Ençà i enllà

«Es pot ser prostituta i feminista»

Llicenciada en filologia, Miel Guernica (València, 1988) va decidir fa dos anys dedicar-se a la prostitució. Advoca pel reconeixement de la professió i per deslliurar-se de l’estigma social que l’envolta. “Treballe amb el meu cos i la meua sexualitat de forma lliure, conscient i voluntària”, assegura.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Com una llicenciada en Filologia Espanyola es converteix, de forma voluntària, en treballadora sexual? 

—Quan vaig acabar d’estudiar vaig estar tres o quatre anys treballant en una acadèmia ensenyant espanyol per a estrangers. M’agradava la feina, però les condicions de treball eren precàries i a més em creava algun conflicte ideològic perquè al remat estava participant del negoci de la massificació del turisme. Opositar no m’entusiasmava i no encaixava amb mi. Aleshores vaig marxar un any a Xile i, quan vaig tornar, no tenia un clau. Fou aleshores quan vaig materialitzar la idea de fer-me treballadora sexual, una idea que ja m’havia rondat el cap perquè considerava que les condicions laborals eren bones.

—Per què va triar la prostitució per tirar endavant?

—He sigut cambrera, portera, he repartit publicitat, he fet malabars als semàfors, he fet concerts... Vaig triar la prostitució perquè feia molt de temps que experimentava a nivell personal en l’àmbit del contacte i les relacions sexoafectives, obrint ments, tractant de construir les coses d’una altra manera. Sempre he sentit que és un àmbit on hi ha molta hipocresia. En un punt vaig considerar que disposava de les ferramentes emocionals, físiques i intel·lectuals per fer el pas. 

—Treballa de manera independent. Com s’hi va iniciar? 

—M’ho van posar fàcil perquè hi ha molta gent que ha passat penúries. Són gent de molts anys dedicada al treball sexual independent, que m’han fet costat. Em van ajudar molt en molts aspectes. Vaig fer un web amb uns textos de presentació, explicant el que jo esperava i el que jo oferia. Va ser fàcil. 

—Com és el seu dia a dia? 

—Jo decidisc quan treballe i quan no. A voltes tinc una cita, a voltes en tinc dues, a voltes cap. Intente no treballar més de dues voltes al dia. No vull fer-me rica, sinó dosificar perquè m’agradaria treballar molts anys. 

—La prostitució està a voltes lligada a situacions de violència i d’abús. En alguna ocasió ha tingut una situació desagradable? 

—En el meu cas és molt important el massatge. Jo treballe molt lent, des de la calma, així que deixo poc de marge per desencadenar situacions complicades. Per a mi és una ferramenta de treball. Només una volta vaig tindre un problema amb un client i li vaig acabar recomanant que anara a una sexòloga. Jo tinc clients de tot tipus: desocupats, camioners, peixaters... Jo, quan m’expliquen les seues vides laborals, al·lucine pel nivell d’explotació que pateixen. 

—En la seua família saben que es dedica a la prostitució? 

—Sí, però no se’n parla. 

—Com s’ho prengueren quan els ho va dir? 

—A través de Facebook jo ja havia deixat caure missatges, així que van tindre temps per preparar-se. En tot cas, la meua família està acostumada  que jo trenque motlles. Em respecten i els ho agraesc. 

—Ha comentat que, per iniciar-se, va tenir el suport d’altres companyes. A Catalunya s’ha creat un sindicat de treballadores sexuals. Com està la situació a València? 

—He estat acompanyant la creació del sindicat de treballadores sexuals USTS (Unió Sindical de Treball Sexual), que s’ha creat a Catalunya. Esperem que ens acullen també a nosaltres. Cada volta hi ha més plataformes. Tanmateix, encara hi ha moltes resistències a associar-se i visibilitzar-se. Hi ha molta gent que ve d’altres països que han aconseguit estar còmodes amb la seua professió i la seua vida i no volen que ningú les moleste perquè ja els ha passat prou  perquè una exposició pública els perjudique. També hi ha molta gent d’ací que té por de parlar perquè hi ha molt d’estigma social. En general, tenim la societat en contra. 

Això dificulta l’associacionisme en la professió. A mi em sembla essencial que estiguem agrupades i que ens empare la Intersindical Alternativa de Catalunya. Per a mi, el més important és que ens coneguem i puguem prendre decisions en comú per tal de convertir-nos en interlocutores. Ja n’hi ha prou  que altres persones parlen per nosaltres. Exigim ser protagonistes i que les nostres opinions siguen tingudes en compte. Hem de reivindicar els nostres drets com a bloc, perquè això també permetria que les persones que tenim una posició més còmoda aconseguim beneficis per a les que estan en una situació més precària, amb problemes i drames molt greus. 

“Treballe amb el meu cos i la meua sexualitat de forma lliure, conscient i voluntària”| Paco Luna

—En alguna ocasió ha entrat en contacte amb una xarxa de prostitució? 

—Al principi vaig demanar permís per entrar a treballar en algunes cases, però em van dir que havia d’estar dotze hores dins treballant i això a mi no m’interessava. Ja vaig fer-ho als 19 en un bar. En cap treball no és acceptable haver de treballar dotze hores, ni en el treball sexual ni en cap altre. Per això sempre he treballat de manera independent. A partir d’exercir com a prostituta m’he adonat que el problema és estructural i gira al voltant de la precarietat laboral en general. Hi ha una falta de respecte històric pels drets dels treballadors.

—Els sindicats consideren majoritàriament que les prostitutes no són treballadores. Què opina d’aquesta postura? 

—Crec que s’equivoquen. Amb aquesta posició impedeixen que algunes persones que viuen d’això no tinguen cap reconeixement dels seus drets laborals. El resultat és la desprotecció de persones que opten per viure així. La societat ha d’entendre que, dins de les possibilitats que li ofereix aquest sistema, ha decidit viure d’aquesta manera. És una qüestió de respecte. 

—Les abolicionistes diuen que sota l’argument de la llibertat d’elecció que vostès esgrimeixen s’amaga una opressió estructural contra les dones. 

—Les opressions estructurals ens venen per tots costats. La llibertat que tenim per triar a què ens dediquem és relativa per a totes les persones que vivim en la societat, excepte si tens molta pasta. Sembla que les úniques que patim opressió estructural siguem les prostitutes. Quanta opressió sexual hi ha a les escoles amb el tipus d’educació sexual que s’imparteix? Quina formació en contacte es dona? Hi una incultura física de contacte. Som persones i necessitem tocar-nos, acaronar-nos i tot això està travessat per un tabú absolut i per una hipergenitalització i per un coitcentrisme  que no només afecten al treball sexual sinó  molts altres àmbits de la vida.

—El Govern socialista, per boca de la vicepresidenta Carmen Calvo, ha llançat globus sonda en el sentit que volen prohibir la prostitució. Què n’opina? 

—Crec que és una equivocació. En aquests moments hi ha prou veus visibles perquè aquesta feina puga fer-se bé i en condicions adequades. El Govern hauria de parlar amb les persones que ens dediquem a açò i obrir-se a la possibilitat de tenir un debat constructiu, sense apriorismes. És interès de tots avançar cap a l’assoliment d’unes condicions laborals dignes. 

—Com haurien de regular-se els drets de les treballadores sexuals? 

—Des del nostre col·lectiu de putes feministes no estem per la regulació. Ciutadans va promoure la regulació de la prostitució, però nosaltres no la volem. Hi ha Estats que han regulat i ho han fet sempre a favor d’un model de prostitució en benefici dels empresaris. Cal fomentar el cooperativisme i el treball autònom. No volem una prostitució parasitària i explotadora en benefici dels grans empresaris. 

—Però no regular deixa molt de marge perquè campen l’explotació i la tracta. 

—Sóc partidària de la despenalització i el reconeixement dels drets. Ningú ha de dir-nos quins serveis hem de fer ni com hem de treballar la nostra sexualitat. Cada persona se sent còmoda fent unes determinades coses. 

—Rosa Cobo, autora de La prostitución en el corazón del capitalismo, diu que “dels cossos de les dones prostituïdes s’extrauen tant plusvàlues sexuals com plusvàlues econòmiques, fins al punt de convertir-se en plusvàlues centrals en la reproducció del capitalisme i del patriarcat”. Què n’ha de dir? 

—Això de la plusvàlua és extrapolable a qualsevol feina. En una acadèmia per una classe particular cobres vuit euros l’hora però l’acadèmia n’ingressa 25. Quan estàs en una casa de treball sexual, el client paga 100 i tu t’emportes 50.  Explotar sexualment a algú és quelcom que nosaltres denunciem, taxativament. Però en prostitució es pot treballar poques hores al dia d’una manera digna. Si una persona es pot permetre fer aquest treball moltes hores sense que se li danye el cos, endavant. 

—Vostè representa  una part de les treballadores sexuals. Però hi ha moltes dones que són víctimes del tràfic de persones. Com s’hauria d’abordar aquest fenomen des de les institucions? 

—Cada volta que conec un cas de tràfic se’m regiren els budells. La setmana passada vam conèixer un cas i li hem donat el nostre suport amb les eines que tenim, com ara assessorament jurídic des de la associació catalana general. La qüestió del tràfic de persones ha d’estudiar-se conjuntament amb la Llei d’estrangeria. Les víctimes de tràfic tenen por de les institucions i de les forces de l’Estat en general. No parem de repetir que necessitem alternatives laborals reals per a les persones que volen deixar la prostitució. Multes, presó o expatriació no crec que siguen bones opcions. Les persones encarregades d’analitzar aquesta qüestió haurien ser pro-drets i no abolicionistes, per no caure en una visió paternalista generalitzada. El col·lectiu Hetaira a Madrid és un bon exemple d’això. 

"Quan estàs en la intimitat amb un client, en les condicions adequades hi ha una faceta humana que no es dona en molts altres treballs"| Paco Luna

—Però com s’hauria de lluitar contra el proxenetisme i el tràfic de persones?  

—Cal aplicar la llei. El proxenetisme està penat, però alhora els partits polítics donen permisos perquè es facen clubs i macroclubs. Això no és congruent. Cal preguntar-se qui ha fomentat aquest model de prostitució.

—Els partits polítics tenen una relació complicada amb la prostitució. Per què els costa tant manifestar una postura clara? 

—Hi ha molta hipocresia en aquest sentit. Alguns són clients de prostitució. Hi ha una perspectiva masclista  per justificar la prostitució. Ací no pararem fins que siguem nosaltres les que tinguem la narració dels fets. D’una altra banda, l’emergència d’aquest feminisme institucional i abolicionista que s’ha instal·lat en les institucions està fent molt de soroll: es dóna a entendre que tota la prostitució és tràfic, quan no ho és; i alhora es nega a col·laborar amb les dones que lliurement  exercim. A més, és un món molt desconegut per a moltes persones i el que més es veu és la part més sòrdida. La nostra feina és molt menys morbosa del que es pensa la gent. 

—Es pot ser prostituta i feminista? 

—Clar. Hi ha una branca que està més que documentada a nivell teòric de feminisme, transfeminisme  i teoria queer que són pro-drets. Malauradament ha guanyat visibilitat mediàtica i política  aquest altre sector, però això no significa que no hi haja un argumentari prou fort per defensar el contrari. Es pot ser prostituta i feminista. Jo treballe amb el meu cos i la meua sexualitat de manera lliure, conscient i voluntària, igual que les meues companyes, algunes migrants. Tinc la preparació emocional i física que es requereix. No totes les dones i homes disposen d’aquestes ferramentes. Igual que hi ha gent que no té un mapa mental per tenir relacions obertes. És més feminista una dona heterosexual monògama? Que una dona heterosexual monògama no siga conscient de la seua sexualitat i que la seua funció social està construïda d’una manera tan patriarcal com la meua, és una hipocresia. Crec que és fonamental per al feminisme entendre que, si una puta diu no, és no, i que una puta pot denunciar violacions i situacions de violència masclista.

—L’argument del feminisme abolicionista és que la prostitució converteix les dones en simples objectes sexuals i les deshumanitza.

—Quan estàs en la intimitat amb un client, en les condicions adequades hi ha una faceta humana que no es dona en molts altres treballs. O és que humanitza més estar triant taronges en una línia de producció? El que ens converteix en objectes és la representació gràfica que es fa de les treballadores sexuals. Som persones que treballem, com altres persones, que en ocasions establim vincles humans o no. Hi ha treballs molt més mecànics i impersonals que no el nostre. Que ens reduïsquen a objectes sexuals és una visió reduccionista i esbiaixada. 

—Diuen les abolicionistes que anomenar-les “treballadores sexuals” és blanquejar ideològicament la prostitució i eliminar la càrrega d’explotació sexual. 

—Estem fartes d’arguments d’aquest tipus. Les dones casades que viuen del sou d’un home no necessiten nòmina per arrendar un pis, i fan un treball no reconegut com a treball emparades per la institució del matrimoni. Les putes no tenim nòmina, ni viudetat, ni baixa. Moltes acaben vivint en clubs per falta de papers, i els clubs no tenen permís ni condicions adequades per  fer d’habitatge. La companya Marijose, del Col·lectiu de prostitutes de Sevilla, és experta en aquest àmbit. 

Una dona que està casada amb un home, que li neteja la casa i li ha de fer palles i que està fins ben a dalt, en quines condicions està?  Aquesta dona, ningú la valora ni socialment, ni personalment ni de cap de les maneres. Hi ha molta hipocresia, i molt a replantejar-se en les relacions sexoafectives. Fer un servei sexual no es intrínsecament explotació ni violació ni m’extirpen el pensament crític quan em toquen el clítoris. L’explotació laboral i sexual és un tema molt seriós que es pot delimitar perfectament en una reunió en una taula amb les persones adequades. Cal que en aquestes taules hi haja les putes.

—Veu la prostitució com una forma de vida a llarg termini? 

—Sí, m’agradaria que ho fora, però per  això sóc conscient que he de cuidar-me i tindre els peus a terra. Cal saber del que eres capaç i del que no. Si puc treballar amb calma, podré treballar molts anys, com Montse Neira. Que una llei estatal prohibisca la prostitució seria un colp duríssim per al nostre col·lectiu perquè ens tornaria a estigmatitzar. Prohibir la prostitució no farà que s’acabe, sinó que farà més precària la vida de les prostitutes. Prohibició és sinònim de clandestinització. 

—Què hauria significat que haguera prosperat la moció del PSC que demanava prohibir la prostitució? 

—A mi em feia pànic, molta por. Ja va passar a Sevilla i, si s’haguera aprovat a Barcelona, hauria estat un colp molt fort perquè a Barcelona és on hi ha una xarxa més potent de treballadores sexuals que defensen els seus drets, com les Putes Llibertàries del Raval. Cal que les treballadores sexuals isquem al carrer i els deixem clar als polítics que no som ciutadanes de segona i que volem que se’ns escolte com a qualsevol altre col·lectiu. Ja està bé de visions paternalistes i infantilitzants. Les putes volem poder decidir i ser protagonistes d’aquest debat. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.