Els tribunals s'han convertit des de fa anys en els guionistes en cap de la política catalana. Les resolucions judicials han modelat el curs dels esdeveniments i han precipitat les decisions dels seus màxims protagonistes. A les negociacions entre el PSOE i les forces independentistes per aprovar l'amnistia als represaliats per la seua participació en el procés, hi ha magistrats com ara Manuel García Castellón que van jugar una partida d'escacs per tombar la mesura de gràcia. O dit en llenguatge audiovisual: van escriure una part del guió per descarrilar aquelles conversacions. En aquell cas, però, els actors van desafiar la pauta marcada i van actuar de versos lliures.
García Castellón va reactivar la causa del Tsunami Democràtic amb unes acusacions que atresoraven uns fonaments fangosos. El togat pròxim a l'expresident popular José María Aznar —ambdós van establir amistat durant la recerca judicial de l'intent d'atemptat d'ETA contra el patriarca de la dreta espanyola— va observar un presumpte delicte de terrorisme del líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont; la secretària general d'ERC, Marta Rovira; i d'una llarga llista d'empresaris, activistes independentistes i, fins i tot, periodistes vinculat amb les mobilitzacions del Tsunami Democràtic contra la sentència del Tribunal Suprem als dirigents del procés.
Aquelles imputacions estaven sostingudes sota l'argument que les manifestacions havien desestabilitzat infraestructures crítiques de l'Estat espanyol com ara l'Aeroport del Prat, així com sota el raonament desmentit per altres òrgans judicials i els informes dels cossos de seguretat d'haver provocat la mort d'un turista francès per infart. Tot i que la Fiscalia va mostrar la seua oposició a les citacions com a investigats de diferents personalitats del món independentista català, les actuacions van tensar les negociacions sobre l'amnistia i, de retruc, van obligar els interlocutors a canviar la redacció d'una llei contra la qual ja s'havia manifestat el mateix García Castellón en un acte organitzat pel periòdic gallec La Región.
Tota la instrucció que va posar contra les cordes l'aprovació de la mesura de gràcia ha estat invalidada aquest dilluns en un moment crucial per a la política catalana per la possibilitat d'un acord entre el PSC i ERC per desbloquejar la investidura del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya. La sala penal de l'Audiència Nacional ha estimat el recurs de Marta Molina, secretària nacional de Moviments Socials d'ERC i investigada al procediment judicial del Tsunami Democràtic, i ha declarat la invalidesa de totes les diligències que el jutge instructor va acordar amb posterioritat al 29 de juliol de 2021, data en la qual va dictar un acte de pròrroga de sis mesos de la investigació.
La decisió deixa en suspens la imputació per terrorisme de Puigdemont, Rovira i la resta d'investigats. La interlocutòria de l'Audiència Nacional obligava García Castellón a prendre una determinació: o arxivava la causa judicial o enviava a judici els investigats al procediment judicial. En cas que haguera optat per la segona opció, no podria emprendre cap acció de processament contra els investigats per terrorisme, ja que aquella imputació va produir-se després d'haver perllongat la recerca judicial en 2021. En conseqüència, el magistrat conservador s'ha decantat per tancar una causa que ha arrossegat força polèmica.
L'actuació de García Castellón exonera Puigdemont, Rovira, l'editor Oriol Soler, el republicà Xavier Vendrell, l'informàtic Jaume Cabaní, el financer Nicola Giulio Foglia i els exiliats a Suïssa —el periodista Jesús Rodríguez, l'empresari Josep Campmajó, l'activista Oleguer Serra i el republicà Rubén Wagensberg—, així com la resta d'investigats. El magistrat conservador no ha forçat la maquinària com sí que ho ha fet Joaquín Aguirre, instructor de la suposada trama russa del procés, qui va trobar una «solució alternativa» per prosseguir amb la causa judicial quan va rebre un revès similar de l'Audiència Provincial de Barcelona. Aguirre està recusat per Josep Lluís Alay, cap de l'oficina del referent de l'espai postconvergent.
«Pròrroga extemporània»
A la interlocutòria, la sala penal de l'Audiència Nacional atorga la raó a la dirigent d'ERC en concebre que la pròrroga que va ordenar García Castellón era «extemporània», és a dir, no estava justificada de cap manera d'acord amb els preceptes que regeixen les instruccions judicials. El togat conservador, tanmateix, considerava que el termini d'instrucció no va arribar a expirar per la interlocutòria que va emetre el 30 de juliol de 2021 en el qual va acordar la pròrroga i li «va donar continuïtat [a la investigació] sense que es produïra cap interrupció».
«Encara que l'expiració i la seua pròrroga siguen pròxims — estan separats per menys de 24 hores— és palmari que el primer s'havia produït quan es va acordar el segon», replica la sala penal de l'Audiència Nacional per desmuntar i revocar la decisió del jutge conservador. El tribunal, de fet, apunta que la proximitat temporal d'expiració de termini i la pròrroga no indica continuïtat en la instrucció, sinó precisament el contrari: el final d'aquesta continuïtat i, per tant, considera invàlides les diligències posteriors.
A la mateixa interlocutòria, la sala ha rebutjat el recurs d'Alay —un altre dels investigats— en la seua petició de sobreseïment de la causa a conseqüència de l'expiració del termini d'instrucció. Els magistrats, però, interpreten que el cap de l'oficina de Puigdemont constava com a investigat abans del 2021 a pesar de no haver prestat declaració com a imputat. Aquesta circumstància, de fet, va provocar que la defensa legal de l'assessor del líder de Junts per Catalunya denunciara indefensió. La sala deixava en mans del jutjat la resolució de la seua continuïtat com a imputat. Amb l'arxivament de la causa, també queda absolt.
«Motivació política»
La decisió de l'Audiència Nacional d'invalidar les diligències del Tsunami Democràtic ha provocat ràpidament reaccions polítiques a l'independentisme català. «Aquesta decisió demostra la motivació política de García Castellón», han expressat els republicans. «La pròrroga de la instrucció, dictada posteriorment al dia que finalitzava el termini previst, és només una de les irregularitats comeses per García Castellón en aquest cas, en el qual sempre ha mostrat una clara intencionalitat política», han apuntat des del carrer Calàbria.
«Amb la decisió d'avui de l'Audiència Nacional, totes les persones encausades amb posterioritat a aquella data, com la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, queden exonerades de la causa, i així hauria de passar també amb el diputat Ruben Wagensberg o l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, investigats pels mateixos fets al Tribunal Suprem», destaquen sense oferir pistes sí aquesta decisió judicial pot precipitar un retorn de Rovira i Wagensberg de terres helvètiques. «La decisió de l'Audiència Nacional canvia la situació legal de Rovira, que tornarà a valorar, conjuntament amb els seus advocats, les garanties legals que existeixen per la seva tornada a Catalunya», indiquen.
ERC afirma que «la prova de la intencionalitat política del magistrat» va ser la inclusió de tots els investigats «a la causa oberta per terrorisme mitjançant una interlocutòria dicatda el 6 de novembre del 2023, pocs dies després de l'anunci de l'acord entre ERC i el PSOE per l'aprovació de la llei d'amnistia». «Pel que fa a les persones incloses en la causa amb anterioritat a juliol de 2021, com la mateixa Marta Molina, ERC considera que també haurien de quedar lliures de qualsevol persecució judicial, atès que les mobilitzacions de Tsunami Democràtic s'emmarquen en l'exercici de drets fonamentals, com el dret a protesta, i en cap cas són constitutius de delicte i, en tot cas, queden coberts per la llei d'amnistia», apunten.
«És el colofó del deliri i la insolvència d'aquest jutge i d'aquesta causa de persecució contra l'independentisme per part de la Toga Nostra», ha piulat a X — l'antic Twitter— el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull. Amb les converses per una entesa d'investidura entre republicans i socialistes avançant «a bon ritme», en paraules de Raquel Sans, portaveu dels republicans, el conjunt de les forces polítiques i civils de l'independentisme, és a dir, Junts per Catalunya, ERC, la CUP, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional de Catalunya van reunir-se aquest cap de setmana a Waterloo per analitzar els obstacles a l'aplicació de l'amnistia.
Tot un moviment tel·lúric, d'una representació de la unitat independentista prou insòlita des de fa temps, que responia a l'ofensiva dels magistrats conservadors contra la mesura de gràcia. Si Turull va assegurar setmanes enrere que Puigdemont mantenia el seu compromís de retorn a Catalunya durant la sessió d'investidura, la decisió de l'Audiència Nacional i la reacció absolutòria de García Castellón pot empentar a una tornada doble dels líders i activistes independentistes exiliats a Suïssa. Els jutges, de nou, com a guionistes en cap de la política catalana.