Quan amb prou feines es comptabilitzava un mes del PP i l'extrema dreta Vox a la Generalitat Valenciana, el conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, va encendre el foc de la conflictivització del valencià. El dirigent conservador va qüestionar l'autoritat lingüística de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), va temptejar amb el negacionisme de la unitat de la llengua catalana i va anunciar l'elaboració d'uns nous criteris idiomàtics per a l'administració valenciana. Un model lingüístic que, segons va afirmar, pretenia «descatalanitzar» el valencià.
El departament d'Ensenyament va entregar el passat octubre l'esborrany d'aquests nous patrons idiomàtics a l'AVL, la qual va advertir, en aquell moment, que hi havia casos que s'allunyaven de la normativa gramatical i, fins i tot, va detectar-hi «incoherències puntuals». Tot i les apreciacions de l'autoritat lingüística valenciana, el Consell va tirar pel recte i va aprovar a principis d'aquesta setmana els nous criteris idiomàtics de l'administració valenciana, als quals estaran subjectes totes aquelles entitats que compten amb el patrocini o el finançament públic de la Generalitat Valenciana.
L'executiu valencià de populars i reaccionaris es vesteix de lingüista per declarar determinades paraules com a no vàlides per al seu ús a la xarxa pública com ara «servei», «judici», «terratrèmol», «apropar», «recollir», «cursa», «sortir», «eina», «feina», «despesa» o «proper». «És un altre atac al prestigi de la nostra llengua. Necessitem polítiques que fomenten l'ús del valencià i no criteris lingüístics sense trellat», va escriure Escola Valenciana a les xarxes socials. «Aquest atac al valencià busca la vulgarització i l'eliminació de la nostra llengua pròpia. Els valencianoparlants i les valencianoparlants ens hem convertit en l'objectiu de les seues polítiques», va replicar Acció Cultural del País Valencià a la mesura llençada per conservadors i ultradretans.
«Aquesta resolució del Consell suposa modificar el funcionament lingüístic de totes les publicacions de la Generalitat Valenciana. Es notarà als seus comunicats de premsa, als documents interns de l'administració, al llenguatge del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i, fins i tot, en els exàmens de la Junta Qualificadora», explica Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, per a EL TEMPS. «La mesura implica un trencament del model lingüístic que utilitzem els valencians, és a dir, aquell emprat als mitjans de comunicació, usat pels professors i escrit pels literats d'ençà de la transició. O dit d'una altra manera: s'erosiona el model lingüístic comunament acceptat i crea dubtes sobre quines paraules utilitzar», alerta.
L'aprovació d'uns criteris lingüístics que esmicolen l'actual estàndard és un míssil contra l'ensenyament de la llengua. O, si més no, així ho apunta aquest expert: «Amb aquesta mesura, es pretén la conflictivització de la llengua, on la Generalitat Valenciana aposta per un model i les universitats i l'AVL per un altre. La falta d'un criteri comú que ja existia fa que els professors, les editorials que elaboren els llibres de text i les persones que estan aprenent la llengua tinguen dubtes. En últim terme, aquesta conflictivització fa que tothom se'n passe al model lingüístic on no hi ha problemes: el castellà. La modificació dels criteris no busca revalencianitzar la llengua, la qual cosa no se'n sap ben bé què és, sinó perjudicar el valencià i afavorir el castellà».
«La decisió del Govern valencià implica anar-hi en contra de l'estandardització de la llengua i donar carta blanca a paraules que no són corresponents per als registres formals. És incoherent dir que s'hi vol apropar al valencià del carrer quan l'ús lingüístic que ha de fer una administració és el formal i no l'informal. L'administració, siga per a una publicació oficial o siga per a elaborar una llei, sempre ha d'utilitzar el registre formal», ressalta. I complementa: «El registre informal s'usa quan algú està en els amics o el bar, però no és propi de l'administració». «A més, hi ha una trampa: conflictivitzen d'aquesta manera el valencià, però es neguen a fer-ho en el cas del castellà. La doble vara de mesura deixar clara la seua intenció de rerefons», subratlla.
L'executiu valencià, segons critica aquest acadèmic, no hauria de vestir-se de lingüista: «És un treball que correspon a l'AVL. El Consell no és l'autoritat acadèmica sobre el valencià. Fins i tot, la mateixa AVL els ho ha recordat: vostès no poden dictaminar quins són els criteris lingüístics del valencià, ja que no tenen competència per a fer-ho. Com a molt, podran fer uns criteris per a l'ús intern del Consell, però no són els encarregats per fixar-ho a l'escola, ni tampoc en altres àmbits. Estan sobrepassant les seues competències».
«El Govern valencià de Carlos Mazón està qüestionant l'AVL mentre no actua de la mateixa manera amb la RAE. L'aprovació d'aquests criteris lingüístics compta amb un objectiu doble. Per una banda, respon a la seua obsessió de separar la comunitat lingüística catalana, d'intentar segregar-la i deixar, per tant, al valencià desconnectat del català. D'aquesta manera, es redueix la comunitat de parlants a vora dos milions de persones, al qual cosa la fa més dèbil en ser més xicoteta. I d'altra, busquen fer desaparèixer el valencià perquè els molesta», argumenta. I recorda: «Aquests criteris lingüístics són només la punta de l'iceberg de la seua estratègia sobre el valencià».
PP i Vox, precisament, han impulsat dues proposicions de llei que afecten les constants vitals del valencià: una llei educativa que arracona la llengua pròpia i una normativa per a la radiotelevisió pública valenciana que obri la porta a castellanitzar-la. «La llei educativa és un míssil contra la llengua, ja que castiga l'ensenyament en valencià. El redueix al màxim a les zones valencianoparlants i l'elimina pràcticament a les castellanoparlants. En el cas de la legislació per a À Punt, a banda de controlar l'ens per als seus interessos, el propòsit és aconseguir que el valencià siga testimonial», adverteix. Tot en un escenari de declivi de l'ús social del valencià, especialment entre els més joves.