L'amnistia va despertar granellades als sectors més conservadors dels aparells de l'Estat. La simple negociació de la mesura de gràcia entre el PSOE i l'independentisme català va provocar una tromba de pronunciaments per part de diferents associacions de cossos de funcionaris de la justícia, d'hisenda, la seguretat social, d'interventors o de policies. Bona part dels tribunals espanyols, en un exercici que podia comprometre la seua imparcialitat, també van carregar contra la legislació que apropava en aquell moment el socialista Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol.
Aquella mena de revolta dels cossos funcionarials va tenir com a síntesi les paraules de l'expresident José María Aznar, patriarca del conjunt de la dreta espanyola: «Qui puga fer, que faça». Abans de les manifestacions d'Aznar, un jutge amb el qual havia travat amistat —d'ençà de la investigació sobre l'intent d'atemptat que va patir l'exdirigent del PP per part d'ETA— s'havia mostrat absolutament contrari a l'amnistia.
«L'amnistia no està prohibida en la Constitució, però en la Constitució tampoc posa que estiga prohibida l'esclavitud», va afirmar en un acte organitzat pel periòdic gallec La Región el magistrat Manuel Garcia Castellón a manera de rebuig de la mesura de gràcia als represaliats per participar en el procés català. La sentència verbal va llençar-la acompanyat d'un altre amic seu: Julio Ariza, factòtum mediàtic de l'extrema dreta Vox i condemnat per la seua gestió al capdavant del canal ultradretà Interconomía.
Aquella frase tindria transcendència perquè García Castellón, amb un currículum d'investigacions considerades com a «prospectives» contra Podem, s'erigiria en un dels principals protagonistes de la partida judicial d'escacs contra l'amnistia. El seu primer moviment al tauler jurídic va ser la reactivació de la causa per les mobilitzacions pacífiques del Tsunami Democràtic i la imputació per un suposat delicte de terrorisme al líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, i a la secretària general d'ERC, Marta Rovira.
La maniobra judicial no sols afectava dirigents dels dos principals partits independentistes, sinó que s'estenia com a una taca viscosa i fangosa pel conjunt del món sobiranista. Com a presumptes responsables d'un delicte de terrorisme, hi havia empresaris com ara Josep Campmajó, activistes d'Òmnium Cultural com ara Oleguer Serra i, fins i tot, veterans del periodisme contra els abusos policials com ara Jesús Rodríguez, de La Directa.
La nòmina d'investigats estava integrada per Josep Lluís Alay —mà dreta de Puigdemont—, el parlamentari republicà Rubèn Wagensberg, l'empresari Oriol Soler, l'exconseller republicà Xavier Vendrell, l'informàtic Jaume Cabaní, el financer Nicola Flavio o Marta Molina, secretària nacional de Moviments Socials d'ERC. La interlocutòria va ser emesa en ple diàleg entre els socialistes i l'independentisme català per perfilar la legislació que exonerara qualsevol activista independentista que haguera patit embats judicials per la seua participació en els actes de protesta del procés català.
El tsunami judicial que va fer perillar l'amnistia, que va tensar les converses entre la formació del puny i la rosa i les formacions independentistes catalanes, va assecar-se la setmana passada gràcies a un recurs de la republicana Molina. La sala penal de l'Audiència Nacional va acceptar les seues al·legacions i va forçar García Castellón a un arxivament de la causa a contracor. Amb aquesta acció per part de la secretària de Moviments Socials d'ERC, el magistrat conservador quedava fora de la partida d'escacs contra l'amnistia.
Terrorisme és tot
El magistrat conservador va arrencar aquella ofensiva d'imputacions que s'estenia pel conjunt de l'independentisme, afectant a persones vinculades al món sobiranista des de l'empresariat o l'activisme cultural, amb l'argument que «no es podia minimitzar l'impacte en la vida i en la integritat de les persones» dels altercats que es van produir a l'Aeroport del Prat en aquella convocatòria del Tsunami Democràtic contra la sentència que va condemnar en la tardor del 2019 als líders polítics i civils de l'independentisme per l'organització del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017.
«S'ha de subratllar que en el marc d'aquesta acció es va produir la mort d'una persona», va apuntar el togat d'orientació conservadora per avalar les imputacions pel suposat delicte de terrorisme. El titular de l'Audiència Nacional es referia a la parada cardíaca que va experimentar un turista francès quan tractava d'accedir a la pista aeroportuària catalana. Arran d'aquella mort, establia un nexe amb les mobilitzacions de la plataforma del Tsunami Democràtic per tipificar aquelles accions de terrorisme.
L'al·lusió a la mort d'una persona tenia uns efectes directes envers la possibilitat que Puigdemont i Rovira se'n beneficiarien de l'amnistia: atès que es tractava d'una imputació per terrorisme amb la mort d'una persona relacionada amb les protestes, no hi havia cobertura per part de la mesura de gràcia pactada pels socialistes amb ERC i Junts per Catalunya. Era una mena d'intent d'escac i mat de García Castellón per invalidar la legislació sobre la qual pivotava la investidura de Sánchez.
El raonament del jutge conservador contrastava amb l'apreciació de la Fiscalia. Com a representant del Ministeri Públic i antic sol·licitant de la detenció de Puigdemont en 2017, Miguel Ángel Carballo no observava els indicis suficients per a qualificar aquells esdeveniments de terrorisme. «Ací no hi ha un grup, ni cap organització, sinó un perfil en les xarxes i posteriorment una aplicació informàtica per a telèfons mòbils», indicava en un dels seus escrits, on qüestionava la tasca d'un togat situat ideològicament a l'òrbita de la dreta espanyola. No debades, l'acusava d'ometre dades i de fonamentar la seua interlocutòria en simples suposicions.
La via de la mort del turista francès per justificar l'observació d'un delicte de terrorisme estava farcida d'espines. Ni la jutgessa que va investigar aquell infart mortal, ni tampoc els informes elaborats pels Mossos d'Esquadra i els serveis d'emergència compartien l'existència d'un lligam amb les manifestacions convocades pel Tsunami Democràtic. García Castellón també va intentar connectar les lesions que van partir diferents policies amb aquestes protestes, però la seua acusació tenia els peus de fang: les ferides als agents van produir-se quatre dies després de la mobilització a la pista del Prat i en una acció desvinculada del Tsunami Democràtic.
El magistrat, tanmateix, havia obert una altra senda per encabir el delicte de terrorisme en les actuacions que es van produir a la pista aeroportuària catalana. Interpretava que s'havia produït una desestabilització d'una infraestructura econòmica de caràcter estratègic, un supòsit que inclou el Codi Penal per tipificar una actuació com a un suposat delicte de terrorisme. Per contrastar si s'havia produït aquella alteració d'un espai estratègic per a la seguretat de l'Estat espanyol, va sol·licitar dos informes a l'Agència Estatal de Seguretat Àrea i l'Agència Europea de Seguretat Àrea. Ambdós organismes van tombar la tesi de García Castellón.
Encara que els indicis per apreciar un delicte de terrorisme estaven sota qüestió per les esmenes que s'havia trobat el magistrat durant la seua instrucció, va comptar amb el suport del Tribunal Suprem. La sala espanyola —capitanejada per l'ariet judicial de la dreta espanyola, Manuel Marchena—va apreciar un delicte de terrorisme contra Puigdemont i Wagensberg. De fet, sostenia que l'expresident català tenia «el lideratge absolut» i atresorava «l'autoria intel·lectual» de la plataforma del Tsunami Democràtic, les accions de la qual interpretaven com a una mena de «terrorisme de carrer» o de «baixa intensitat». Per a justificar la seua afirmació, rescataven de l'hemeroteca judicial diverses sentències vinculades amb la kale borroka al País Basc.
Revés helvètic
Amb una instrucció que havia inclòs actuacions polèmiques com ara l'espionatge dels mòbils de figures polítiques que no estaven investigades a la causa, com ara l'exdiputat de la CUP, David Fernández, o l'exlíder català de Podem, Alberto Dante Fachin, García Castellón va acumular diverses bufetades per part de les autoritats judicials de Suïssa. Fins a tres cops va trobar-se amb una portada a les seues peticions envers Rovira. L'actitud del país helvètic envers la causa judicial del togat dretà va provocar l'exili de quatre involucrats en el cas del Tsunami Democràtic: el periodista Rodríguez, l'activista Serra, l'empresari Campmajó i el diputat republicà Wagensberg.
Una de les sol·licituds de García Castellón era reclamar la localització de la dirigent d'ERC. La petició es fonamentava en una repiulada feta per Rovira a un comentari a xarxes socials del Tsunami Democràtic i, especialment, pels seus missatges que hi havia a una aplicació, un fet que feia sospitar al togat de la presència de la dirigent republicana en una reunió per planificar aquelles mobilitzacions. L'Oficina Federal de Justícia va respondre a principis d'enguany que no entenia les peticions i, fins i tot, que encara restava pendent determinar si la sol·licitud del jutge contenia «un caràcter polític».
Suïssa, no debades, va concloure fa quatre anys —després de la primera petició de col·laboració del magistrat de l'Audiència Nacional en 2019— que hi havia un rerefons polític, una de les circumstàncies que impedeixen per llei qualsevol tramitació positiva de la justícia suïssa del requeriment d'un togat d'un altre estat. En aquell moment, l'oficina judicial helvètica va interpretar que les indagacions del togat lligat a la dreta versaven sobre un «delicte polític».
L'errada de García Castellón
La causa edificada pel magistrat conservador s'enfonsava la setmana passada arran d'un recurs de la responsable de Moviments Socials d'ERC. La seua defensa havia observat com García Castellón va prorrogar la instrucció de la causa el 30 de juliol quan el termini s'esgotava un dia abans i va presentar al·legacions a la sala penal de l'Audiència Nacional. El tribunal qualificaria aquella extensió de la investigació com a «extemporània» i, en conseqüència, invalidaria totes les diligències que s'havien acordat des del 29 de juliol del 2021. O dit d'una altra manera: tombava totes les actuacions pels suposats delictes de terrorisme contra Rovira i la resta d'involucrats.
Arran d'aquesta decisió de l'Audiència Nacional, García Castellón s'hi veia forçat a tancar la causa judicial. Ara bé, recordant que hi havia indicis de la comissió d'un possible delicte de terrorisme. La resolució del magistrat conservador provocava un efecte en cadena al Tribunal Suprem, que arxivava també la investigació a Puigdemont i Wagensberg. L'exoneració permetia als exiliats a Suïssa, com ara Rovira, plantejar la seua tornada a Catalunya. El tsunami judicial que esquitxava l'independentisme i aigualia l'amnistia s'havia assecat per una equivocació del protagonista judicial de la partida d'escacs contra la despenalització dels represaliats del procés.
La motxilla minvant de Puigdemont
L'arxivament de la causa del Tsunami Democràtic va ser considerat com a una victòria judicial per part de l'independentisme. Aquest triomf als tribunals, tanmateix, va estar acompanyat del revifament d'una de les causes que assetgen l'expresident català Carles Puigdemont. Absolt del procediment per terrorisme de les mobilitzacions contra la sentència del procés del 2019, el màxim dirigent de Junts per Catalunya està assenyalat a la investigació de la suposada trama russa al sobiranisme principatí.
Com a una mena de reacció al tancament del cas del Tsunami Democràtic, el magistrat Joaquín Aguirre va sol·licitar al Tribunal Suprem la imputació del referent de l'espai postconvergent pels delictes de malversació, alta traïció i pertinença a una organització criminal. Aquesta petició d'Aguirre es produeix després que el jutge salvara la instrucció amb la creació d'una nova peça quan l'Audiència Provincial de Barcelona —arran d'un recurs de l'exconseller republicà Xavier Vendrell— havia invalidat les diligències que desenvolupades des d'agost de 2023.
El titular del jutjat número 1 de Barcelona va trobar una «solució alternativa» —emprant les paraules que va usar en la seua interlocutòria— per evitar l'arxivament del procediment judicial. Aquella actuació va ser qüestionada per la representació legal de Puigdemont, que ha presentat una querella per prevaricació contra el togat. Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, va contraatacar amb la recusació del magistrat per unes gravacions en què s'ufanava d'haver tombat l'amnistia.
L'altre obstacle per amnistiar Puigdemont és la negativa del magistrat del Tribunal Suprem, el conservador Pablo Llarena, a l'aplicació de la mesura de gràcia. El togat va defensar que la legislació pactada entre el PSOE i els independentistes no cobria les característiques del delicte de malversació que presumptament hauria comès el dirigent de Junts per Catalunya.