El batxillerat és una de les etapes acadèmiques més decisives. És l'època on s'ha d'elegir l'orientació dels posteriors estudis superiors i els dos cursos amb els quals s'ha de traure suficient qualificació per a accedir a la carrera escollida. Conscient d'aquesta rellevància, una mare resident a València, la qual prefereix no aparèixer amb el seu nom, va decidir canviar a la seua filla major de col·legi. Entre el conjunt de l'oferta educativa, va optar per un centre concertat de petjada escolàpia.
La sorpresa, i el malestar posterior, va produir-se quan va trobar-se als documents de matriculació de la seua filla major uns pagaments al col·legi de caràcter anual i altres amb una periodicitat mensual. «Cada mes havia de desemborsar 25,7 euros en concepte d'ensenyament del batxillerat i 56 euros en un donatiu aparentment voluntari. Quan passara el primer any, però, havia de fer dos abonaments més: un de 40 euros a l'associació catòlica de pares i un segon de 15 euros per una convivència. Ningú m'obliga a pagar-los, però no m'havien informat d'aquestes aportacions abans. Em van dir que tot el món ho pagava», assegura.
«Vaig pagar-ho i ho vaig firmar per evitar problemes, no per la meua voluntat», expressa. Tot i ser dintre d'una etapa postobligatòria, el testimoni d'aquesta mare no és un cas aïllat. L'escola concertada fa temps que arrossega al seu butlletí de notes com a assignatura pendent la transparència en les denominades com a quotes voluntàries. O, si més no, així ho han acreditat els successius informes encarregats per l'Associació de Col·legis Privats i Independents i la Confederació Espanyola de Pares i Mares d'Alumnes.
L'última auditoria encomanada per la patronal dels centres privats i la confederació de mares i pares d'alumnes assenyalava, de fet, que el 87% dels 330 col·legis concertats consultats cobraven una quota base mensual dintre de l'ensenyament obligatori en contra de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació, de la normativa educativa coneguda com a llei Celaá i de les diferents legislacions de caràcter territorial. A escala estatal, l'informe constatava que el 76% dels col·legis avaluats sol·licitaven de manera obligatòria aquesta aportació.
L'anàlisi, fins i tot, especificava que el 16% dels centres docents examinats consideraven que l'impagament de la quota voluntària era un motiu d'exclusió de l'alumne. «És inadmissible que les administracions públiques permeten l'incompliment normatiu i no posen fre a aquestes pràctiques, les quals són conegudes per tota la societat», denunciava Elena Cid, directora general de la patronal de col·legis estrictament privats quan va sorgir l'auditoria, qui advertia: «L'escola concertada s'està desvirtuant. Mai es va concebre perquè foren entitats mercantils lucratives».
Per a acabar-ho d'arredonir, el 81% dels centres docents no informen de l'objectiu lucratiu d'aquestes quotes, la qual cosa suposa una pujada de quasi vint punts percentuals en comparació amb l'informe elaborat per al curs 2022-2023. Si aleshores l'opacitat en aquest apartat regnava en el 64% dels col·legis disseccionats, en la temporada escolar 2023-2024 ja supera el 80% de la mostra seleccionada per efectuar aquesta radiografia dels copagaments a l'escola concertada.
La manca d'informació a les famílies que matriculen els seus fills i les seues filles en els repagaments suposa que l'índex global de transparència de la concertada, a parer d'aquests auditors, retrocedisca a un 37,7%. En l'anterior avaluació, se situava en un 39,8%. Ho expressa de manera categòrica la consultora Garlich, encarregada de confeccionar aquests exàmens, a l'informe: «A escala global, la transparència és un aspecte clarament millorable en els col·legis concertats estudiats».
Les notes de la concertada valenciana
Encara que a l'assignatura de transparència els col·legis concertats valencians repeteixen alguns dels defectes que s'observen a escala estatal, les qualificacions són més satisfactòries. En termes globals de manca d'opacitat, per exemple, els centres docents examinats durant el curs 2023-2024 per la consultora aconsegueixen un aprovat raspat. Si en l'anterior auditoria l'índex de transparència era del 47,6%, en el darrer informe evoluciona positivament fins a assolir un 56,7%. Ara bé, hi ha notes preocupants, com ara que el 85,2% de les escoles valencianes avaluades no entreguen la fulla de preus dels repagaments.
La radiografia promocionada per l'Associació de Col·legis Privats i Independents i la Confederació Espanyola de Pares i Mares d'Alumnes assenyala per aquesta deficiència d'informació a centres docents com ara l'Abad Sola de Gandia (Safor), la Baronia de San Antonio Abad de Gilet (Camp de Morvedre), Alonai de Santa Pola (Baix Vinalopó), El Prat de Llíria (Camp de Túria), els escolapis de Gandia, el Liceo Corbí de València o l'Almeida de Callosa d'En Sarrià (Marina Baixa). El País Valencià acumula la xifra més gran de col·legis, en comparació a la resta de territoris analitzats, és a dir, Catalunya, Múrcia, la Comunitat de Madrid, Aragó, Galícia, Andalusia i el País Basc, que no ofereixen aquest full de dades a les famílies que vulguen matricular els seus fills o filles.
Amb el centre Aire Libre d'Alacant assolint el dubtós honor de situar-se amb l'índex de transparència més baix del conjunt de les escoles concertades valencianes que ha examinat aquest informe, l'avaluació conclou que el 90% dels col·legis visitats del País Valencià cobren un copagament a les famílies, siga de la quantia que siga i sota diferents denominacions. La quota base de mitjana és de 82,9 euros. El col·legi amb el repagament més car és un habitual d'aquest rànquing: la cooperativa Gençana, ubicada a Godella, a la comarca de l'Horta. L'aportació exigida és de 450 euros cada mes. L'Aire Libre d'Alacant amb 280 euros ocupa la segona posició.
Les escoles concertades valencianes, en canvi, no destaquen per incrementar les quotes cobrades als alumnes per l'avanç en etapes educatives, ja que només un 5,6% l'augment en comparació, per exemple, al 20,8% de Galícia. Encara més, la mitjana de repagament a l'ensenyament infantil, l'educació secundària i la formació professional és de 78,8 euros. Gran part dels col·legis, al voltant d'un 74%, exigeixen el repagament sota el concepte de «donació» o «aportació», mentre un 11,1% ho fan amb la denominació «d'activitats complementàries» i un 14,81% ho sol·liciten amb una nomenclatura inequívoca: «quota».
Opacitat en la voluntarietat
Si a l'índex global de transparència els col·legis valencians obtenen un aprovat justet, la seua qualificació és menys positiva en termes de voluntarietat i de transparència sobre si han de pagar obligatòriament les denominades com a aportacions o donacions. Els centres docents valencians són els quarts d'un total de vuit territoris examinats amb un percentatge més elevat d'exigència obligatòria del repagament. O dit en xifres percentuals: un 35% de les escoles analitzades consideren que s'ha de fer el pagament de totes totes. En canvi, un 60% dels centres docents ho aprecien com a voluntari i un 5% expressen que l'impagament de la quota condueix a l'exclusió de l'alumne.
A pesar que un 60% concep aquesta donació com a voluntària, un 52,49% no especifica la voluntarietat. De fet, durant les entrevistes amb els responsables de cada centre docent els autors de l'informe conclouen que el 52% dels centres concertats del País Valencià tenen una quota obligatòria, un 44% voluntària i un 4% afirmen sense embuts que s'exclourà a l'estudiant en cas d'impossibilitat d'efectuar l'abonament. «Mai s'ha donat el cas que algú no vulga pagar. Són obligatòries», és la resposta que donen a la consultora Garlich els dirigents d'uns dels diferents centres Jesús Maria del territori valencià. A l'escola El Prat, segons aquesta radiografia, són encara més taxatius: «No es pot [no pagar la quota], és el cost d'estudiat en aquest col·legi».
Amb tot, hi ha altres centres valencians que compleixen amb el caràcter de voluntarietat de la quota. Per exemple, el col·legi la Baronia de San Antonio Abad de Gilet: «No passa res [si no es paga]. Hi ha famílies que no ho paguen perquè no poden». «Cada família decideix quant donar i si vol ajudar o no», expliquen també des d'un dels Madre Vedruna Sagrado Corazón presents al País Valencià. Més pressió agreguen des d'una escola Salesians-San Juan Bosco: «Necessitem la col·laboració de les famíliesper continuar amb el projecte educatiu, però [la quota] és voluntària».
Aquests exemples, tanmateix, contrasten amb la pujada que ha experimentat l'índex de pressió pel cobrament de les quotes entre els centres valencians. Si aquest indicador se situava en el 6,45 en la temporada educativa 2022-2023, en el curs 2023-2024 escala fins al 7,24. Amb aquest augment de quasi un punt, el País Valencià se situa com al quart territori amb més pressió per pagar. El col·legi que experimenta un suspens en aquest apartat és l'Abecé de Gandia, amb la màxima nota de pressió possible: un 11.
Amb dos punts menys, hi ha altres centres educatius com ara Alonai de Santa Pola, Escolàpies de Gandia, Aire Libre d'Alacant, Gençana de Godella o Liceo Corbí de València. És una de les matèries en la qual l'escola concertada valenciana «necessita millorar». No debades, la majoria compten amb un índex de pressió de cobrament superior al recomanat.