Que la lluita contra el canvi climàtic no està entre les prioritats de Carlos Mazón ho demostra el fet que, en el seu discurs a les Corts per ser investit, el candidat a President no va mencionar ni en una ocasió el canvi climàtic. En el seu parlament, d'un poc menys d'una hora, Mazón es va referir en dues ocasions al medi ambient: en la primera, per aprofundir en el tema de l'aigua i als transvasaments; en la segona, per fer menció a l'energia.
Aquest dimecres, en la seua visita a Barcelona, Mazón va tornar a demostrar que té una manera molt particular, com a President de la Generalitat, d'encarar aquesta problemàtica. En la capital catalana, invitat pels empresaris de Foment, el cap del Consell va anunciar que derogarà els impostos verds que havien estat aprovats pel Botànic i havien d'entrar en vigor a partir de l'1 de gener de 2025. Els tributs es van incloure en la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica aprovada l'any 2022. La decisió de Mazón suposa renunciar a incorporar a les arques de la Generalitat un total de 29'1 milions d'euros, d'acord amb els càlculs que, en el seu moment, van fer des del Botànic. Aquests diners havien d'anar a parar a un fons de transició ecològica.
En el seu discurs d'investidura, Mazón no va referir-se ni una sola volta al canvi climàtic.
En concret, els tributs que es deroguen són el d'emissions de diòxid de carboni (CO2) dels vehicles de tracció mecànica, pel qual hi havia previst ingressar 10,5 milions d'euros; el d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per part de les empreses (1,5 milions d'euros); i l'impost sobre les grans superfícies comercials, pel qual estava s'havien de recaptar 17,1 milions d'euros.
«No els posaré en marxa perquè no ajudaran a la nostra competitivitat. I és, en la meua opinió, un discurs fake de sostenibilitat. I l'únic que provocarà serà el col·lapse», va assegurar Carlos Mazón durant el seu discurs a Foment del Treball, una trobada que perseguia presentar el País Valencià com un territori «atractiu i irresistible» per als inversors catalans. Si com es sol dir, la política fiscal és una subtil ferramenta per evidenciar la ideologia, és evident que en el cas de Mazón es situa més prop dels negacionistes que no dels preocupats per l'escalfament global.
Qui contamina, paga. O no.
En realitat, els tributs dissenyats pel Botànic només perseguien implementar la màxima instaurada a la Unió Europea segons la qual «qui contamina, paga». L'objectiu, amb aquests tipus de polítiques impositives, és que les externalitats mediambientals negatives associades a aquestes emissions, amb un cost que aquestes activitats no assumeixen, siguen internalitzades en el procés productiu. La Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004, així ho contemplen des de fa vint anys. «L'objectiu darrere d'aquest tipus d'impostos no és recaptatori, sinó més bé contribuir a la conscienciació i al canvi de costums», explica una persona que va participar en la confecció de la norma valenciana.
De fet, el País Valencià no ha estat, en absolut, pionera, en aquesta matèria. Són diverses les autonomies que han legislat en aquesta matèria, seguint la filosofia que marca la Unió Europea. El més estès és l'impost a les grans superfícies, d'oci, hostaleria i espectacles, amb el qual es vol gravar pels desplaçaments massius de vehicles generats al voltant d'aquesta activitat. Es tracta, en realitat, d'un impost que es va aplicar a l'Estat ja fa quasi un quart de segle.
Fou Catalunya la primera a aplicar-lo, ja el 2000. Li seguiren Aragó (2007), Canàries i la Rioja (2012) i Astúries (2014). L'any 2017, Catalunya, va actualitzar la legislació amb l'aprovació de la Llei 5/2017 -la qual també gravava els establiments turístics, les begudes ensucrades i les emissions de diòxid de carboni-, per tal d'evitar els dubtes que els tribunals europeus havien mostrat envers aquest tipus de legislacions. En el cas català, com en el
Andalusia i Aragó també tenen l'impost per emissions a l'atmosfera. Ni Moreno Bonilla ni Azcón s'han plantejat derogar-lo.
valencià, estan obligades a pagar aquest tribut les grans superfícies i establiments d'oci amb una superfície superior als 2.500 metres quadrats.
Segons les darreres dades incloses en el Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral de 2023, que anualment realitza el Col·legi General d'Economistes, Catalunya va ingressar per aquest impost 57,1 milions d'euros. Astúries n'obtingué 10,9, per 184.000 que ingressà l'Aragó.
L'altre impost que està estès a l'Estat és el d'emissions a l'atmosfera. Fent ús de la seua autonomia fiscal, disposen de gravàmens d'aquest tipus, des de fa quasi vint anys, Andalusia, Aragó, Catalunya i Múrcia. Ni l'andalús Juanma Moreno Bonilla (qui ha aprovat set paquets de rebaixes impositives des que és president de la Junta) ni l'aragonès Jorge Azcón no han tocat aquest impost. En el cas murcià, va ser el govern popular de Ramón Luis Valcárcel qui va donar llum verda a aquesta normativa.
Pel que fa a l'impost sobre els vehicles contaminants, només Catalunya disposa d'una legislació igual. Va entrar en vigor a principis de la tardor de 2021 i contempla gravar els cotxes, furgonetes i motos més contaminants. D'ençà que entrà en vigor, les arques públiques catalanes han ingressat 174,7 milions d'euros, segons les dades aportades per la Conselleria d'Hisenda de la Generalitat de Catalunya.
Més blau que verd
La decisió de prescindir d'aquestes ferramentes impositives rebla en el desinterès que el primer govern de Carlos Mazón ha mostrat fins ara en les qüestions vinculades al canvi climàtic. Resulta força significatiu que quan va haver de conformar l'organigrama del seu primer executiu, Mazón prescindí de la referència al «canvi climàtic» o la «transició energètica», que sí estava present en les successives conselleries del govern del Botànic (en el primer Botànic es deia «Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural», mentre en el segon era «Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica»).
Mazón ha liquidat l'Agència Valenciana contra el Canvi Climàtic i ja treballa en modificar la Llei de canvi climàtic aprovada el 2022.
En l'organigrama del seu govern, tampoc no hi ha cap referència a aquesta matèria. El més semblant seria la Direcció general d'educació i qualitat ambiental, que ocupa Jorge Blanco, un tècnic especialitzat en gestió de residus fitxat des de la Diputació d'Alacant.
El govern Mazón també ha prescindit de l'Agència Valenciana contra el Canvi Climàtic, un organisme que es va aprovar en el darrer plenari de les Corts abans de les eleccions autonòmiques i a través del qual s'havien de gestionar totes les polítiques de la Generalitat encaminades a lluitar contra l'escalfament global.
Així mateix, han quedat en aigua morta moltes de les iniciatives contemplades en la Llei 6/2022 de canvi climàtic i transició ecològica, com ara la creació d'un registre d'iniciatives de canvi climàtic; el registre de càlcul i reducció de la petjada de carboni; o la perspectiva climàtica que, des de l'aprovació de la Llei, s'havia d'incorporar a la confecció dels pressupostos de la Generalitat.
La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, que dirigeix Salomé Pradas, ja treballa, de fet, en modificar el text legal aprovat en temps del Botànic. Segons la consellera, la legislació aprovada en la legislatura anterior «es nodria de molta xerrameca, i poca aplicació».
D'ençà que és consellera, Pradas ha evidenciat que la seua voluntat és, segons ella mateixa diu, "equilibrar el progrés econòmic amb la protecció del medi ambient". "El problema que té el sector és que al govern de la nació, com a l'anterior Botànic, li importa més el fanatisme climàtic de l'estratègia 'De la granja a la taula' que els agricultors; li importa més la demagògia que les coses de menjar; l'animalisme que els ramaders; el pacte verd els importa més que els pescadors; o l'Agenda 2030 de les elits globalistes més que el nostre món rural", va assegurar en la seua primera compareixença a les Corts.
----------------------------------------------------------------
UNS TRIBUTS ALS LLIMBS
Com va passar amb la taxa turística, l’aprovació de la Llei de canvi climàtic va generar moltes tibantors en el Botànic. La pota socialista, pressionada per les patronals, va ser durant molt de temps renuent a l’aplicació de tributs verds. Per aquesta raó, Compromís va haver de cedir i acceptar que els gravàmens no entraren en vigor fins l’1 de gener el 2025, el que a la pràctica ha comportat que mai no es fagen efectius. Així mateix, l’avantprojecte de la llei, que contemplava que l’impost a les grans superfícies afectaria aquelles que tingueren almenys 1.300 metres quadrats i es situaren fora del teixit urbà, es va modificar en el tràmit parlamentari, per situar-se en els 2.500 metres quadrats. Els valencianistes també van haver de cedir en un altre aspecta: el tribut als vehicles de tracció mecànica, que Compromís volia aplicar a tot el parc automobilístic, només es va acabar aplicant a les noves matriculacions.