Pedro Sánchez ho ha tornat a fer. Després de la nit electoral, semblava més difícil que mai que el PSOE reunís els vots necessaris per investir el seu candidat com a president del Govern espanyol. Es patia, especialment, per Junts per Catalunya. Els independentistes, des de 2017, s’havien mostrat refractaris a arribar a acords amb els socialistes espanyols.
La carta de l’amnistia, però, ha estat prou per aconseguir el seu set vots, decisius per decantar la balança. “No serà un temps de silenci, sinó de diàleg, de convivència i de canvi social”, afirmava el renovat president espanyol.
Així, Pedro Sánchez ha aconseguit replegar 179 vots al seu favor en primera votació. Els 121 del PSOE, els 31 de Sumar, els set d’ERC, els sis d’EH Bildu, els cinc del PNB, el del BNG, el de Coalició Canària, i, sí, els set de Junts per Catalunya. Aquests darrers, però, han sostingut, entre la jornada d’ahir i la d’aquest dijous, una amenaça d’enviar la votació a segona volta abstenint-se.
A les files de Junts no va agradar la tebiesa de Sánchez en la defensa dels acords arribats amb els de Carles Puigdemont. “Amb nosaltres no provi a temptar la sort”, li havia dit Míriam Nogueras. Al matí, però, els juntistes confirmaven els vots favorables i en declaracions a TV3, i la seva portaveu afirmava que “la legislatura anirà avançant a mesura que els acords es vagin complint”.
Mentre, dins de l’hemicicle, seguia el debat entre Sánchez i els partits que faltaven per intervenir: EH Bildu, PNB, BNG, Coalició Canària i UPN.
La tranquil·litat de ser basc
EH Bildu va ser el primer partit a anunciar que donaria suport a la investidura de Pedro Sánchez. De fet, no va voler ni passar per un procés negociador. Els abertzales van calcular que un procés a canvi de competències no els afavoria ni els pertocava, en tant que són el PNB i els mateixos socialistes els que són al govern basc, que n’haguessin pogut treure rèdit. Sense oblidar, clar, que ja gaudeixen del concert econòmic.
En un context en què l’empresa independentista no té un horitzó a curt termini, van posar els vots per davant amb l’argument d’aturar l’extrema dreta. Els votants, ha dit la seva portaveu Mertxe Aizpurua, “ens van donar el mandat inequívoc d’aturar al feixisme” i “no demanem cap recompensa a canvi d’aquest compromís antifeixista”.
La líder d’EH Bildu al Congrés, però, ha deixat clar que els vots d’investidura no eren una garantia més enllà d’això, i ha reclamat al PSOE que aquesta sigui “la legislatura de la plurinacionalitat”, i que s’obrin “altres camins” per resoldre la qüestió nacional, com l’escocès, “sense preses, però amb ambició”.
Sánchez ha replicat que el debat caldria fer-ho “en el marc de la Constitució”, i ha reivindicat el compromís plurinacional a través del permís per utilitzar les llengües gallega, basca i catalana al Congrés: “tot i que tard, és un pas important”.
Darrere seu, Aitor Esteban, portaveu del PNB, ha aprofitat per disparar contra el Partit Popular per les protestes dels darrers dies, i que aquest dijous, a les portes del Congrés, han llançat ous a alguns membres del PSOE. “El PP està sense condemnar i rebutjant a mitges les concentracions. Què és això d’intentar imposar al carrer el que no han aconseguit a les urnes?”, deia Esteban, que preguntava si “Felip VI és un colpista anticonstitució”. S’ha acarnissat amb Feijóo, amenaçant-lo en explicar “el que ens va arribar a oferir ara fa un parell de mesos”, i dir-li que el seu “tractor té el motor travat per fer servir oli Vox”.
Tampoc no ha estat del tot còmplice amb Sánchez, recordant-li que “alguns ciutadans es pregunten si Pedro Sánchez complirà”, que la “firma compromet”, i “si pretén mantenir la governabilitat, cal que sigui així”. Entre les promeses, destaca el compromís de traspassar les competències de la gestió de la Seguretat Social. Esteban ha posat, al centre, també la necessitat d’ampliar l’Estatut de Gernika i completar les transferències de recursos.
Pedro Sánchez ha fet servir la seva rèplica a EH Bildu i al PNB, en primera instància, per atacar el líder del PP, Feijóo, i recordar-li que mentre era president gallec reconeixia l’existència de nacionalitats històriques: “Ha arribat a Madrid i fins té problemes per dir que cal encaixar la realitat catalana”. Al líder popular li ha retret que “no té projecte polític per Espanya i els seus territoris”, i que s’ha deixat “parasitar, en molts dels seus missatges centrals, per la ultradreta”.
Després, per treure pit sobre com de favorables serien per al poble basc els acords segellats amb el PNB –amb qui comparteix govern al País Basc, a les diputacions i als principals ajuntaments bascos- en motiu de la investidura.
Confiança parcial
Les intervencions del grup mixt les ha obert Néstor Rego, del BNG que, amb la mentalitat posada en les pròximes eleccions gallegues, ha destacat que “el PP ha quedat com una força inútil per defensar els interessos del nostre país”, en contrast amb els nacionalistes. També ha recordat que “en tot el que no és part de l’acord polític, el BNG té les mans lliures”, i ha promès exigir més al PSOE en coses com ara la derogació total de la reforma laboral del PP o la llei mordassa.
Després d’afirmar que “aquest no és el nostre govern, perquè un govern espanyol mai no serà nostre”, ha retret a Sánchez “l’increment de la despesa militar, el viratge sobre el Sàhara” o la falta d’una “condemna rotunda del que fa Israel a Gaza”. També s’ha reivindicat com “un mur de contenció de l’ultradreta i la dreta ultra, retrògrades i antigallegues”
Darrere seu, Cristina Valido, de Coalició Canària, que també havia donat suport a la investidura de Feijóo, ha reivindicat la seva capacitat de pactar “amb tots”, perquè el seu objectiu no és “que l’esquerra o la dreta aconsegueixi els seus objectius: som aquí perquè els canaris aconsegueixin els seus objectius”. Tot i el suport a la investidura, també ha mostrat el seu rebuig a la llei d’amnistia.
Finalment, el diputat d’UPN, Alberto Catalan, ha recollit el fil dels discursos expressats el dia d’ahir pels seus aliats del PP, denunciant que, a parer seu, el pacte “no és qüestió de concòrdia, és cedir al xantatge dels independentistes per mantenir-se al poder a qualsevol preu”. També ha dit de Sánchez que és “un candidat que no té cap credibilitat. L’engany, la falsedat, la mentida com a forma de fer política. Trilerisme pur i dur”.
Aquesta capacitat de jugar a dues o tres bandes la coneixen bé, també, els socis de tots els partits que han decidit investir aquest dijous a Pedro Sánchez. Han decidit assumir el risc, davant el temor, per ells major, de l’arribada de la dreta i l’extrema dreta al poder. Per davant, uns mesos per veure si en surten escaldats i si accepten passar per l’adreçador socialista. La línia serà fina. Pedro Sánchez haurà de seguir fent malabars.