La ruïna «en diferit» de la Fórmula 1

La factura d'acollir l'espectacle automobilístic més gran del planeta segueix engreixant. Als 300 milions d'euros que van costar els premis celebrats entre els anys 2008 i 2012, s'hi sumen els 7,5 milions que el Consell «haurà de pagar d'un esdeveniment que no anava a costar ni un euro», va denunciar a la sessió de control d'aquesta setmana el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. EL TEMPS desglossa les xifres d'un projecte, que tot i els informes econòmics a favor, és considerat com a paradigma del malbaratament dels recursos públics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Any 2007. I Francisco Camps, en aquell moment president de la Generalitat Valenciana, ha copiat la jugada del seu antecessor Eduardo Zaplana. Si aquest va deixar-se a la campanya les seues proclames liberals només creuar la porta del Palau, Camps va arraconar el seu missatge d'austeritat i va apadrinar, de bracet de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, una política de grans esdeveniments per situar «València en el mapa».

Després de l'eufòria de la Copa Amèrica de vela, calia tornar a repetir la jugada. «València tindrà Fórmula 1, i a més, serà a cost zero», va anunciar Camps a la fira turística Fitur de Madrid, en un escenari dissenyat per la trama Gürtel. Una proclama, però, que s'ha girat en contra de l'ex-dirigent imputat, precisament, pels tripijocs que van realitzar-se perquè les carreres de bòlids foren una realitat als carrers de València.

«En 2017, el Consell haurà de pagar 7,5 milions d'euros del Gran Premi de la Fórmula 1 de València que no anava a costar ni un euro», va denunciar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, a la sessió de control d'aquesta setmana. Una mostra que la factura d'aquest esdeveniment va engreixant cada any, i que lluny de no costar-li res al contribuent ha acabat deixant força escurades les butxaques dels valencians. Aquest és la factura detallada d'un dels projectes més emblemàtics de Camps.

-Circuit urbà. L'anunci de la gratuïtat de la prova automobilística de Camps va ser esmenat ràpidament pel seu conseller d'Infraestructures en 2010, Mario Flores. L'adequació dels accessos al circuit tindrien un cost aproximat de 89 milions d'euros durant les dues primeres edicions. Unes obres que, adjudicades sota el polèmic mandat de l'ex-president del Port de València, Rafael Aznar, imputat per diverses irregularitats a la seua gestió, acabarien amb un sobrecost del 20%, segons va denunciar Compromís. Amb diverses empreses lligades al cas Gürtel encarregades de la construcció, s'ha estimat que la factura final rondaria els 100 milions d'euros.

-Cànon. Com va ocórrer en altres projectes, el govern del PP va recórrer a empresaris afins per tal de crear una empresa que organitzara l'esdeveniment. A aquella crida de Camps van aparèixer Bancaixa, que tenia com a president a l'ex-cap del Consell, José Luis Olivas; l'empresari i propietari del Vila-Real CF, Fernando Roig; i l'ex-pilot i assenyalat al cas Taula, Jorge Martínez Aspar. La roïna del negoci, però, va comportar que aquesta mercantil fos una simple empresa pantalla per amagar que era la Generalitat Valenciana a través de Circuit del Motor i Promoció Esportiva qui organitzava la cursa. Valmor, de fet, només va pagar el cànon l'any 2008.

Amb uns números rojos de 12 milions l'any 2009, el Govern valencià de Camps va assumir el deute acumulat de Valmor, i a partir d'aquell any va abonar el pagament anual al magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone. A banda de la injecció econòmica d'uns 8 milions d'euros que va rebre la societat del Consell, fer-se càrrec del cànon va comportar un cost de més de 93 milions d'euros.

F1 Valencia Rita Barberá, Bernie Ecclestone i Francisco Camps

-La compra sospitosa de Valmor Esports. L'empresa creada ad hoc per l'ex-president popular va donar més disgustos a les butxaques dels valencians. L'executiu de Fabra va comprar l'any 2012 per un euro simbòlic l'empresa, però l'adquisició va significar assumir els 34 milions d'euros de deute que arrossegava la mercantil. Una part d'aquest era de la família Cotino, segons va desvelar Esquerra Unida. Ignacio Blanco, en aquell moment diputat de les Corts Valencianes de la formació esquerrana, i Eva Martínez, ex-diputada socialista a la cambra valenciana i actual subsecretària de la conselleria d'Hisenda, als jutjats l'operació. La sospita d'un possible delicte de malversació de fons públics per comprar una empresa en fallida plana sobre l'ex-president Fabra.

-RTVV. Com a instrument de propaganda a favor del govern del PP, RTVV havia d'estar-hi present en l'esdeveniment. Una cobertura de la cursa que va sortir ben cara per als valencians. Per l'adquisició dels drets de retransmissió, Canal 9 va pagar 22 milions d'euros, quan TV3 i La Sexta també oferien l'espectacle automobilístic a la seua programació. La penalització posterior per la rescissió del contracte va generar un cost de 16 milions d'euros. A tota aquesta despesa s'ha d'afegir el suculent sou que va cobrar el comentarista contractat per a l'ocasió. Víctor Seara va embutxacar-se 378.000 euros per comentar la cursa en castellà.

-Despeses diverses. L'organització de l'esdeveniment va comportar altres despeses en conceptes com ara el manteniment del circuit; els serveis mèdics, de seguretat i d'hostesses; el lloguer de vehicles, mobiliari i maquinària diversa, o les dietes de desplaçaments en avió que també va abonar la Generalitat Valenciana. Quasi 25 milions d'euros van gastar-se en aquestes despeses durant els cinc grans premis de Fórmula 1. L'any 2012, l'últim que els pilots van conduir pels carrers de València, va estar el més car, tot i la força de la crisi econòmica, amb 12 milions d'euros.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.