, no li importa que els diners dels valencians es destinen a Catalunya. És l'únic partit socialista que actua així, la qual cosa és una prova evident de la poca capacitat de maniobra que té Diana Morant. Està clar que està supeditada al que diga Pedro Sánchez. No tenen un criteri propi, i això dificultarà aconseguir acords».
Encara que els socialistes també estarien disposats a trenar acords amb els populars, la realitat és que no trobem massa punts en comú amb la política desplegada pels conservadors. «Quina proposta o mesura hauríem pogut donar suport d'aquelles que ha impulsat el PP?», es pregunta Muñoz, qui denuncia: «El PP està adoptant les mateixes polítiques que quan ha governat del bracet de Vox. Mazón, de fet, va expressar que en cas d'haver governat assoles, hauria aprovat la mateixa llei de Concòrdia, on s'assumeixen les tesis de l'extrema dreta. Amb aquests posicionaments, allunyats de les conductes de qualsevol dreta europea, és impossible establir complicitats amb el PP».
«És paradigmàtic que la llei de Concòrdia s'haja aturat a Castella i Lleó i a Extremadura mentre s'aprove i es publique al nostre territori», subratlla. I planteja al PP: «El primer que haurien de fer els populars per apropar-se a nosaltres seria retirar les cinc propostes de llei que van presentar del bracet de Vox. A més, i si hi ha una voluntat sincera d'establir pactes amb el PSPV, haurien de remoure la presidenta de les Corts Valencianes, de Vox. Les nostres línies roges són molt clares i sempre hem actuat de manera coherent. És el mínim exigible si el PP volguera canviar i optara per forjar pactes amb les forces demòcrates i que creuen en les autonomies».
Des de Compromís, les línies roges ostenten les mateixes característiques: «Només si Mazón retira el paquet de les cinc lleis ultres, així com les retallades adoptades en àmbits com ara l'ensenyament públic, podríem observar que hi ha una predisposició real per a assolir acords amb nosaltres». «Tanmateix, crec que aquest escenari no és gens realista. El PP ha perdut absolutament tots els estreps i s'ha alliberat de qualsevol escrúpol», retrau Baldoví. «El PP de fa vuit anys mai hauria implementat aquestes polítiques que està impulsat en l'actualitat Mazón. Estan absolutament radicalitzats i han comprat l'agenda a Vox, i un exemple són les mesures que s'han impulsat contra el valencià», complementa el referent valencianista.
«Soc molt escèptic envers els pactes amb els populars. M'agradaria trobar-me amb un PP més raonable, però és impossible amb un conseller d'Educació com ara José Antonio Rovira», reitera. I argumenta: «És cert que van votar a favor de la nostra proposta de llei de Tracte Just per aconseguir un finançament just per als valencians. Ara bé, van donar-li suport perquè el PSPV també ho va fer. En tot moment, van tractar de desvirtuar la nostra llei i limitar-la a una simple demanda d'un fons d'anivellament. No volen incomodar al PP de Madrid amb reivindicacions com ara la condonació del deute o la instauració d'un finançament just per als valencians».
La via (tancada) dels òrgans estatutaris
Una de les vies perquè el PP, PSPV i Compromís aconseguiren trobar-se i aïllar l'extrema dreta Vox seria la renovació dels òrgans estatutaris valencians. «Tenim la millor de les disposicions per a asseure'ns i pactar la renovació dels òrgans estatutaris, respectant la representativitat que vam obtindre en les Corts Valencianes a les passades eleccions. Ens agradaria fer-ho amb el PSOE, sent el principal partit de l'oposició, però no ens tancarem als acords amb Compromís. La prioritat és la renovació dels òrgans estatutaris i no entendríem que es continuen bloquejant i paralitzant organismes públics que necessiten funcionar al 100%», sosté Pérez Llorca.
«Si el PP vol mostrar una voluntat real de canviar d'actitud i de buscar acords amb l'oposició progressista, una via seria la renovació dels òrgans estatutaris. No debades, amb els vots del PP, de Compromís i del PSPV seria suficient, ja que atresorem una majoria qualificada. Ara bé, la nostra línia és clara: s'hauria d'aïllar a Vox. No permetrem que un partit que no creu en l'autogovern valencià estiga en aquests organismes», manifesta Muñoz. «Veig molt complicat qualsevol acord per renovar els òrgans estatutaris perquè el PP hauria de donar símptomes d'un allunyament de Vox que no ha fet, ni tampoc pretén desenvolupar. De primeres, hauria de retirar les cinc lleis aprovades junt amb Vox i revertir les seues accions amb l'Agència Antifrau», exigeix Baldoví. És la utopia d'aïllar parlamentàriament l'extrema dreta a les Corts Valencianes.