-En primer lloc, com ha viscut l’episodi de la Llei d’amnistia?
-Amb certa perplexitat i amb molta preocupació. Políticament, com és lògic en una societat democràtica, es pot estar a favor o en contra de concedir l’amnistia a tot el que va succeir a Catalunya durant el procés independentista. Em crida l’atenció la discussió sobre si l’amnistia encaixa o no en la Constitució. Això ens podria portar a reflexions sobre si hi encaixa la llei d’eutanàsia o la reforma agrària. Em sembla que denota una baixa qualitat jurídica en aquells qui ho plantegen. Però insistisc: políticament tothom pot opinar sobre si es pot aplicar o no.
-Els esdeveniments han canviat de rumb amb les actuacions judicials i la Llei d’amnistia no s’ha aprovat després que Junts hi votara en contra...
-... Anem per parts. Precisament, malgrat l’actitud recalcitrant d’alguns polítics, i també d’alguns juristes, sembla que l’exposició de motius de la proposició de llei és suficientment rotunda. De fet, ningú no discuteix ara sobre la constitucionalitat de l’amnistia, sinó que es discuteix sobre els delictes que es poden o no amnistiar. Teòricament, i en principi, en aquest sentit no hi hauria d’haver problemes. Encara més: l’Estatut de la Cort Penal Internacional, que regula els delictes de lesa humanitat, genocidi, tortura i crims de guerra, diu que aquests són imprescriptibles, i no parla de l’amnistia. Tot i que en la meua opinió el terrorisme i la traïció no serien amnistiables, això no ho diu textualment l’Estatut de la Cort Penal Internacional.
-Molts dels qui defensen excloure aquest delictes de l’amnistia s’emparen en la directiva de la Unió Europea.
-Sí, ara s’invoca una directiva de la Unió Europea que diu que no és possible aplicar l’amnistia als delictes de terrorisme. I clar, m’he llegit la directiva en qüestió i jo no trobe un rebuig rotund a l’aplicació de l’amnistia en aquests termes. Tampoc als vertaders delictes de terrorisme, si es té en compte que el que reflecteix el jutge Manuel García-Castellón a les seues interlocutòries, una rere l’altra, no assoleix ni de lluny el mínim rigor jurídic per a considerar que aquests fets que relata siguen constitutius de terrorisme: parlem de dues acampades, una amb actuacions musicals; i del que va ocórrer a l’Aeroport del Prat. Per tant, jo convidaria els juristes a recordar que a la Facultat de Dret aprenem a interpretar les lleis. I la interpretació de la directiva, si algú la llegeix amb ulls nets i no amb prejudicis, s’està referint en gran part al terrorisme gihadista, que genera molta preocupació, també perquè s’ha comprovat que a Europa hi ha hagut adoctrinament en aquest sentit. I, d’altra banda, després de fer un relat, la directiva acaba dient que el terrorisme es caracteritza per unes finalitats. Una de les finalitats és intimidar greument una població. Va succeir això a Barcelona? Altra és obligar indegudament els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-ho. Repetisc: Va succeir això? També parla de desestabilitzar greument o de destruir les estructures polítiques, constitucionals, econòmiques o socials d’un país. Va succeir això? Doncs no. Crec que no. I per tant, en teoria, tot això era innecessari, però el jutge ho interpreta a la seua manera amb un greu desconeixement jurídic i ho considera com a actes de terrorisme.
Els redactors de l’amnistia havien assolit una Llei vàlida i que tenia la virtut de deixar exonerats els senyors Carles Puigdemont, Marta Rovira i Toni Comín de tot allò relacionat amb el procés. Però per caprici del senyor García-Castellón ara es considera que el senyor Puigdemont i la senyora Rovira eren dirigents del Tsunami Democràtic. Vull recordar que al Codi Penal hi ha un delicte de prevaricació per ignorància inexcusable. Això és anar en contra del que és públic i notori: aquests senyors no tenien res a veure amb el Tsunami. I després, el que em sembla digne d’una novel·la que ni John Le Carré, en els seus millors temps, no hauria sigut capaç d’escriure, és la connexió russa que s’ha tret un jutge [Joaquín Aguirre], que és molt conegut en els ambients judicials i jurídics de Barcelona, i que a més ha tingut l’atreviment de concedir una entrevista a la televisió alemanya, vulnerant les normes disciplinàries. Vol fer creure que, entrant per Barcelona i dirigint-se cap al nord, alguns volien desestabilitzar i russificar tota la Unió Europea. Si una persona diu això a la barra d’un bar ja sé a què puc atribuir-ho. Dir-ho en una interlocutòria judicial desqualifica qui la redacta.
-Però el cert que és que aquests relats judicials, tot i que molta gent els considera inversemblants, estan servint per a frenar en sec l’amnistia.
-Sí, però aquests relats fantàstics estan en fase d’instrucció. L’amnistia pot estendre’s a aquests casos. No crec que el Tribunal Suprem, si fa una exposició raonada, siga capaç de considerar que el que diu el senyor García-Castellón és terrorisme, eleve un suplicatori a un parlament o una ordre de detenció a jutges belgues i europeus. Seria fregar l’esperpent i el ridícul. No crec que el Suprem vaja a fer aquest pas.
-D’altra banda, es podria aprovar l’amnistia acceptant les esmenes plantejades per Esquerra Republicana i per Junts, incloent també els delictes de terrorisme i de traïció?
-A mi, introduir la traïció en l’amnistia, em costaria molt de treball. Tot i que repetisc, tornant a la cita de l’Estatut de la Cort Penal Internacional, que taxativament no es descarta. Però bé, com que el relat judicial em sembla un esperpent, diré que nosaltres, encapçalats pel meu paisà Ramón María del Valle-Inclán, som creadors del gènere esperpèntic, i per tant no paga la pena dedicar-hi ni un segon. Tornant a la Llei, crec que els diputats de Junts haurien de ser sensibles. L’amnistia seria un primer pas importantíssim i, a més, contribuiria a desmuntar aquestes fantasies, per dir-ho d’una manera suau, de García-Castellón i d’Aguirre.
-Considera, per tant, que la Llei d’amnistia, plantejada en els termes en què s’ha votat i rebutjat aquesta setmana, era una llei ben plantejada?
-Sí. Em sembla un treball molt seriós. Si Junts volguera aportar alguna cosa en la negociació podria fer esmenes en l’aspecte processal, és a dir, aprofundir en quin efecte tindria l’amnistia sobre els procediments en marxa, quin efecte tindria l’amnistia si es planteja una qüestió d’inconstitucionalitat o una qüestió prejudicial, en declarar taxativament que això no impediria l’aplicació de l’amnistia i que aquesta seria irreversible... potser en aquest aspecte processal es podria aportar alguna cosa. Però fora d’aquest tema tot el que figurava a la proposició de llei em sembla acceptable.
-Excloure la traïció i el terrorisme dels delictes amnistiats li sembla encertat?
-Repetisc el que deia: jo no ho amnistiaria. L’amnistia és una decisió política, és a dir, no n’hi ha obstacle ni impediment. Així com els indults generals estan prohibits de manera taxativa, l’amnistia no ho està. I jo, políticament, aquests delictes no els inclouria en una amnistia. Però parle del terrorisme de veritat, el que l’he definit.
-El terrorisme real, vol dir.
-Efectivament. No es pot banalitzar el concepte de terrorista. De vegades, fins i tot, en una família, quan es parla d’un xiquet molt revoltós es diu que “aquest xiquet és un terrorista”.
-En el context de negociació de la Llei d’amnistia alguns jutges han incorporat a les causes delictes com el de traïció o el de terrorisme. La inclusió s’ha fet de manera bastant coincident i sospitosa. Pensa que aquestes acusacions es poden girar en contra dels mateixos jutges?
-Crec que sí. Cal tindre en compte que la comunitat jurídica internacional i l’europea, a través del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries o de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i també d’organitzacions com ara Amnistia Internacional o la Comissió Internacional de Juristes, ha qüestionat la sentència del procés. Jo demanaria a aquells periodistes que es llancen tan ràpidament a la piscina al servei de la causa que citen algun jutge o institució jurídica internacional, fins i tot algun jurista d’alguna universitat –per exemple de Bulgària o de Romania–, que hagen sigut favorables a la sentència del procés. Si la troben, em proporcionarien una informació interessant.
-En tot cas, aquestes actuacions pensa que poden tindre conseqüències reals contra els jutges que les han protagonitzat?
-Pel que fa al jutge Aguirre, inqüestionablement ha incorregut en una infracció disciplinària i s’ha d’apartar del cas. És absolutament recusable. I el jutge García-Castellón també pot ser recusat. Cal recordar que en una conferència va dir, per a criticar la Llei d’amnistia, que aquesta no la prohibia la Constitució “com tampoc no es prohibeix l’esclavatge”. Això demostra que els seus coneixements constitucionals són molt lleugers, perquè està terminantment prohibida a la Constitució, concretament als articles 10 i 15.
-Encara que siguen recusables, pensa que aquestes actuacions tindran conseqüències si es té en compte la composició actual del Consell General del Poder Judicial?
-Haurien de tindre conseqüències, però jo ja no m’atrevisc a vaticinar res.
-De totes maneres, i tenint en compte l’aparició del jutge Aguirre a la televisió pública alemanya, pensa que el seu relat sobre les hipotètiques relacions entre Puigdemont i el Kremlin pot influir en l’opinió pública europea?
-Anem a veure, estic recentment llevat i encara no he consumit cap beguda espirituosa que m’haja pogut pertorbar. Per cert, a l’Escola de la Magistratura de França, per a accedir laboralment fan tests psicològics. Potser també caldria fer tests psicològics a aquests dos jutges.
-Arribats a aquest punt, com espera que es desenvolupe la Llei d’amnistia, en termes jurídics? Creu que, si s’aprova tal com està plantejada ara mateix, atès que el PSOE ha assegurat que no es mourà ni acceptarà cap esmena, el retorn de Puigdemont i de Rovira, els principals afectats pels últims moviments judicials, es podria retardar durant molt de temps?
-Abans m’he referit a les conseqüències processals. La Llei d’amnistia, si s’aprova, es publicarà al BOE i és previsible que es deixe escrit que entrarà en vigor a l’endemà de la seua publicació. A partir d’aquest moment tots els jutges que tinguen en les seues mans assumptes relacionats amb el procés, als quals la llei es refereix molt detalladament i de manera molt rigorosa en l’àmbit temporal i en la naturalesa dels fets, hauran d’aplicar l’amnistia. I si algú vol plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat o una qüestió prejudicial, que la plantege. Però ha de saber que la llei estarà en vigor i que s’haurà d’aplicar.
-Per últim, des del primer moment, vostè ha sigut una persona molt crítica amb les actuacions de la cúpula judicial espanyola relacionades amb el procés català. La situació actual, els últims moviments, són els que més li han sorprès, o considera que formen part del que s’ha vingut fent fins ara des de l’alta judicatura?
-A mi, el que m’ha preocupat des del primer moment, és la salvaguarda de l’Estat de Dret, que ha fet que molts opinants de la bateria mediàtica de la dreta diguen que soc independentista. No s’hauran llegit molts dels meus articles ni hauran sentit moltes de les meues intervencions, fetes també en televisions i ràdios catalanes, en què dic que la independència unilateral és impossible i que tot ha de passar per un acord a través d’un possible referèndum, però sempre complint i ajustant-se a la normativa constitucional espanyola.
-Però els últims moviments judicials li han sorprès especialment o, per a vostè, d’alguna manera eren previsibles, tenint en compte els precedents?
-Sincerament, no m’ha sorprès res.