La llei d’amnistia torna a la Comissió de Justícia del Congrés dels diputats. El PSOE ha rebutjat aprovar les esmenes de l’independentisme sobre la llei d’amnistia per blindar-la davant les ingerències judicials. Aquesta negativa ha tingut com a contrapartida el vot contrari al global de la llei per part de Junts per Catalunya. Així doncs, caldrà tornar a començar el tràmit de les negociacions per refer un text que pugui satisfer totes les parts.
Els jutges han aconseguit enterbolir un acord que semblava tancat. L’amnistia era el pilar central dels acords independentistes amb PSOE i Sumar per donar estabilitat a la investidura a Pedro Sánchez. D’ençà que es va fer oficial l’acord, hi ha hagut una reacció del front judicial de l’Estat per intentar vincular els líders independentistes al terrorisme –pels fets relacionats amb el Tsunami Democràtic– i a la traïció –per les acusacions d’aproximacions al Kremlin– per tal de deixar-los fora del paraigua de l’amnistia.
La normativa internacional deixa clar que no es poden incloure en una amnistia aquells que tinguin càrrecs per accions que atemptin contra els drets humans fonamentals. Això explica la preocupació de l’independentisme davant els moviments, d’entre d’altres, del jutge Manuel Garcia-Castellón o el jutge Joaquín Aguirre que s’ocupen del cas del Tsunami Democràtic i la suposada trama russa. Tot plegat podria deixar fora de l’amnistia Marta Rovira i Carles Puigdemont.
En primera instància, els socialistes es van avenir a fer unes primeres modificacions per tal d’ajustar quins casos de terrorisme quedaven exclosos de la llei. No obstant això, els nous posicionaments de García-Castellón sortejaven aquestes aportacions. Arribats a aquest punt, des del PSOE han declinat a negociar les esmenes de l’independentisme que pretenien eliminar del tot l’excepció del terrorisme de l’articulat de la llei.
D’una part, la predisposició d’ERC per aprovar la Llei tot i aquestes ingerències rau en la creença que, es faci el que es faci, la justícia cercarà la manera d’esquivar l’impacte de la llei. D’altra banda, temen que les modificacions exigides per Junts puguin servir en safata al Tribunal Constitucional la possibilitat de tombar la llei.
Oriol Junqueras, president d’ERC, acabat el ple ha esmentat que “la llei d’amnistia és imprescindible per restablir la justícia” i que “no és la que desitjàvem, però és una bona llei per garantir la majoria necessària perquè hi hagi una llei robusta que superi les prejudicials a Europa i els filtres del Tribunal Constitucional”. Segons el líder republicà, “pretendre amb una llei anticipar-se al que decidiran uns jutges que per definició estan actuant de manera injusta és impossible”. A parer seu, a més a més, “aquesta llei obliga als jutges que volen continuar actuant de manera injusta a retorçar tant el dret que és impossible que aquestes actuacions superin la prova europea”.
Al seu torn, des de Junts per Catalunya es considera que no es pot aprovar la llei abans d’aconseguir blindar-la contra qualsevol atac judicial per tal que tots els independentistes encausats s’hi puguin acollir, en especial aquells que han estat assenyalats com a líders del Tsunami Democràtic.
Amb aquest argument, els de Míriam Nogueras han intentat dur les negociacions amb el PSOE per acordar que s’inclogués el terrorisme i la traïció a la llei fins a l’últim moment de la tarda. Finalment, però, no hi ha hagut cap acord, fet que dilatarà el recorregut per l’aprovació i, per tant, l’entrada en vigor de l’amnistia. Els juntistes sí que han aprovat el dictamen per tal que la llei no decaigui del tot, sinó que només retrocedeixi fins a la fase anterior, és a dir, a la Comissió de Justícia del Congrés, d’on haurà d’eixir el nou text d’una renovada Llei d’amnistia. Això farà que, com a mínim, l’entrada en vigor de la llei es desplaci de mitjans d’abril a principis de maig, els quinze dies que tornarà a ser a la Comissió de Justícia.
En acabar el ple del Congrés, Míriam Nogueras, portaveu de Junts, ha afirmat en declaracions a Catalunya Ràdio que el PSOE té quinze dies de marge “per decidir si la llei d’amnistia que vol que s’aprovi és la que vam acordar, una llei que no deixi ningú fora”. Segons la dirigent de Junts, “no s’hauria d’anar canviant en una democràcia plena on no hi hagués ingerències, però resulta que estem a l’Estat espanyol”, i ha denunciat que “els jutges tenen davant una agenda política i està condicionant l’agenda política del PSOE”
Que la llei estigui encallada també inquieta al PSOE, ja que des de Junts ja els han fet saber, també, que no començaran a negociar els Pressupostos Generals de l’Estat fins que aquest punt no estigui resolt. Finalment, si no es trobés un acord bo per tothom sobre aquesta llei, la legislatura podria trontollar i ja hi ha veus que assenyalen que podria acabar en unes noves eleccions molt abans que no s’esperava.