País Valencià

Les arrels del Botànic II

Després de l'estira-i-arronsa de l'any passat, PSPV, Compromís i Podem han escenificat la unitat del Botànic en aprovar-se el projecte de pressupostos del 2019. Uns comptes que, com han remarcat el president Ximo Puig, la vicepresidenta Mónica Oltra i el síndic dels morats Antonio Estañ, serveixen per consolidar el canvi al País Valencià i suposen els fonaments per a una segona legislatura botànica, en cas que les urnes ho dictaminen així.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les negociacions s'havien acabat. Aquell estira-i-arronsa viscut amb l'aprovació de la llei d'Acompanyament dels Pressupostos del 2018 s'havia convertit en un malson passatger. Les tres forces que integren l'Acord del Botànic, el pacte que serveix de guia espiritual del canvi al País Valencià, expressaven el seu «sí» als comptes. Una imatge d'unitat entre PSPV, Compromís i Podem que, segons algunes veus del Consell, s'havia escenificat massa tard. Pensaven que tots els partits haurien guanyat amb l'exhibició d'un acord al projecte de pressupostos en el qual cada una de les parts hauria pogut vendre les bondats de l'entesa. I en el qual Podem, amb Antonio Estañ estrenant-se en el seu paper de líder dels morats, hauria pogut mostrar millor el seu perfil propi relatant els compromisos arrencats al bipartit valencià.

Aquesta fotografia d'unitat, però, ha arribat enguany. El president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, la vicepresidenta Mónica Oltra, de Compromís, i Estañ han firmat aquest dimarts un acord sobre el projecte de comptes per a l'any 2019. Un pacte que tothom albirava complicat fa dotze mesos per la imminència de la cita electoral al maig del pròxim any. Precisament, la mateixa urgència dels comicis ha provocat que les tres potes del canvi valencià hagen deixat de banda les diferències i hagen fet pinya per transmetre sensació d'un bloc unit «dintre de la pluralitat», com ha ressaltat Oltra. Es tracta, no debades, del millor argument dels tres partits de cara als electors: «l'estabilitat d'un canvi» que vol passar pàgina de l'etapa del PP. Vendre Botànic enfront de la dreta s'ha convertit en l'as en la mànega per als comicis dels progressistes valencians, tal com asseguren alguns dels cervells electorals d'aquestes forces.

Els comptes firmats, de fet, s'han presentat com «la goma d'enganxar que uneix dues legislatures de redreçament valencià», segons ha manifestat Puig. «Són els pressupostos de tot el 2019, no solament fins a març del 2019», ha remarcat el present valencià. O com ha expressat la vicepresidenta: «Són els pressupostos del final d'una legislatura i del començament de l'altra». «Aquests comptes consolida els canvis i suposen un avanç. Acabem la present legislatura de la millor manera i consolidem la següent», ha afirmat Estañ. La idea estava clara: es tractava d'elaborar uns comptes «de llarga mirada», com ha indicat Oltra, per reforçar les arrels del Botànic. «Un Botànic que sense la quantitat d'empastres heretats del PP passara de canviar la Comunitat Valenciana a transformar-la», ha proclamat la vicepresidenta.

Com a l'única branca del Botànic que no governa la Generalitat Valenciana (una decisió recordada irònicament per Puig), el líder morat ha destacat alguna de les qüestions que Podem ha aconseguit incorporar als comptes d'un hipotètic Botànic II. «Cal destacar l'impuls d'un pla estratègic de l'habitatge, que ha sigut una reivindicació tradicionalment nostra. Un full de ruta que pretén combatre la bombolla del lloguer i per a la qual es destinen 41 milions d'euros en adquisició d'habitatge públic», ha afirmat Estañ. Es tracta, segons fonts del partit esquerrà, d'un augment de més del 30% en aquesta matèria. «És una de les potes més oblidades de l'Estat del Benestar. Havíem de garantir el dret social a l'habitatge», assegura un alt càrrec socialista del Consell.

La vicepresidenta Mónica Oltra, el president Ximo Puig i el síndic de Podem Antonio Estañ firmen l'acord per al projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana del 2019. 

«També s'universalitzen la gratuïtat de les escoletes de 0 a 3 anys amb una partida de 50 milions d'euros, s'acaba amb el copagament farmacèutic, s'incrementen els recursos per gestionar els expedients de dependència, es contemplen ajudes a les xicotes i mitjanes empreses amb l'objectiu de canviar el nostre model productiu i s'aprova el Patsecova, la legislació que fixa el model comercial que defensa el Botànic», ha enumerat Estañ. «Es posarà fi a les llistes d'espera en sanitat, es recuperarà la gestió de l'Hospital de Dénia, es finalitza amb la privatització de les ressonàncies o s'amplia la prestació bucodental per a les famílies amb menys recursos», ha continuat destacant el líder dels morats.

A les mesures que ha assenyalat Estañ, se suma un pla de dignificació de la funció docent, la universalització i coordinació de l'oferta de cursos gratuïts en llengua pròpia, la intenció de desprivatitzar la medicina nuclear i la diàlisi, la garantia d'accés a un habitatge de les víctimes de violència masclista amb la reserva d'un 10% de l'habitatge públic per aquesta finalitat o l'increment del pressupost global de la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural en un 2%. L'acord pressupostari, al seu torn, contempla una entesa per impulsar determinades lleis en els mesos que resten per finalitzar la legislatura, tal com va debatre's a la comissió de seguiment de l'Acord del Botànic. El projecte de llei per reformar la Sindicatura de Comptes, el de serveis socials inclusius, el d'infància i adolescència, una reforma de la llei de seguretat ferroviària, el projecte de llei de la normativa d'urbanisme, el d'estructures agràries, el d'igualtat en les persones LGTBI o la proposició per reformar la legislació electoral valencià en són algunes.

Les normatives a aprovar-se al parlament valencià abans de la cita electoral del 2019, però, van més enllà. També vol donar-se llum verd al projecte de llei reguladora de l'activitat dels lobbys, la de medicació, la de prevenció de residus i foment de l'economia circular, la de les competències de les diputacions provincials, la de creació del Consell Audiovisual Valencià i la de garantia dels drets d'informació de les persones consumidores en matèria de titulització de préstecs hipotecaris i altres crèdits. «Són les mínimes», ha pregat Oltra dirigint-se als síndics parlamentaris de les tres forces progressistes. Les arrels d'un Acord del Botànic madurat i que incorpora sàvia nova per seguir brotant quatre anys més. Això sí, amb permís de les urnes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.