Primer va ser l’intent, per part d’un regidor de Vox, de retirar publicacions periodístiques en català dels equipaments municipals de Borriana (Plana Baixa). Després hi va haver un altre intent, també per part d’un regidor de Vox, d’impedir l’actuació del grup Los Galindos, que oferia un espectacle en català a la Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella (Horta Sud). La censura contra l’escriptor Manuel Baixauli no només va ser un intent, sinó que es va fer realitat, i el també col·laborador en aquest setmanari va ser apartat de la programació d’Escriptors a les Aules, impulsada per la Biblioteca Valenciana. La destitució del director del Centre del Carme de Cultura Contemporània, José Luis Pérez Pont, també va generar una reacció en el món de la cultura, que va interpretar aquella decisió com un nou acte de censura. A aquests fets cal sumar, també, la retirada de fons a la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, a la Casa Joan Fuster, a la Càtedra Sanchis Guarner o a la Fundació Estellés.
Aquestes decisions, entre moltes altres, i també les que s’aniran prenent durant els pròxims anys des de les institucions valencianes, han fet reaccionar el PEN Català. De manera no improvisada, aquesta entitat centenària celebrarà el seu primer acte des que van renovar la junta aquest mes d’octubre a la ciutat de València.
Ho farà, concretament, al centre Octubre, amb una jornada en què comptarà amb la col·laboració d’Acció Cultural del País Valencià i amb el suport de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. L’acte es desenvoluparà aquest divendres a partir de les 19.00 i serà conduït per l’escriptora Lourdes Toledo.
Les raons
Toledo, que ha atès aquest setmanari, constata que “ateses les circumstàncies de marginació que viuen els escriptors i creadors valencians pel fet de treballar en la seua llengua, cal denunciar que la llibertat de creació està sent atacada pel govern valencià”. En aquest sentit, l’escriptora, que forma part de la junta del PEN, explica que des del principi l’entitat “ha tingut molta sensibilitat”, i el fet que el primer acte que celebren des de la renovació de la junta el facen a València resulta “simbòlic”.
No debades, el PEN Català es va constituir el 1922 a Barcelona, un any després de la creació del PEN internacional a Londres. El gramàtic Pompeu Fabra va ser un dels presidents d’aquesta entitat creada, precisament, per a protegir els escriptors i les escriptores dels atacs i les persecucions contra els qui combaten la llibertat d’expressió.
Segons Lourdes Toledo, una de les qüestions que es debatran a la jornada serà la possibilitat d’emprendre accions legals contra els qui estan prenent aquestes decisions que afecten els autors en català. “No sabem fins a quin punt és possible, és evident que cada equip de govern destina recursos a qui considera, però negar-los per qüestions discriminatòries, ideològiques o de llengua no sabem si entra dins dels límits de la tolerància i de la legalitat”, diu.
Tal com afirma el PEN en un comunicat, l’actuació del govern valencià en aquesta matèria “respon i s’inscriu en un context polític i social en què estem patint diverses prohibicions, situacions discriminatòries, destitucions arbitràries i, al capdavall, tot un programa de destrucció dels drets i les llibertats que afecta les persones i els creadors que estimen la cultura i el país i que treballen per ella”.
L’acte comptarà, també, amb la participació de Josep Lluís Barona, Lola Bañón i Núria Cadenes, i serà introduït per Laura Huerga, presidenta del PEN Català; i per Gustau Muñoz, vicepresident del PEN al País Valencià. Pau Alabajos posarà la nota musical en un acte contra una situació de censura que els escriptors es veuen obligats a denunciar.
