La instrucció del Tsunami Democràtic s'havia convertit en una peça en la sabata per a l'aprovació de l'amnistia i en el revifament de la batalla judicial contra el món independentista. La imputació pels suposats delictes de terrorisme a Carles Puigdemont, líder de Junts per Catalunya, i Marta Rovira, secretària general d'ERC, torpedejava les negociacions per aprovar una mesura de gràcia que exonerava els represaliats pel procés català i empentava contra tot pronòstic el socialista Pedro Sánchez cap a la Moncloa.
La investigació comandada pel magistrat Manuel García Castellón, conservador, amb un currículum de recerques judicials considerades com a «prospectives» per altres òrgans judicials i opositor manifest de l'amnistia, no sola afectava dirigents postconvergents i republicans. A la causa, s'hi van veure involucrats activistes d'Òmnium Cultural com ara Oleguer Serra, empresaris com ara Josep Campmajó i periodistes d'investigació com ara Jesús Rodríguez. Tots estaven assenyalats per un presumpte de delicte de terrorisme vinculat a les mobilitzacions pacífiques del Tsunami Democràtic del 2019 contra la sentència als líders civils i polítics el referèndum d'autodeterminació català.
El revés a García Castellón
Un recurs de la dirigent republicana Marta Molina, responsable de Moviments Socials d'ERC, canviaria la sort del procediment judicial. Si Manuel García Castellón havia tirat pel recte amb la seua investigació a pesar de l'oposició de la Fiscalia, l'Audiència Nacional estimava l'esmena judicial de Molina i emetia una interlocutòria que era un míssil tomahawk: invalidava totes les diligències judicials empreses des de juliol del 2021. La sala penal de l'alt tribunal espanyol prenia aquesta decisió perquè la pròrroga de la instrucció que havia acordat García Castellón era «extemporània».
Sense possibilitats de processar als imputats per terrorisme, atès que havien estat citats com a investigats després de la pròrroga de la recerca judicial, el magistrat conservador arxivava aquest dilluns la investigació. L'epíleg del procediment judicial empentava al retorn d'aquelles persones que van ser forçades a marxar lluny de Catalunya per la investigació judicial. És el cas del professional de la informació Jesús Rodríguez, l'home de negocis Josep Campmajó, el republicà Rubèn Wagensberg i Oleguer Serra, d'Òmnium Cultural.
El tancament de la causa també ha provocat que Rovira plantege el seu retorn a Catalunya per aquest mateix dissabte. «Ara, ja sí, podem començar a celebrar-ho. M'agradaria molt poder tornar i participar dissabte a l'assemblea de dones d'ERC», ha expressat en una entrevista aquest dimarts a les ones de RAC1. «Estic molt emocionada. És un moment molt especial. Ahir, de fet, vaig haver-hi de pessigar-me vàries vegades», ha confessat sense assegurar al 100% si efectuara la seua tornada a terres principatines aquest cap de setmana, quan ERC i el PSC estan en converses per assolir un pacte de cara a la investidura del socialista Salvador Illa com a president de Catalunya.
La resolució a la qual s'ha vist forçada García Castellón després del revés de l'Audiència Nacional ha provocat una reacció en cadena al Tribunal Suprem. Arran de la condició d'aforats de Puigdemont i de Wagensberg, l'alt tribunal espanyol va assumir la recerca judicial del Tsunami Democràtic contra aquests dos polítics independentistes. La instructora, Susana Polo, ha acordat la fi d'aquesta investigació perquè amb la invalidació de les diligències posteriors a juliol del 2021, no hi havia capacitat de buscar indicis d'un suposat delicte de terrorisme al referent de Junts per Catalunya i al parlamentari d'ERC.
El 'solista' Joaquín Aguirre
El magistrat del jutjat número 1 de Barcelona, el conservador Joaquín Aguirre, és el contrast de García Castellón. Amb la seua investigació sobre la presumpta trama russa del procés i, especialment, amb l'assenyalament judicial de Puigdemont com a presumpte responsable penal d'un delicte d'alta traïció, Aguirre també va participar de la partida d'escacs contra l'amnistia. No debades, la seua acusació contra el referent de Junts per Catalunya quedava fora del perímetre que cobria la mesura de gràcia per als represaliats del procés català.
O dit d'una altra manera: atès que aquest delicte no estava contemplat a l'amnistia, Puigdemont no podia retornar a Catalunya lliure de càrrecs. El moviment judicial era un terratrèmol que hauria pogut descarrilar les negociacions per aprovar una llei que va tirar endavant a pesar dels obstacles llençats des de la judicatura espanyola. Aguirre ha estat recusat per Josep Lluís Alay, investigat al procediment judicial i cap de l'oficina de Puigdemont, per unes gravacions en què s'ufana de tombar l'amnistia.
Abans que García Castellón rebera un correctiu de l'Audiència Nacional, l'instructor de la batejada com a trama russa del procés va ser esmenat per l'Audiència Provincial de Barcelona, és a dir, per la instància judicial superior arran d'un recurs del republicà Xavier Vendrell, un dels assenyalats al procediment judicial. Aquest tribunal va declarar que la pròrroga de la investigació d'Aguirre, executada en agost del 2023, «no s'ajustava a dret». I encara més: com va fer l'Audiència Provincial de Barcelona, va invalidar les diligències que s'havien practicat des d'aleshores. El jutge Aguirre tenia el mateix dilema que García Castellón: o tancar la instrucció o enviar a judici aquells investigats abans de la pròrroga, quan encara no s'havia plantejat un setge judicial tan intens al cercle de Puigdemont i al mateix referent postconvergent.
El togat, però, va trobar «una solució alternativa», emprant les seues paraules. «Lluny d'obeir l'Audiència Provincial de Barcelona, el magistrat va buscar una "solució alternativa", com va qualificar-la, al compliment dels acords de la seua instància superior, amb la finalitat de continuar la investigació de la denominada trama russa», va denunciar la defensa de Puigdemont i Alay en una querella per prevaricació contra el togat. «Va decidir bolcar tota la informació i la investigació de la peça separada dos [en referència a la qual els afecta] en una peça nova creada ad hoc per a burlar l'ordre de sobreseïment i d'arxivament de les actuacions», van agregar.
Amb aquest moviment, assenyalat com a «prevaricador» per part del representant legal de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Aguirre va salvar la instrucció i va ampliar el focus dels investigats: citava en qualitat d'imputats per un presumpte delicte d'alta traïció els expresidents catalans Puigdemont i Artur Mas; l'advocat Gonzalo Boye; l'exconsellera de Presidència, Elsa Artadi; el comunicador Carles Porta, o l'empresari gironí Miquel Casals. «Aquest magistrat s'ha vist obligat a pensar una solució alternativa a les objeccions tècniques-processals plantejades pels magistrats», justificava a la seua interlocutòria de mitjan juny.
Al seu escrit judicial, sostenia que els investigats haurien desenvolupat «relacions internacionals que tindrien com a finalitat obtenir suport internacional, ajuda econòmica, reconeixement internacional i suport financer dels governs de la Xina i Rússia per a una suposada república catalana escindida del Regne d'Espanya i, amb això, facilitar la ingerència estrangera en territori espanyol i l'ús de fons públics destinats a finançar aquestes activitats». Aguirre considerava important l'actuació de Mas i Puigdemont perquè es forjaren els suposats contactes amb el Kremlin.
A l'espera de comprovar el recorregut de la querella per prevaricació de la defensa de Puigdemont, el magistrat ha tirat pel recte aquest dimarts i ha denegat l'amnistia al màxim referent de l'antic espai convergent. L'oposició a l'aplicació de la mesura de gràcia ha estat acompanyada del trasllat al Tribunal Suprem de la denominada causa de la trama russa. En la seua elevació del procediment judicial a l'alt tribunal espanyol, aprecia que Puigdemont hauria comès els delictes de malversació, alta traïció i, fins i tot, un nounat de pertinença a organització criminal.
En el seu relat judicial, propi d'una pel·lícula d'espies produïda per Hollywood, Aguirre assegura que els investigats haurien mantingut contactes amb persones pròximes als serveis d'intel·ligència de l'autocràcia russa de Vladímir Putin amb l'objectiu d'obtenir un benefici mutu. A parer del magistrat del jutjat número 1 de Barcelona, el procés va erigir-se en una eina que podria ajudar a Rússia en els seus objectius contra el món occidental. Encara que fracassara, segons expressa a la interlocutòria, «ja representava una victòria notable per als interessos de Rússia per la simple existència d'un conflicte i la consegüent desestabilització d'un país membre de l'OTAN».
Amb proves com ara una conferència a la Universitat de Barcelona en la qual Víctor Tarradellas, responsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, va dir que «els tres referents que veurien amb bons ulls» la independència eren la Xina, Rússia i Israel, Aguirre determina que «l'organització criminal de la qual formarien part d'una forma o una altra els investigats s'hauria iniciat en 2010 amb el nomenament d'Artur Mas com a president de la Generalitat de Catalunya». El Tribunal Suprem serà l'encarregat de donar llum verd a la imputació de Puigdemont.