A Joan Ribó, en els seus vuit anys de mandat progressista a la ciutat de València, mai li va fer falta la vara de comandament municipal. Al contrari de l'ordene i mane que havia caracteritzat el consistori durant el poc menys d'un quart de segle que va governar Rita Barberá, el dirigent de Compromís apel·lava a una gestió amb mà esquerra. Tanmateix, la coalició valencianista havia perdut les eleccions enfront del PP i Ribó havia de desempolsar aquell símbol de poder municipal.
En contrast amb l'actitud de la seua antecessora, atrinxerada llavors davant dels casos de corrupció que l'assetjaven, el rostre dels valencianistes a la capital del País Valencià protagonitzaria el passat mes de juny un traspàs de poders «molt amable» a la nova batllessa, la popular María José Català, Ribó trauria del calaix en el qual va deixar la vara de comandament municipal per entregar-la a Català. Aquell acte simbolitzava la manera de fer de Ribó, d'un alcalde que havia llegat a l'equip de govern encapçalat pels populars -i mesos després integrat també per la ultradreta Vox- una València diferent de l'heretada per Barberá.
Amb un mandat cogovernant del bracet del PSPV i de València en Comú i un segon només fent-ho amb els socialistes, s'havia consolidat com a una figura de conviccions esquerranes, però amb un tarannà transversal, amb capacitat per combinar unes idees fermes amb un savoir-faire seré, dialogant i proper. Els primes compassos de la seua alcaldia, amb l'obertura del balcó del consistori com a element simbòlic, n'eren tota una demostració. Ribó va lluitar perquè València estiguera associada als cognoms de verda, inclusiva, oberta, laica i tolerant.
La seua habilitat per atreure votants d'altres contrades ideològiques, per penetrar, fins i tot, als barris més acomodats i rics de la ciutat, exhibien la seua potencialitat política, una atracció electoral que va evidenciar-se l'any 2019. En aquells comicis municipals, Compromís va assolir una fita encara més utòpica que aquella d'aconseguir la batllia de la capital del País Valencià en 2015: revalidar l'alcaldia com a força més votada.
A pesar d'acumular assignatures pendents en matèria de planificació urbanística i alguna oportunitat perduda, com ara construir aquella València metropolitana que va promoure a l'inici del seu mandat, el llegat de Ribó queda associat als canvis en la mobilitat de la ciutat i, particularment, amb l'expansió dels carrils per traslladar-se en bici a una urbs que atresora una orografia perfecta per aquest mitjà de transport. En aquesta tasca, ha comptat amb el paper de Giuseppe Grezzi com a regidor de Mobilitat Sostenible i executor d'una aposta per reduir la presència del vehicle privat i contaminant.
Aquella estampa, repetida diàriament, de l'alcalde acudint a l'Ajuntament de València en bicicleta, condensaria el seu mandat. Com també la seua oposició frontal a l'ampliació megalòmana del Port de València. Malgrat les herències enverinades com la ZAL o els PAI dissenyats a l'etapa de Barberá, l'ecologisme definiria la seua acció política. Fidel a la llengua, amb ús públic del valencià pràcticament majoritari a les seues intervencions amb l'objectiu de prestigiar-la, apostaria per dessacralitzar actes com ara la processó cívica que deixaria d'entrar a la catedral de València i buscaria l'oberturisme de les Falles del bracet del regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset.
Ribó, el rostre més popular de Compromís només per darrere de l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, ha deixat aquest dimecres la primera línia política. Ho ha fet amb el seu llegat com alcalde a la memòria, amb la seua lluita d'oposició a Barberá entre 2011 i 2015 a la retina, deixant que siguen altres persones les encarregades d'encapçalar el projecte de Compromís, el qual s'ha quedat orfe dels seus màxims referents, d'una Oltra que va plegar forçada per una causa judicial farcida de capítols ombriencs i d'un Ribó que diu adeu arran de l'impassable avanç dels rellotges i dels calendaris.
«Quan tenia 17 anys, vaig xafar València per primera vegada, encara recorde aquell dia, l'olor de mediterrani, la llum inconfusible de la nostra ciutat. Recorde també la resposta quan li preguntí amb el meu català de Lleida a un vianant com anar a un carrer: "Xé, xiquet, has d'agafar el tramvia..." en un valencià totalment comprensible per a mi», ha arrancat la seua última intervenció a l'Ajuntament de València, en el seu darrer discurs com a regidor del cap i casal del País Valencià. «Vaig descobrir una ciutat dinàmica, alegre, que mira al futur orgullosa de la seua història», ha agregat.
Ribó va descobrir aleshores una ciutat habitada «per unes gents acollidores, properes, que s'organitzen en la lluita a favor del que creuen just, la qual que em va servir d'exemple per a implicar-me en moviments veïnals, en moltes lluites i generar junt amb molts companys i companyes moltes esperances compartides». «Avui presente la meua dimissió com a regidor quan encara no fa un any de les eleccions, perquè en els mesos que duem de legislatura m'he reafirmat en el que ja sabia: darrere de mi hi ha tota una generació de gent molt preparada, molt compromesa amb moltes ganes i sobretot més jove que estic segur que no defalliran ni un sol moment en representar als 100.000 valencians i valencianes que confiaren en nosaltres», ha expressat.
«Fa 13 anys creàrem aquella unió de tantes lluites que es diu Compromís, a les primeres eleccions que ens presentarem entrarem en aquest plenari amb sols tres regidors, però en els següents mandats la ciutadania va decidir que fórem la primera o la segona força d'aquesta ciutat i així ens hem consolidat com una de les principals forces polítiques de València», ha repassat, per llençar un missatge als seus correligionaris: «Cuideu, cuidem aquest instrument tan meravellós que ens hem donat els valencians».
El seu adeu ha estat ple d'agraïments. «Vull donar les gràcies, en primer lloc, i com no podria ser d'una altra manera, als veïns i les veïnes de València per haver-me fet el regal més gran que es pot donar a una persona enamorada de València: haver-me deixat ser el vostre alcalde. Com va dir el poeta: ningú no em llevarà aquest orgull», ha confessat. «En els últims dos mandats, hem fet avançar aquesta ciutat cap a llocs inimaginables, hem modernitzat València i hem avançat per camins de progrés i sostenibilitat que ara alguns volen posar en risc», ha afirmat en clara al·lusió a l'actual equip de govern municipal del PP i l'extrema dreta Vox.
«Hem sigut coherents, hem fet el que vam dir que veníem a fer: posar fi a la corrupció, sanejar els comptes, reimpulsar la ciutat. Som l'únic projecte d'estricta obediència valenciana, de gent del poble amb consciència de classe, que cada dia demostra tanta estima per aquesta ciutat, la seua gent i les seues tradicions. Gent que aprèn i usa la llengua valenciana malgrat ser italians o murcians», ha reivindicat. «Ho hem fet amb una voluntat clara: respectar i estimar la identitat i la cultura d'aquesta ciutat que tant ens ha donat», ha afegit.
L'exalcalde no s'ha oblidat dels antics socis de govern del PSPV: «Molt s'ha parlat durant els passats vuit anys de les nostres discrepàncies en el govern. Avui, en canvi, veient com se les gasten els que tenim enfront, crec que podem sentir-nos ben orgullosos del paper que de manera conjunta vam desenvolupar en el govern». «Als membres del govern municipal, vos vull demanar només una cosa que és molt valenciana i molt senzilla de fer: tingueu trellat», ha sol·licitat.
«Ens ha costat molt alçar, de nou, el nom de València, una ciutat que era coneguda com la capital de la corrupció i que ara és referent europeu en tantes coses. Una ciutat oberta que vol estar a l'avantguarda en polítiques de benestar i sostenibilitat, en valors de pau i solidaritat. Observe amb preocupació com les pulsions retrògrades volen fer retrocedir a València en moltes de les coses en les quals hem avançat», ha advertit, per dirigir-se al tàndem PP-Vox: «Deixe de ser regidor, però no deixe la política, perquè pense continuar treballant des dels carrers, la societat civil i TikTok per retornar a València un govern a la seua alçada, que avantpose sempre els interessos de València i de la seua gent».
Les seues paraules d'agraïment també han estat dirigides als funcionaris municipals «pel seu treball incansable i per fer-ho tot tan fàcil, tant quan era l'alcalde com en l'oposició». «Gràcies també als periodistes i a la premsa per no haver-me perdonat ni una mai, gràcies de debò, des de la sinceritat vos dic que amb el vostre treball diari ens feu millors governants així que em permetreu que vos demane que a la meua successora no la priveu d'aquest regal».
«Vull acabar aquestes paraules amb un desig per a aquesta València que tantes voltes Sorolla va pintar amb colors vius: que torne la llum», ha tancat Ribó la seua etapa a la primera política, qui va passar de ser la veu d'EUPV en les Corts Valencianes a l'alcalde de València amb Compromís. Serà aquesta darrera ocupació la que marcarà per sempre la seua prolífica biografia política, la del rostre de la València del canvi progressista en aquella primavera electoral del 2015.