-En primer lloc, la Llei d’amnistia que previsiblement s’aprovarà al Congrés aquest dimarts considera que té esculls?
-Primer m’agradaria aclarir que jo mateix m’he manifestat, públicament, considerant que aquesta llei és inconstitucional. Però també he dit que un cop aquesta llei entri en vigor, s’haurà de presumir constitucional, llevat que el Tribunal Constitucional digui una altra cosa. I per tant s’haurà de complir. L’haurem de complir tots. Els jutges, també. Dit això, més enllà del que la llei planteja, si deixem de banda les qüestions de constitucionalitat, l’última esmena que he vist obre una finestra a una certa ambigüitat.
-Parla de la referència a les “violacions greus contra els drets humans”, que serien els únics casos exclosos de la Llei d’amnistia per a poder amnistiar, també, els acusats per terrorisme?
-Sí. Aquí hi ha un problema: la llei no es pot escapar d’allò que ha assumit l’Estat espanyol com a obligacions derivades del dret europeu. Una de les obligacions és la directiva de 2017, que es refereix al terrorisme. I per tant, en termes hipotètics, la llei espanyola, ni la d’amnistia ni cap altra podria deixar de perseguir o castigar el terrorisme en els termes definits per aquesta categoria. Per tant, en aquest sentit, crec que si s’eliminés la referència al terrorisme hi hauria problemes.
-N’hi podria haver més problemes, segons vostè?
-Crec que un problema que podria ser irresoluble és que un jutge vulgui veure terrorisme allà on la resta ni ho veiem. Estic pensant, en concret, en la imputació coneguda contra el senyor Carles Puigdemont i la senyora Marta Rovira per terrorisme. Si això es concreta, serà un problema en dos sentits. En primer lloc, la imputació farà difícil que es pugui aplicar de manera immediata la llei. Des del meu punt de vista representaria un excés en l’atribució d’un delicte que no es correspon amb allò que està tipificat com a terrorisme. I ara em perdonarà si soc una mica pessimista...
-Diga’m.
-D’una banda, el límit del terrorisme ha d’existir. I el segon lloc, si un jutge s’entesta a imputar per terrorisme o a veure terrorisme allà on altres no el veiem, no hi ha manera de sortir-se’n d’aquest embolic. El que sí que, hipotèticament, podria passar, seria que es posés en marxa, en cas d’aquesta imputació per terrorisme, un recurs d’empara –per part de les persones afectades– contra aquestes resolucions al Tribunal Constitucional. Aquesta imputació, segons el meu parer excessiva, podria comportar una vulneració al dret a la tutela judicial efectiva, en la mesura que els jutges estan obligats a aplicar la llei. Això podria ocórrer un cop esgotats tots els recursos ordinaris. Però, reitero, em temo que no hi ha sortida. Mentre hi hagi algú entestat en veure terrorisme, sent aquest un límit de l’aplicació de la llei d’amnistia, serà un problema.
-El mateix jutge Manuel García-Castellón ha reconegut que va començar a investigar Puigdemont per terrorisme quan va sospitar que podia ser amnistiat. Això podria incórrer en alguna infracció?
-Jo no ho sé. Hipotèticament, molt hipotèticament, ens podríem imaginar escenaris. Però jo no m’atreveixo a suposar un delicte com una prevaricació judicial, ja que aquesta és molt difícil de demostrar. Entre altres coses, això comporta l’existència d’una voluntat explícita d’aplicar la llei d’una manera incorrecta. Jo deixo de banda tot això. Al que sí que m’agafo, insisteixo, és al fet que els jutges estan sotmesos només a l’imperi de la llei. Però els jutges no són els qui decideixen si una llei és constitucional o no, si una llei és oportuna o no. Un cop una llei s’aprova, ha d’entrar en vigor i s’ha de complir. I si creuen que no es pot aplicar perquè és inconstitucional, hauran de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat. Però, per fer-ho, han d’esperar que la llei estigui aprovada. I això només ho poden fer en funció del que hi hagi al BOE. A mi em sorprenen, i no de manera favorable, les estratègies judicials preventives, quan encara la llei no ha entrat en vigor. M’estic referint a aquesta “coincidència” de l’actuació d’aquest jutge amb el fet que hi hagi una plataforma que utilitza correus electrònics institucionals que va plantejant formularis als jutges perquè actuïn, diguem-ne, per presentar qüestions prejudicials o bé qüestions d’inconstitucionalitat quan la llei encara no ha entrat en vigor. De la mateixa manera que s’han de reprovar preses de posició per part de figures institucionals, com ara alguna ministra que ha comparegut i ha atribuït intencions o critica els jutges, d’igual manera, quan hi ha concentracions de jutges amb toga contra una llei que encara no existeix són, igualment, uns comportaments reprovables. El respecte a la separació de poders ha de funcionar a les dues bandes.
-Per últim, tal com s’estan desenvolupant les coses, pensa que l’imminent Llei d’amnistia podrà beneficiar un seguit de persones però que, en canvi, el president Puigdemont o Marta Rovira ho tindran difícil per a beneficiar-se’n?
-Probablement aquests seran els casos més difícil. Tot aquell que tingui a sobre una acusació de terrorisme tindrà al davant un problema molt difícil. Respecte als altres, no és fàcil afirmar què succeirà. Dit d’una altra manera, deixant de banda els casos particulars de les imputacions per terrorisme, hi haurà tots els altres casos, tots aquells en què suposadament els jutges no tindran problema a aplicar la Llei d’amnistia. Però n’hi haurà d’altres en què presentaran qüestions d’inconstitucionalitat. Què tindrà això com a conseqüència? La suspensió del procediment, és a dir, l’aplicació de la llei en relació a aquest procediment concret. Per tant, hi ha una dificultat potencial, que és la de la constitucionalitat i la del dret europeu. És a dir, aquests casos en què hi hagi jutges que presentin la qüestió prejudicial hauran d’esperar resposta i després, si volen, la qüestió d’inconstitucionalitat. Això paralitzarà els procediments, però no suspendrà la llei. Són supòsits diferents. En tot cas, la cosa s’allargarà.