Unides Podem, Compromís, Unides Podem, Compromís, Unides Podem, Compromís... La margarida valenciana de Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del Govern espanyol, compta amb els pètals de dues forces polítiques. Tant l'espai integrat per Izquierda Unida i els morats com la coalició valencianista són les opcions entre les quals ha d'escollir la líder de Sumar de cara a la campanya electoral valenciana. Una decisió amb possibilitats de distorsionar l'ambient entre les esquerres valencianes en uns comicis on la supervivència del projecte del Botànic està en joc per un marge estret de vots enfront de l'aliança entre el PP i la ultradreta Vox.
Díaz va anunciar amb força el passat 2 d'abril la seua candidatura a la Moncloa. Ho va fer amb l'absència de la cúpula estatal de Podem, qui manté una guerra de posicions amb la plataforma de la dirigent gallega per comptar amb un pes rellevant a les llistes d'una hipotètica candidatura conjunta. A la presència de referents territorials dels morats, s'hi va sumar l'assistència de la plana major d'Izquierda Unida, de la comandància de Mas Madrid i d'una bona representació de la direcció fàctica de Compromís, amb Joan Ribó, alcalde de València, al capdavant.
Aquell acte va suposar el tret de sortida polític del projecte de Díaz, el qual havia estat precedit d'un debat ideològic i programàtic que va allargar-se durant mesos i mesos. I, en conseqüència, empentava a la referent laborista a participar en les campanyes dels diferents territoris que voten els seus executius autonòmics el pròxim 28 de maig. Amb Díaz llençant-se com a candidata a la presidència del Govern espanyol, no hi havia possibilitat d'aïllar-se d'una batalla electoral que es lliurarà a places decisives per a la futura votació al conjunt de l'Estat espanyol com ara el País Valencià, les Illes Balears, Aragó o Madrid.
Mentre la seua participació no genera cap distorsió a territoris on l'espai a l'esquerra del PSOE està dominat pels morats i Izquierda Unida, l'escenari canvia quan hi ha dues forces en pugna. Al País Valencià, per exemple, existeix Compromís, amb qui la vicepresidenta espanyola ha mostrat una sintonia elevada, i Unides Podem, de la qual forma part Esquerra Unida, que a escala estatal s'ha erigit en el pilar fonamental per a la construcció orgànica de Sumar. Díaz, de fet, va evitar pronunciar-se quan el periodista Jordi Évole va preguntar-li si donaria suport a Joan Baldoví, cap de llista dels valencianistes, o a Hèctor Illueca, candidat d'Unides Podem.
Calculadora dels riscs
Amb l'entorn de Díaz tenint clar que l'objectiu ha de ser contribuir a una repetició botànica, així com a una revàlida de la comandància progressista de l'Ajuntament de València, es medita encara com participar en la campanya valenciana. «Al principi, després de l'assistència de Ribó a la seua presentació com a aspirant a la Moncloa, semblava que protagonitzaria un acte de suport a la candidatura de l'alcalde de Compromís. La batalla a Madrid, però, ha provocat una actitud més cauta a Sumar. S'estan mesurant molts els passos a donar a les eleccions valencianes», expressen fonts informades de l'esquerra valenciana. O dit d'una altra manera: s'estan calculant els riscs de qualsevol fórmula, com apunten fonts connectades amb la referent gallega.
L'aparició de Díaz a un acte de Compromís en detriment d'Unides Podem no sols agreujaria la pugna tàctica amb els morats, sinó que obriria una ferida amb els socis d'Izquierda Unida, qui ha estat un dels motors de la plataforma Sumar. A Esquerra Unida del País Valencià, en privat, comenten que seria «inconcebible» la presència de la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball en un míting electoral d'una força valenciana que no fora Unides Podem, siga per a la campanya autonòmica o per a la municipal de València. De fet, no conceben un altre escenari que no fora de participació en els seus esdeveniments electorals.
Encara que la cúpula estatal de Podem i Izquierda Unida estan separades pel seu suport a Sumar, els referents d'ambdues formacions compartiran escenari a València en l'acte d'obertura de campanya. El ministre de Consum i coordinador federal dels esquerrans, Alberto Garzón, serà de la partida en aquell míting del bracet de Ione Belarra, ministra de Drets Socials i secretària general dels morats, i Irene Montero, ministra d'Igualtat i dirigent destacadíssima de l'antic partit dels cercles. Des de Podem, de fet, s'espera que puguen estar al llarg de la campanya el conjunt dels rostres influents de l'espai, siga Díaz o el mateix exvicepresident espanyol, Pablo Iglesias.
Els morats, amb unes sensacions internes al País Valencià força positives i amb la convicció que el moment d'emergència de Díaz s'ha apaivagat amb el pas de les setmanes, busquen fer el seu camí als comicis valencians, amb el propòsit d'espantar un soroll de confrontació gens beneficiós per a l'esquerra en el seu conjunt i allunyar-se de l'ambient de guerres de poder d'un Madrid que desprèn toxicitat. Tanmateix, i amb la ment centrada a guanyar espai electoral, han iniciat una estratègia de reivindicar-se com a l'esquerra transformadora, fins i tot acusant Compromís de «conservadors».
Amb Ribó?
La margarida valenciana de Díaz va florir el setembre passat, quan la ministra de Treball va expressar en els corredors del Congrés dels Diputats el seu suport a la candidatura de Baldoví. «Vull que guanyen», va anhelar. Aquelles paraules van generar un enrenou superlatiu a l'esquerra valenciana, el qual va obligar a la dirigent gallega i al seu entorn a matisar les primeres declaracions. A Podem, no debades, hi havia una sensació de deslleialtat per aquelles afirmacions.
Si bé Baldoví s'ha mostrat obert a la participació de la vicepresidenta espanyola als seus mítings, tampoc n'ha insistit força. Ribó, d'entrada, sí que ha exhibit un interès més gran perquè Díaz estiga present en algun dels seus esdeveniments electorals. L'alcalde del cap i casal valencià, de fet, va reconèixer la setmana passada que li havia fet l'oferiment: «Sí, l'he convidat. No sé si podrà vindre, ja que està en una situació peculiar que no descriuré perquè tothom la coneix».
«La seua presència en la nostra campanya electoral, tant a la de Baldoví com a la de Ribó, era, en principi, positiva. Ens permetia lluitar amb més força per aquell electorat indecís de votar-nos, procedent d'Unides Podem i del PSOE. Ara bé, la situació s'ha embolicat tant, amb una batalla tan cruenta a Madrid, que tampoc no voldríem generar més soroll d'aquell que ja hi ha. Alimentar la percepció de divisió a l'esquerra és negatiu i, per això, estem obviant els atacs que ens està dirigint Podem durant els últims dies», analitza una veu influent del valencianisme.
A la sala de màquines de Compromís, de fet, dibuixen un escenari que podria ser-los beneficiós sense eixamplar divisions a l'esquerra: «Díaz podria fer un acte en una plaça clau com ara Alacant per mobilitzar el vot de l'esquerra, on recomanara tant la papereta d'Unides Podem com de Compromís. Això atorgaria força a les dues candidatures i ens allunyaria de l'escenari de divisió». A València, s'interpreta de manera diferent el suport de Díaz a Ribó, ja que, a ulls de diverses persones amb pes a la cooperativa política valencianista, no provocaria tant enrenou i percepció de baralla a l'esquerra per què Unides Podem no té representació i Compromís ostenta l'alcaldia.
«Un acte de Ribó amb Díaz ens ajudaria a consolidar els vots de l'esquerra, i més quan les possibilitats reals d'obtenir representació d'Unides Podem són molt minses. Si en 2019 van quedar-se fora del consistori, en les eleccions del 2023 encara ho tenen més complicat. Crec que el suport de Díaz ajudaria per al vot jove, una franja on hi ha un cert múscul de l'extrema dreta, i ens reforçaria de cara als electors amb una mirada més estatal de la política», analitza un dirigent de Compromís. «Al final, el debat a Madrid té molta influència», insisteix.
El perill de la 'madrilenyització'
La participació de Díaz tant als mítings de Baldoví, un fet improbable, com als de Ribó és una arma de doble tall. Si, d'una banda, suposaria una empenta per a Compromís pel tiró mediàtic i electoral de la líder de Sumar, d'una altra, traslladaria el debat i el soroll estatal a la campanya valenciana, una circumstància perjudicial en aquestes votacions per a l'esquerra del País Valencià. Els valencianistes jugarien amb el risc de ser emmarcats com a un actor de la batalla esquerrana de Madrid.
«A pesar de ser gallega, Díaz és identificada com a Madrid. I tot element que madrilenyitze la campanya valenciana juga en contra dels nostres interessos, ja que els temes valencians deixen d'estar al focus dels mitjans de comunicació i la batalla a l'esquerra centraria encara més la seua atenció», coincideix amb una anàlisi més àmplia un altre comandant de la coalició d'estricta obediència valenciana, qui remarca que la clau de volta d'èxit de Compromís és presentar-se com a «la força de proximitat».
La madrilenyització del debat valencià, no debades, afavoriria el marc més còmode per a les forces conservadores, les quals busquen convertir les votacions valencianes en un plebiscit sobre la continuïtat de Sánchez, qui acumula un desgast electoral gens menyspreable. «Si juguem en el terreny de la proximitat i de les qüestions que importen en el dia a dia, tenim molt de cara. En canvi, si traslladem al País Valencià el debat al voltant de Sánchez, ho tenim més complicat», determina un rostre conegut de Compromís. És la distorsió de Sumar a la campanya valenciana.