En 45 anys de democràcia l’esquerra només ha governat dues vegades a Galícia. La primera ho va fer amb Fernando González Laxe, socialista que va presidir la Xunta entre 1987 i 1990 després d’una moció de censura que va comptar amb el suport de dos partits centristes: Coalición Galega i Partido Nacionalista Galego. La segona va ser amb el també socialista Emilio Pérez Touriño, que va governar amb el BNG entre 2005 i 2009 després d’unes eleccions condicionades per la catàstrofe del Prestige.
Ara l’alternativa al PP és distinta. El BNG, un partit històric que s’ha reconstruït després d’una etapa difícil en què hi havia fins i tot qui en pronosticava la desaparició davant l’èxit de les confluències dominades pels satèl·lits de Podem durant la passada dècada, és l’única formació en condicions d’arrabassar la presidència de la Xunta al PP. Ho faria amb el suport del PSdG, el PSOE gallec, i amb el de Sumar –en cas que entre al Parlament– si els populars d’Alfonso Rueda no aconsegueixen la majoria absoluta o un resultat suficientment bo com per a mantenir la presidència amb el suport de Democràcia Ourensana, que podria accedir a la cambra gallega.
Les enquestes tendeixen a pronosticar la majoria absoluta del PP. Però la campanya electoral ha fet diversos girs que han complicat la vida als populars i que li la podrien complicar encara més a Alberto Núñez Feijóo, expresident gallec i líder estatal del partit. De fet, després de la derrota inesperada del 23 de juliol, no són pocs els qui situen les eleccions gallegues com una prova de foc per al dirigent del PP, que té poc a guanyar i molt a perdre en aquests comicis. Ana Pontón podria fer tremolar el lideratge del partit referent de la dreta espanyola.
Qui és Ana Pontón i quina és la seua fotalesa
La candidata del BNG va nàixer al municipi de Sarria, a l’interior de la província de Lugo, el 1977. Politòloga de formació i militant des de ben jove –es va incorporar al Consell Nacional del BNG amb 23 anys i va ser escollida diputada amb 27–, des de 2016 és la portaveu nacional del seu partit i la portaveu, també, del grup parlamentari.
Des d’aleshores el BNG no ha fet més que remuntar. El 2016, amb En Marea com a referent de l’esquerra alternativa gallega –n’hi havia, a dins, Podemos, Esquerra Unida i Anova, l’escissió del BNG que va protagonitzar l’històric Xosé Manuel Beiras–, el BNG va traure sis diputats quan algunes enquestes s’atrevien, fins i tot, a vaticinar que el partit no obtindria grup parlamentari propi.
El 2020, amb Podem i els partits sorgits del 15-M més afeblits, el BNG, ja amb Pontón com a candidata, es va convertir en el partit líder de l’oposició a Galícia passant per davant del PSdG. Era la segona vegada que ocorria en la història –la primera va ser el 1997 i el 2001 ambdues forces van empatar a 17 escons, amb el BNG superant els socialistes per només 12.000 vots.
Ara Pontón es pot permetre, fins i tot, aspirar a disputar la presidència de la Xunta. “Està recollint el treball de tres legislatures en què el BNG s’ha convertit en l’única força que queda en peu després de la dispersió del vot nacionalista, de l’escissió de Beiras, del sorgiment de Galícia en Comú, etc.”, diu el politòleg de la Universitat de Santiago de Compostel·la Antón Losada. “Pontón té la coherència d’haver-se mantingut en moments difícils i ha sabut accentuar allò que va intentar Anxo Quintana –en referència a l’exvicepresident gallec entre 2005 i 2009, també del BNG–: sense renunciar a la identitat ha sabut aprofundir en el discurs social i ella mateixa, pel seu propi perfil, atrau votants joves i d’altres que fins ara veien els candidats nacionalistes amb desconfiança i els percebien com gent agressiva”. El vot femení també compta amb un estímul en Pontón, segons aquest politòleg, que també valora d’ella el fet que “en l’última legislatura ha sigut l’única que ha fet oposició mentre el PSdG se centrava a resoldre els embolics interns”.
Xosé Luis Barreiro, que va ser vicepresident de la Xunta de Galícia amb el PP als anys vuitanta situa, entre les virtuts de Pontón, que “és la diputada amb més trajectòria al si del Parlament gallec actualment, malgrat que és jove”. Per a ell, la seua fortalesa rau en el fet que “va resistir en el pitjor moment del BNG, després del govern de Touriño, quan el BNG va tindre un resultat catastròfic i va quedar orfe de lideratges fins al punt d’entrar aparentment en descomposició”. Barreiro, que va ser professor universitari de Pontón, considera que la candidata del BNG, a diferència de l’esmentat Anxo Quintana, “va donar al partit una cara amable que no existia després d’un intent de radicalització nacionalista que li va anar malament. Pontón no ha trencat amb les idees clàssiques del BNG, que no deixa de ser un partit nacionalista i fins i tot amb posicions radicals en alguns aspectes, però ha fet que el partit siga vist d’una altra manera gràcies al seu missatge, a la seua manera d’actuar i a la insistència en no obeir Madrid”, diu comparant el BNG amb el PSdG.
La periodista María Obelleiro, directora del digital Nós Diario, creu que Pontón s’ha fet forta gràcies a “la seua intensitat i constància, a la capacitat de treball que ha permès que el BNG, que molts donaven per amortitzat amb el sorgiment de les Marees, se situe com a alternativa a presidir la Xunta”. També explica que, com a candidata, “demostra proximitat i empatia cap al votant”, i considera que el BNG ha fet una campanya “magnífica”, “una de les millors que es recorden a Galícia, fins al punt que podem parlar del ‘fenomen Pontón’”, que ha aconseguit arribar transversalment a molts tipus de votants.
Com a exemple d’això, Obelleiro relata que Alfonso Rueda, actual president de la Xunta i candidat a la reelecció amb el PP, va convocar les eleccions el 18 de febrer per a fer-les coincidir amb O Entroido, una mena de carnestoltes gallec “que es viu amb molta intensitat”. Segons la periodista, la coincidència de les eleccions amb aquesta festa era intencionada, i pretenia “fer passar desapercebuda la campanya”. En canvi, considera Obelleiro, “Rueda ha aconseguit l’efecte contrari, i s’han difós fotos de gent disfressada de Pontón i de gent disfressada de roda punxada”, en referència al cognom del candidat del PP.
Les possibilitats de Pontón
La majoria de les enquestes pronostiquen una majoria absoluta del PP que li permetria continuar governant. En canvi, els resultats serien ajustats i la diferència podria ser mínima, fet que permet al BNG pensar en assolir la presidència de la Xunta. Les últimes setmanes, a més, han sigut incòmodes per al PP, afectat per haver explorat l’indult del president a l’exili, Carles Puigdemont, tal com va filtrar el mateix partit; o fins i tot d’haver intentat un acord amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa.
“Totes les enquestes marquen una tendència a la baixa del PP i una pujada del BNG”, diu Maria Obelleiro, que considera que les eleccions de diumenge són “les més obertes des de fa quinze anys” a Galícia. La periodista analitza que el PP ha fet “una campanya molt bruta i de marcat caràcter espanyol que no li ha eixit bé, i l’ha feta per amagar el seu candidat que, fins i tot, s’ha negat a participar al debat electoral de TVE”. La directora de Nós Diario indica, també, que el PP només ha acceptat participar al debat de la televisió pública gallega, “amb les seues pròpies regles del joc, i tot i així Rueda va estar molt fluix al debat, no va mostrar capacitat de reacció”. Fins i tot, explica també Obelleiro, Rueda va posar com a condició per a participar en un debat en un mitjà privat enfrontar-se “amb una persona triada pel multipartit”, en referència al govern plural d’esquerres que hi hauria a Galícia si el PP no assoleix la majoria absoluta. “La SER li va oferir un cara a cara amb Pontón i Rueda també s’hi va negar”, diu.
Pel que fa a Xosé Luis Barreiro, defensa que la mitjana de les enquestes, calculada per ell mateix, apunten a una nova majoria absoluta del PP, tot i que es nega a fer pronòstics. “Des que Manuel Fraga va començar a governar el 1989 la majoria de la dreta es manté quasi immutable i les pujades i baixades de BNG i PSdG són equiparables, es compensen mútuament i fan que el bloc de l’esquerra siga inamovible, sense avançar respecte a la dreta”, argumenta per a justificar les previsions de les enquestes.
Per últim, Anton Losada diu que “és possible” que Pontón acabe sent presidenta, com a mínim “més possible a com ho era ara fa un mes, però crec que Rueda en té més possibilitats”. Al seu torn, considera que les possibilitats de Pontón per accedir a la Xunta “no depenen tant d’ella, que té un electorat molt mobilitzat, com dels votants socialistes, que caldrà veure com estan d’activats”.