Ministeri de la marginalitat

La prostitució, un problema arraconat

Els barris més marginats de València mostren la dura realitat de la prostitució. La seua pràctica ha augmentat durant la crisi i la societat continua ocultant-la de forma intencionada. Distints col·lectius socials tracten d’enfocar el problema per trobar-ne solucions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sota arguments basats en premisses com la neteja, la seguretat o l’educació, l’any 2013 es va aprovar a l’Ajuntament de València l’ordenança reguladora de la prostitució. Aquesta normativa, encara vigent, va ser validada tant pel PP com pel PSPV, que van satisfer les demandes de diversos col·lectius veïnals, desitjosos d’esborrar dels seus carrers aquest exercici, reflex d’una realitat social colpidora. D’aquesta manera, el problema, lluny de ser solucionat, va quedar amagat. D’allò que els ulls no veuen, el cor no en dol.

Amb aquesta ordenança, les multes van adreçades, fonamentalment, als clients. Evidentment, els proxenetes també queden assenyalats. Les prostitutes poden ser sancionades en cas de desobediència a l’autoritat. Tot açò condueix a una trampa sobre la qual alerten els principals col·lectius socials: les treballadores han de traslladar-se a pisos i salons per poder exercir l’ofici. En aquests llocs tancats, la seua seguretat passa a ser més vulnerable. Aquesta normativa queda més qüestionada si es té present una dada: en tres anys de funcionament, la xifra de multes només és de trenta-cinc.

El problema s’amaga, però no desapareix. I a ell s’enfronten un important nombre d’entitats que es dediquen a combatre’l. Des de l’any 2001, a València es desenvolupen programes impulsats des d’aquestes plataformes coordinades amb les institucions públiques. Cáritas Diocesana o Metges del Món plantegen programes de sensibilització, d’assistència o de prevenció, al mateix temps que busquen la inserció social i laboral per a les dones del carrer.

Ana Pérez, presidenta de la delegació de Metges del Món al País Valencià, explica com funcionen algunes d’aquestes mesures. Aquesta plataforma es dedica, sobretot, a l’assistència sanitària. El seu projecte més visible és el del bus solidari, que recorre València per oferir servei sanitari, d’ajuda i d’orientació a les treballadores del sexe en pisos, clubs i carrers.

Les dades del drama

Segons dades d’aquesta entitat, l’any 2014 hi havia a València 1.886 persones dedicades a la prostitució, de les quals 624 van ser ateses per Metges del Món durant aquell any. La majoria d’aquest col·lectiu –un 88%– està format per dones, moltes d’elles immigrants. Més del 40% d’aquestes dones treballen als 127 pisos dedicats a la prostitució que Metges del Món ha identificat al Cap i Casal. Segons Ana Pérez, es coneixen casos de tornada a l’ofici. La crisi ha fet tornar “algunes dones a la prostitució, quan ja havien assolit la reinserció social”.

Ana Pérez reconeix que les entitats com Metges del Món tenen “una capacitat escassa per canviar les coses”. Per rebaixar aquestes dades, afirma que “cal una protecció institucional amb garanties que, a hores d’ara, no hi és”. A més, la situació de marginació social que pateix aquest col·lectiu “dificulta el seu accés als serveis públics de salut, d’assistència o d’orientació”, afirma la presidenta valenciana de Metges el Món. Aquesta dificultat també la subratlla Isabel Lozano, regidora d’Igualtat a l’Ajuntament de València.

Una de les formes per combatre aquesta situació és l’actuació contra els promotors d’aquest negoci. Per això, des de l’Ajuntament de València, Isabel Lozano destaca la importància “d’un protocol policial que s’està elaborant per perseguir les tractes”. Pel que fa al vessant social, segons aquesta regidora, “la inserció laboral és fonamental”.

De fet, l’Ajuntament de València té programes adreçats a aquest objectiu, però no són aprovats per tothom. Lluís Benlloch forma part de la plataforma Escoltem Velluters, una xarxa veïnal que va sorgir fa tres anys. Està formada per col·lectius com Ca Revolta, Col·lectiu de Mares i Pares de Ciutat Vella, Metges del Món o Endavant, entre molts altres. Benlloch afirma que els plans d’inserció laboral dissenyats per l’Ajuntament de València dirigits a les treballadores del sexe “han traslladat algunes prostitutes al mercat laboral durant dos mesos i després les han oblidades”. Benlloch exigeix acabar amb el caràcter parcial d’aquestes solucions que, segons ell, són insuficients.

Velluters

El barri de Velluters està ubicat al centre de Ciutat Vella, el districte més antic i representatiu de València. Ciutat Vella està protegida per estructures com les torres de Serrans o les de Quart, que donen aires senyorials a l’entrada del districte. Edificis d’activitat política com les Corts Valencianes o el Palau de la Generalitat reforcen el caràcter elegant d’aquest indret, aprofitat pels hostalers gràcies a l’atracció turística que hi genera.

Enmig de tot açò hi ha Velluters, un barri amagat, arraconat de tot el contrast que li envolta. Als seus carrers és difícil trobar grups de persones amb procedències geogràfiques compartides. Un dels seus bars no té barril de cervesa: ofereix pots i litres. A la barra, alguns clients compten les monedes de manera minuciosa, desitjant poder sumar el cost d’una altra copa. A fora, les parets llancen missatges de protesta i anhelen prosperitat. El carrer és compartit per tots, perquè tots es coneixen. Les treballadores del sexe són a qualsevol hora i formen part del paratge. Parlen amb tothom i somriuen tant com poden.

Velluters / losadakuntz.wordpress.com Velluters / losadakuntz.wordpress.com

En aquest barri va gestar-se una campanya veïnal fa ara tres anys. Es tractava de Velluters sin prostitución, que es va encarregar de pressionar l’Ajuntament per dissenyar l’esmentada ordenança de 2013 que avui encara roman. Escoltem Velluters es va oposar a aquesta normativa per diversos motius. Un d’ells és que “no afronta el problema de la prostitució, sinó que el trasllada”. Ho explica Lluís Benlloch, crític amb l’ordenança pel fet que va traslladar les prostitutes d’uns carrers determinats a una zona molt més concentrada del Barri Xino, nom popular de Velluters, on “hi ha cases i pisos en els quals treballen les prostitutes”. Aquesta mesura, doncs, “no elimina l’enorme vulneració dels drets humans que suposa la prostitució”, diu Benlloch.

Per tractar, almenys, de disminuir l’activitat de la prostitució, la taula d’Escoltem Velluters proposa valorar “totes i cadascuna de les tipologies d’aquest exercici” i poder, així, actuar en conseqüència i “solucionant els problemes d’aquells i aquelles que es veuen forçats a exercir la prostitució”. Fins ara, la solució és amagar el problema. Però no acabar amb ell.

Lluís Benlloch reconeix que el fet de no haver derogat l’ordenança de 2013 per part del nou Govern municipal ha estat “un poal d’aigua freda” per a la taula veïnal de la qual ell hi forma part. En canvi, tant ell com Ana Pérez reconeixen que “amb l’Ajuntament actual, les relacions són molt més fluïdes” i asseguren que els actuals regidors mostren “molta més voluntat”. Benlloch, de fet, comenta que, a hores d’ara, Escoltem Velluters està dialogant amb Isabel Lozano i Consol Castillo, regidores d’Igualtat i de Benestar Social, respectivament, a l’Ajuntament de València, per estudiar noves solucions a aquest problema.

El de la prostitució és un problema estructural. L’ofici està assumit com a normal o com a irremeiable per gran part de la població. Ho assegura Ana Pérez, que reconeix les dificultats existents per canviar aquest pensament tant consolidat entre el conjunt social. Per capgirar aquesta mentalitat patriarcal, la presidenta de Metges del Món al País Valencià assumeix que cal “el pas de diverses generacions i l’aplicació de models educatius distints per poder obtenir resultats positius”. Mentrestant, el treball d'aquesta entitat és el de pal·liar els efectes d’aquest fenomen, que mostra les vergonyes d’una societat que s’hi nega a enfrontar-se a elles. Lluís Benlloch reconeix la importància de les entitats que treballen contra l’explotació sexual, si bé afirma que “moltes d’elles tenen una actitud d’excés paternalista i haurien d’optar per buscar solucions de més abast”. L’aportació individual de cadascuna de les entitats, però, és fonamental per lluitar contra un problema d’enormes dimensions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.