Dreta autòctona

L’abusador de menors que va passar del PP a l’extrema dreta blavera

Francisco Javier Tomás Puchol, exalcalde del PP a l’Alcora (Alcalatén) i exdirigent de l’extrema dreta blavera de Coalició Valenciana, ha sigut condemnat a vuit anys de presó per abusar sexualment de dues xiquetes de 9 i 10 anys. De la corda de l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va convertir-se en trànsfuga l’any 2005 en incorporar-se a les files de la ultradreta anticatalanista que encapçalava l’advocat exfalangista Juan Garcia Sentandreu. Va ser expulsat del partit per cobrar una indemnització que el mateix exdiputat va criticar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’amistat que tenien una veïna de l’Alcora, una població de més de 10.000 habitants situada a la comarca de l’Alcalatén, i l’exbanquer Francisco Javier Tomás Puchol va resultar tòxica. Ambdós s’havien conegut perquè el pare de la dona i Tomàs gaudien d’una certa relació. Aprofitant el contacte entre aquest exbanquer i la família, va personar-se pocs dies abans que acabara l’any 2016 al seu domicili. El motiu d’aquesta visita era entregar-li uns diners que li havia demanat la nissaga. A partir d’aquest moment, la història va fer-se profundament tèrbola.

Segons una sentència de la secció primera de l’Audiència Provincial de Castelló publicada pel periòdic Mediterráneo, «poc després el processat va marxar amb la seua filla, de nou anys, i amb el seu fill menor a comprar uns dolços». En realitat, però, «va dur-los al despatx situat a Castelló, on després de dir-li al xiquet que es quedara pintant, va despullar la xiqueta», segueix relatant la resolució judicial. «Va tombar-la al sòl, i després de llevar-se el pantaló, va tombar-se damunt d’ella, movent-se. Al seu torn, va posar-li un dit i la llengua sobre els seus genitals», narra la interlocutòria avançada pel rotatiu castellonenc, i a la qual ha accedit aquest setmanari. «En altres ocasions, l’acusat havia realitzat sobre la menor aquests tocaments, tant en el seu despatx, com en el domicili de les menors, a la qual també agafava de la mà i la duia al seu penis per damunt de la roba».

Aquests comportaments no eren nous, tal com estableix l’apartat de fets provats de la sentència. «Aproximadament un any enrere, l’encausat va realitzar actes similars sobre la germana, [...] a la qual en repetides ocasions clavava la mà per dintre del pantaló i tocava els genitals de la menor, expressant-li que no ho contara a ningú», agrega. Tomás ha sigut condemnat a vuit anys de presó per dos delictes continuats d’abús sexual a dues xiquetes, i també a romandre inhabilitat per a l’exercici de qualsevol professió o ofici relacionat amb menors durant quatre anys. A més, el condemnat haurà d’abonar 16.000 euros d’indemnització per aquests tocaments sexuals a ambdues nenes de 9 i 10 anys.

Diplomat en Graduat Social i nascut l’any 1963 a la població de l’Alcalatén, Tomás no és un desconegut de la vida política. Va ocupar el seient d’alcalde de l’Alcora entre 1995 i 2003 per les sigles del PP. Un càrrec que va aconseguir «quasi de rebot», segons una crònica firmada per Macià Claramunt en EL TEMPS l’any 2005, però trencant el domini inexpugnable que els socialistes havien mantingut des de la represa democràtica.

Aquella victòria, de fet, va erigir-lo en una promesa ascendent al si de la formació de la gavina. Prompte es convertiria en un dels fidels de l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, més tard condemnat per frau fiscal i durant dècades virrei de les comarques del nord del País Valencià. La seua defensa de les empreses taulelleres respecte de les crítiques de la contaminació que generava aquestes indústries va sumar punts perquè el considerat com a cacic de Castelló l’incloguera dintre dels seus acòlits.

L'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, posteriorment condemnat per frau fiscal, va acollir Francisco Javier Tomás com alcalde de l'Alcora dintre del seu cercle. Això sí, sense atorgar-li cap càrrec al si de la corporació provincial| EFE

Tanmateix, mai seria promocionat per Fabra en cap lloc de responsabilitat al si de la corporació provincial. La manca d’ascendent dintre de les files conservadores, tot i la bona sintonia amb el cercle de Fabra, va agreujar-se l’any 2003. Javier Peris, aleshores candidat socialista a l’alcaldia de l’Alcora, va derrotar-lo als comicis municipals per més de 1.000 sufragis. Un revès a les urnes que va provocar les crítiques del PP, ja que van responsabilitzar Tomás de la pèrdua d’un diputat a la corporació provincial. La seua carrera als populars semblava sentenciada. I més quan el seu treball com a diputat a les Corts Valencianes, va reduir-se a una defensa del projecte de llei de caça que va impulsar l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps l’any 2004.

Ultra de jaqueta blava

Desemparat dintre de la formació dretana, va marxar del partit l’any 2005. Sense deixar el seu escó al parlament valencià, va fitxar per Coalició Valenciana, la formació ultradretana que va dirigir l’aleshores president de la força de xoc del blaverisme durant la Batalla de València, el Grup d’Acció Valencianista, advocat, empresari dels centres d’ocupació de discapacitats, exfalangista i actualment membre del partit d’extrema dreta Vox Juan García Sentandreu. Tomás va canviar d’intensitat de blau, erigint-se en la incorporació més mediàtica d’un partit de tall anticatalanista i qualificat pel mateix Camps de «parafeixista». Coalició Valenciana, malgrat la seua ideologia ultradretana, comptava amb el suport d’empresaris com ara Enrique Velarte i Juan Lladró i del rotatiu Valéncia Hui (sic), actualment clausurat.

Parlamentari de facto de Coalició Valenciana després d’aquella maniobra, va justificar el canvi de jaqueta política per «la corrupció del PP». Des de les files populars, però, hi havia una altra versió: la decisió responia al fet que no repetiria com a candidat dels conservadors a l’Alcora. Amb el suport dels seus regidors, l’acte de transfuguisme de Tomás va provocar que els partidaris de l’expresident Eduardo Zaplana i l’aleshores cap del Consell Francisco Camps s’atorgaren les culpes mútuament.

«He posat al servei de Coalició Valenciana tot el meu actiu polític i personal, incloent-hi l'escó del qual sóc titular a les Corts Valencianes i l'acta de regidor de l'Ajuntament d’Alcora», va proclamar, malgrat no haver donat cap símptoma anys enrere de ser un fer defensor de la fe del blaverisme. La jugada, amb tot, el situava en la primera línia de l’organització política anticatalanista. Tomás va convertir-se en un dels màxims dirigents de l’organització ultra contrària a la unitat de la llengua, tot ignorant la ciència filològica. I, de retruc, va experimentar un increment en el sou en quasi 6.000 euros gràcies al seu pas al grup mixt. Dels 4.831 euros al mes va passar a cobrar-ne 10.458.

La seua aventura electoral amb els colors blaus de Coalició Valenciana va fracassar estrepitosament. Com a cap de llista per la demarcació de Castelló, va aconseguir un ridícul 0,58% dels vots. La patacada a les urnes va deixar-lo sense escó. I com a conseqüència de l’ensopegada als comicis valencians, va demanar una indemnització de 17.000 euros a les Corts Valencianes. Una compensació a la qual tenien dret tots els parlamentaris de la cambra autòctona, però que el mateix Tomás va denunciar en l’anterior legislatura al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià de la mà de Sentandreu.

Francisco Javier Tomás Puchol, exdiputat del PP, junt amb l'ultra Juan Garcia Sentandreu durant la seua etapa com a dirigent del partit d'extrema dreta Coalició Valenciana| El Palleter

L’any 2007 ambdós dirigents de Coalició Valenciana van presentar un escrit en el qual argumentaven que el reglament de pensions i altres indemnitzacions de l’hemicicle vulnerava la legalitat. La querella no era fum de boja: el TSJCV va acceptar la cautelar sol·licitada per aturar la posada en marxa del reglament, que comptava amb un informe en contra dels tècnics de les Corts Valencianes. Sense que Sentandreu s’assabentara, Tomás va renunciar a continuar amb el litigi. La raó era òbvia: havia sucumbit al pecat de voler percebre aquesta quantitat econòmica. Aquella decisió va suposar la seua expulsió com a militant del partit ultra. Fins i tot, Coalició Valenciana va denunciar-lo a la Fiscalia.

Mentre exigia aquesta compensació a les Corts Valencianes, el polític ultra condemnat després per abusos sexuals a menors ocupava un seient a la Fundació Bancaixa. No debades, va ser apoderat mancomunat solidari de l’entitat fins al 2009. Abans havia estat administrador solidari de les firmes Frai & Jai SL i Grúas y Transportes Alcora SL. D’ambdues va acomiadar-se l’any 2002. El 2013 va fer el mateix a les mercantils Mala Strana Investment SL i Construcciones y Mantenimiento Nosventura SL, de les quals n’era administrador únic i apoderat, respectivament. Totes dues estan en concurs de creditors.

Tomás, amb tot, manté altres negocis. Segons la web d’informació mercantil Infoempresa.com, conserva la condició d’administrador solidari a Transportes Juan S. Llansola SL. També és soci únic de les societats Inversiones Martínez Espionosa e Hijos SL i Paso a Paso Castellón SL, dedicada aquesta darrera als serveis i la intermediació en l’atenció integral a les persones d'avançada edat i dependents. Són les activitats empresarials d’un polític que va passar del blau conservador del PP al d’extrema dreta de Coalició Valenciana, i que ara s’enfronta a vuit anys de presó per abusar sexualment de dues menors.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.