L'amnistia s'ha convertit en el torcebraç singular d'una part de la judicatura espanyola. Si quan es negociava la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol va sortir en tromba per qüestionar la mesura de gràcia, en els moments de discussió de la legislació entre el PSOE i les forces independentistes va haver-hi diferents moviments d'escacs que buscaven tombar les reines de la partida i, en conseqüència, desarticular qualsevol possibilitat de supervivència de l'exoneració dels represaliats per la seua participació en el procés sobiranista català.
Abans que el Tribunal Suprem denegara l'aplicació de l'amnistia a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, en unes resolucions que han estat qüestionades per diferents veus jurídiques de prestigi, el magistrat del jutjat número 1 de Barcelona, el conservador Joaquín Aguirre, va reactivar una causa judicial que podria deixar al líder de Junts per Catalunya sense l'absolució. Aguirre va desenterrar del calaix una investigació sobre la suposada interferència russa en el procés amb la presumpta participació còmplice de Puigdemont i un sector del seu cercle de confiança.
El togat ha perllongat contra vent i marea el procediment judicial, però ha xocat amb uns àudios en els quals apareix ufanant-se d'haver tombat l'amnistia i amb una querella registrada per Puigdemont que desgrana fil per randa els espais ombriencs que ha acumulat la causa als tribunals de Barcelona. En una querella interposada pel referent de Junts per Catalunya i el seu cap de gabinet, Josep Alay, a la qual ha accedit aquest setmanari, acusen el magistrat d'haver comès els delictes de prevaricació i malversació de fons públics en la instrucció de la recerca judicial.
«Persecució obsessiva»
Com a un preludi d'un relat detallat sobre l'evolució de la causa d'ençà que va néixer d'una altra investigació que situava la lupa en una sèrie de presumptes irregularitats comeses en la concessió d'unes subvencions per part de diferents entitats públiques principatines, l'escrit judicial denuncia que Alay «pateix una persecució obsessiva en el procediment». «Va ser detingut per la força actuant, la Guàrdia Civil, el dia 28 d'octubre de 2020, únicament a l'efecte d'intervindre-li il·legalment el seu telèfon mòbil per ordre del magistrat querellat [en referència a Aguirre]», s'introdueix per part de l'advocat Gonzalo Boye.
«Després d'unes dues hores, es va decretar la seua llibertat sense comparèixer davant el jutjat en aquests quatre anys perquè mai va ser citat per a declarar. El seu assenyalament es deu al fet que té un marcat perfil independentista», es retrau. I s'insisteix: «Tant la seua activitat política com acadèmica està sent perversament perseguida pel magistrat Aguirre, ja que mai li ha pres declaració pels fets imputats, així com s'ha pres la llicència d'interpretar desplaçaments, viatges i altres esdeveniments de caràcter purament acadèmic com a accions delictives».
Els indicis que van provocar que s'obrira una peça que apuntava cap a un possible fet delictiu de Puigdemont, d'acord amb la narració de la querella, era la possibilitat que la Generalitat de Catalunya i l'administració catalana «acceptara pagaments en una criptomoneda o que s'utilitzaren les criptomonedes amb la finalitat d'ocultar a les autoritats econòmiques els actius originaris que s'estarien transformant en aquelles monedes virtuals i que podrien provindre de fons públics». «Existirien tres grups de treball sobre criptomonedes. Una hauria sol·licitat que, si s'aconseguia l'objectiu d'un Estat independent, es legislara de manera favorable a la proliferació de la criptomoneda en territori català», prossegueix.
El líder de Junts per Catalunya, segons aquelles primeres indagacions policials, «estaria al corrent i ho promouria», així com «existirien contactes d'un altre investigat amb persones vinculades a Rússia». Aquestes primeres pistes de contactes financers entre l'independentisme encarnat per Puigdemont i el Kremlin van transformar-se, a parer dels querellants contra el jutge Aguirre, en una «investigació mastodòntica i prospectiva, al mateix temps que fantasiosa i en la qual s'ha incorregut en ingent despesa de diners públics». En l'actualitat, i a banda de Puigdemont i Alay, hi ha investigats empresaris, activistes independentistes, advocats i, fins i tot, comunicadors catalans.
«Indefensió»
Aquesta causa judicial que investigava una hipotètica interferència russa a favor del sobiranisme català va revifar-se en plena negociació de l'amnistia. A principis d'enguany, Aguirre va acordar prorrogar durant sis mesos la causa. El togat va justificar-ho per «l'abundant documentació administrativa» i els «voluminosos informes remesos» per les forces de seguretat, però hi havia un impacte suposadament col·lateral per a l'aplicació de la mesura de gràcia a Puigdemont: el jutge l'assenyalava per un suposat delicte d'alta traïció, un extrem penal que no estava cobert per l'amnistia elaborada entre l'independentisme i el Govern espanyol del PSOE i Sumar.
La defensa del màxim referent de l'espai postconvergent va presentar un recurs contra la pròrroga de la instrucció i l'Audiència Provincial de Barcelona va atorgar-li la raó. De fet, l'òrgan judicial provincial va afirmar que la prolongació de la recerca «no s'ajustava a dret» i va criticar l'actuació del togat Aguirre per «ventilar qüestions i recursos que afectaven persones o fets diferents d'aquells que inicialment van motivar» l'obertura del procediment. La instància superior va revocar l'extensió de les indagacions judicials i va anul·lar el conjunt de les diligències fetes d'ençà de la seua reactivació.
«Lluny d'obeir l'Audiència Provincial de Barcelona, el magistrat querellat va buscar una "solució alternativa", com va qualificar-la, al compliment dels acords de la seua instància superior, amb la finalitat de continuar la investigació de la denominada trama russa», exposa la querella de Puigdemont i Alay, en la qual apunten: «Va decidir bolcar tota la informació i la investigació de la peça separada dos [en referència a la qual els afecta] en una peça nova creada ad hoc per a burlar l'ordre de sobreseïment i d'arxivament de les actuacions».
L'escrit de Puigdemont, de fet, busca exposar la contradicció del magistrat Aguirre per haver «traslladat la peça separada a una nova creada ad hoc, que quede esqueixada de l'única que queda incòlume, atès que estava en via morta, però sense haver acordat mai el sobreseïment, ni elevar una altra nova exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ni acordar noves diligències». «Es trobava en guaret, per si poguera servir en un futur», retrau.
«El magistrat querellat al·ludeix a un acte de pròrroga que "ningú va recórrer". Ell sap perfectament que els actuals afectats amb aquesta peça separada no estan ni tan sols personats a la mateixa», incorpora per intentar desmuntar els arguments del magistrat conservador. De fet, recorda que «el lletrat de l'administració de justícia va certificar el dia 22 de juliol de 2022 a la defensa d'Alay que no es trobava com a investigat en aquesta peça, per la qual cosa no se li va permetre la seua personació».
Arran d'aquesta descripció de les maniobres judicials de l'instructor de la batejada com a trama russa del procés, s'acusa el togat d'engegar «un estratagema, a esquena de les defenses, amb evident indefensió, amb la finalitat que no s'assabentaren dels seus foscos propòsits d'incloure'ls en la investigació i que no recorregueren contra l'acte de pròrroga d'instrucció i, tot això, amb la clara voluntat d'incomplir l'ordenat per la instància superior [en referència a la interlocutòria de l'Audiència Provincial de Barcelona]». Encara més, s'apunta que el magistrat reconeixeria en la seua interlocutòria de prolongació de la causa la seua acció presumptament il·legal.
«Podem afirmar, sense risc a equivocar-nos, que el querellat confessa obertament el delicte. Així llegim: "Per raons d'equitat i justícia, així com per les d'importància històrica per a la Unió Europea, aquest magistrat es va veure obligat a pensar una solució alternativa a les objeccions tècniques-processals plantejades per l'Audiència Provincial per a anul·lar les pròrrogues de l'1 d'agost del 2023», desgrana la querella registrada pel líder de Junts per Catalunya, on no hi ha cap referència a les gravacions que han esquitxat la imatge d'un togat que ha acumulat altres tocs d'atenció de la justícia, com ara al procediment que investiga els pagaments del FC Barcelona a un exdirectiu del Comitè Tècnic d'Àrbitres de l'Estat espanyol.
«Finalitat inequívocament il·legal»
Ateses les actuacions desenvolupades per Aguirre, tant Puigdemont com Alay observen la comissió d'un presumpte delicte de prevaricació. «El magistrat no tenia cap empara legal per a desobeir el que s'estableix per la instància superior perquè l'acte de pròrroga de la instrucció s'havia revocat per la Secció 21 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Per tant, es va deixar sense efecte la seua resolució de pròrroga de l'1 d'agost de 2023, per la qual cosa no hi havia una altra alternativa possible al compliment inexcusable de l'ordenat per l'òrgan superior jeràrquic», raonen.
«Per més que s'incloga», en referència a la interlocutòria darrera amb la qual Aguirre prolonga la recerca sense assumir la resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, «jurisprudència sobre la necessitat o oportunitat de la incoació de la peça separada secreta sobre la ingerència russa, la veritat és que aquesta jurisprudència no és aplicable al cas», prossegueix la seua argumentació la defensa d'ambdós rostres de l'independentisme català. Al·leguen que la jurisprudència citada pel magistrat amb l'objectiu d'estendre la causa no és aplicable perquè la «raó última [del jutge] és salvar les objeccions tècniques-processals plantejades per l'Audiència Provincial de Barcelona».
Tant el líder de l'espai independentista de Junts per Catalunya com el seu assessor de confiança entenen que «la desobediència mostrada obertament i sense embuts per part del magistrat Aguirre López és clarament il·lustrativa del fet que no va haver-hi cap error possible d'interpretació sinó una negativa rotunda i explícita a respectar el sistema de recursos, el dret fonamental a la tutela judicial efectiva i a complir mínimament la funció jurisdiccional amb sotmetiment ple a la llei i a l'ordenament jurídic». O dit d'una altra manera: aprecien un delicte de prevaricació.
«El magistrat ha entregat fons públics a una finalitat inequívocament il·legal, atès que una investigació la instrucció de la qual està tancada, per imperatiu legal, perquè la Secció 21 de l'Audiència Provincial de Barcelona així ho va disposar, està sent impulsada il·legalment a costa de fons públics», assenyalen per mostrar un hipotètic delicte de malversació de fons públics: «Ha designat funcionaris policials pertanyents a la Comissaria General d'Informació, atorgant-los la condició de policia judicial i, a partir d'això, generant una dinàmica de despesa pública il·legal, indeguda i, per tant, malversadora». El contraatac judicial de Puigdemont al jutge Aguirre.
Denegada a l'independentisme, acceptada per a la policia
Les decisions de la judicatura espanyola continuen generant indignació i controvèrsia a l'univers independentista català. Si el Tribunal Suprem va denegar l'amnistia a Junqueras i Puigdemont, aquest dimarts un jutjat de Barcelona ha amnistiat els 41 policies processats per les càrregues policials durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. «Les actuacions policials més greus haurien de quedar excloses de l'amnistia en tractar-se de tractes degradants i encaixar plenament en els delictes contra la integritat moral i les tortures, les quals queden explícitament excloses de la llei», ha retret ERC.