Al seu llibre La Lidia, una minienciclopèdia de la tauromàquia, el crític Andrés Amorós resumeix amb només 10 paraules la carrera de Vicente Barrera Cambra, lʼavi de lʼactual vicepresident primer i conseller de Cultura: “Nadie le ha discutido su habilidad máxima con el descabello”. El també matador Marcial Lalanda, coetani seu, afirma que el iaio Barrera fou un “excelente lidiador”, encara que “su estilo no fue muy estético”. “Toreaba rápido, no se paraba para hacer un toreo más clásico”, agrega. I Gregorio Corrochano, un altre especialista en la matèria, recorda que “toreaba a brinquitos y dando el paso atrás”. De fet, no dubta a qualificar-lo de “torero de gorrión”.
Com el seu iaio, el vicepresident Barrera també excel·leix en lʼart del descabello. Als primers pressupostos com a conseller de Cultura valencià talla de soca-rel totes les ajudes a les entitats promotores de la llengua i la cultura pròpies. I seʼn vanta com el torero que després de matar el bou mira cap al tendido amb les dues orelles de lʼanimal a les mans.
Barrera ha entrat aquest dilluns a la sala de Les Corts on se celebrava la comissió dʼEconomia i Hisenda lluint una polsereta amb els lemes “yo soy Jusapol”, “equiparación salarial”, “prohibido rendirse” i “la unión es nuestra fuerza” acompanyats de la bandera dʼEspanya. No, no és un agent de policia ni està adscrit al sindicat ultra de les forces de seguretat de lʼEstat, però de totes les lluites amb què podria identificar-se, nʼha triat aquesta.
Més que un policia, el conseller Barrera sembla un membre del col·lectiu Desokupa. Sʼha proposat liquidar totes les ajudes a les entitats que “divideixen el poble valencià”. I ho fa de manera expeditiva, sense miraments. Afirmant que el Govern del Botànic practicava el “sectarisme” i que ara ell garanteix la “pluralitat”. Diu que la Conselleria ara defensa “la cultura amb majúscules, sense tenir en compte els gustos del conseller de torn”.
Barrera llegeix amb dificultats. Té una dicció manifestament millorable i comet errades que de vegades esmena i de vegades no. Per exemple, parla de “la cultura del todo” i a continuació matisa que es referia a “la cultura del toro”. Fa esment repetidament a lʼInstitut Ernest Lluç [sic] en lloc de lʼInstitut Ramon Llull i no se nʼadona fins que un missatge de WhastApp li fa veure la gran equivocació que ha comès: lʼentitat en qüestió no porta el nom de lʼexministre socialista assassinat per ETA, sinó dʼun altre senyor que vés a saber qui fou. En canvi, quan parla de la “idosincrasia valenciana” no rectifica perquè està plenament convençut que aquesta és la forma correcta.
De sobte, eleva el to de veu en parlar de les subvencions: “Se suprimeixen totes les de contingut sectari, alienes als interessos de la Comunitat Valenciana”. I enumera les nou línies de subvenció dʼ1,7 milions dʼeuros, set de les quals de caràcter nominatiu —a la Universitat de València, a la Universitat Catòlica de València, a Lo Rat Penat, a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, a lʼAssociació dʼEscriptors en Llengua Valenciana i al Cercle Cultural Bernat i Baldoví— i dues de caràcter genèric, per a la promoció de la cultura folclòrica cívico-religiosa i per a la creació dʼuna ruta Chaume I.
Les poques vegades en què ha de llegir alguna paraula que no està escrita en castellà, pateix de valent. Així, als jocs esportius els diu “llocs esportius”. I quan vol transcendir, recorre al diccionari de la RAE, que defineix el terme cultura com el “conjunto de conocimientos que permite a alguien desarrollar su juicio crítico”. Sort que no ha anat a lʼentrada valenciano, perquè hauria col·lapsat en llegir allò de “variedad del catalán que se habla en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia”.
“La cultura és del poble, no dels polítics”, llegeix com si fora la frase dʼun sobret de sucre. I diu que pensa aportar els diners necessaris per a commemorar lʼAny Semper [sic], que dit així sembla un homenatge al portaveu del PP que va vetar públicament Carlos Flores Juberías com a vicepresident valencià però que, en realitat, és lʼAny Sempere, en honor al pintor i escultor Eusebio Sempere.
Una oposició amb les mans a la cara
Vero Ruiz intervé en nom de Compromís. Sʼacaba dʼestrenar com a diputada però no necessita llegir per a replicar el conseller. Ho fa amb una bona oratòria, no exempta de contundència. Un valor clarament a lʼalça al si de la coalició valencianista.
“En cultura, vostès han fet retallades per lʼesquena, a traïció”, lamenta. I passa del calor de les paraules a la fredor de les dades: “Un 70% menys de diners per a la Fundació Full [pel llibre i la lectura] i un 60% menys per a la Fundació Bromera [per al foment de la lectura] mentre rega entitats moribundes com Lo Rat Penat o la Loca Acadèmia Valenciana [sic], que no respecten la normativa vigent. Vostè dona suport a lʼAssociació dʼEscriptors en Llengua Valenciana, que defensen les faltes dʼortografia! Vostès han retallat la partida destinada a les biblioteques municipals alhora que li donen 300.000 euros a una entitat de Madrid [la Fundación Toro de Lidia] que es dedica a matar bous com a entreteniment”.
De retallades que escandalitzen Ruiz, nʼhi ha més: “Més de 3 milions dʼeuros menys per a la conservació del patrimoni de la Generalitat, un 80% menys dʼajudes per a plans arqueològics, 1.550.000 euros menys per a lʼIVAM i 1 milió menys per al Consorci de Museus, 150.000 euros menys per a les societats musicals, 300.000 euros menys per a lʼòpera, 70.000 euros menys per a la Capella de Ministrers, 1 milió i mig menys per al sector audiovisual... Vostè actua des dʼuna ignorància absoluta, fent cas a fantasmes que només existeixen al seu interior. Vostè ha vingut a vetar tot allò que desconeix”.
El socialista José Chulvi tampoc no ha de llegir per dir-li què en pensa. “Vostè ja ha esgotat la nostra capacitat de sorpresa”, li diu al conseller. Descriu la política cultural actual com una època “mesquina”, de “foscor” i de “revenja”. Però ràpidament sʼemociona i proclama que “si generals i reis amb exèrcits no van ser capaços dʼacabar amb el nostre país, ni va aconseguir-ho el càrtel dels amiguitos del alma, tampoc no podran fer-ho vostès”. Chulvi troba que sʼaproximen anys durs, en què “ens faran mal i sembraran dolor”, però que els actuals governants “passaran amb pena i sense glòria”.
“Per què humilia Vicent Andrés Estellés, el més gran poeta valencià des dʼAusiàs March, eliminant la seua càtedra de la Universitat de València?”, es pregunta el diputat socialista. “Com pot subvencionar Lo Rat Penat i eliminar la subvenció a la Fundació Carles Salvador, una de les grans artífexs de la recuperació del valencià?”, continua. “I 0 euros al Museu Joan Fuster... Els qui no pensaven com ell ja van posar-li dues bombes a casa”, afegeix. “Vostè vol un poble valencià aculturat, aïllat i desinformat. Vol desconnectar-se del circuit de les idees, del debat i de la creació”, conclou. I en clau de partit, Chulvi desitja saber si Barrera dona suport a les concentracions anunciades davant les portes de les seus del Partit Socialista.
Barrera, més a lʼatac encara
“Si mʼho demana el cos, potser fins i tot hi vaig”, li respondrà —sempre desafiant— el conseller. Com és habitual, sʼaproxima al micròfon i pronuncia més alt les paraules País Valencià cada vegada que fa referència al Partit Socialista del País Valencià. Mai no anomena aquesta formació per les sigles del PSPV, sinó que desenvolupa el nom i en destaca els cognoms, fent veure que lʼexpressió País Valencià voreja el delicte. A Compromís, li diu “grup parlamentari pancatalanista de Compromís”, i en aquest cas també apuja el to en pronunciar el mot pancatalanista.
“Mʼalegra que no els agraden els pressupostos”, es felicita. “Defensem exactament tot el contrari que vostès”, i ho exemplifica amb les subvencions a les entitats secessionistes Lo Rat Penat i la RACV i la negació de qualsevol ajuda a les “institucions valencianes que no defensen allò valencià, sinó que defensen lʼexpansionisme, la colonització i un procés a la valenciana”. Perquè, segons el conseller de Cultura, quan els partits progressistes estan en el poder, “aposten pels Països Catalans”.
Extasiat amb la seua croada anticatalanista, Barrera aprofita el torn de rèplica per precisar, una rere lʼaltra, les víctimes de la seua missió: “Hem suprimit el 100% de la subvenció a lʼEspai Fuster, que passa a ser de 0 euros; la Federació dʼInstituts Comarcals del País Valencià es queda amb 0 euros; també desapareixen els 100.000 euros que la Fundació Carles Salvador rebia per al foment de lʼestudi de la seua obra, i la càtedra Vicent Andrés Estellés, puc presumir dʼaixò, no me nʼamague gens, passa de ser regada amb 50.000 euros a no ser regada amb un sol euro”.
Tal com ja va advertir en un ple, el vicepresident Barrera insisteix que no donarà suport “a cap institució, autor, organització o institut que defense la implementació dels Països Catalans en aquesta part dʼEspanya anomenada Comunitat Valenciana”.
En relació al suport a la Fundación Toro de Lidia, amb seu a Madrid, Barrera diu que es tracta de “no discriminar una part de la cultura, com van fer vostès durant vuit anys” i que els 300.000 euros en qüestió serviran “per a fer novillades a les tres províncies valencianes”. És tot just en aquest moment quan el conseller destaca que la Generalitat anterior transferia fons a lʼInstitut Ernest Lluç —quan alguns minuts després rectifica i diu Ramon Llull, reconeix que “lo fuerte no son mis nombres”, en lloc de “mi fuerte no son los nombres”—, radicat a Barcelona.
I per acabar, llança un capote als grups de lʼoposició, tan partidaris de les entitats catalanistes que són: “Si lʼany vinent lʼInstitut dʼAcció Cultural del País Valencià [sic] em dona lʼoportunitat dʼorganitzar aquestes novillades, nʼestaré encantat”. La reformulació dʼACPV com una entitat taurina podria convertir-la en una de les entitats acaronades pel nou Govern. I segons sembla, sense la necessitat dʼalterar-ne el nom i les sigles.