Corrupció

Jorge Rodríguez, víctima de l'ambició

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, somiava en succeir Ximo Puig al capdavant del socialisme valencià. Líder dels denominats alcaldes joves del PSPV, el batlle d'Ontinyent (Vall d'Albaida) va augmentar la seua xarxa afí a través de l'empresa pública Divalterra, denominada abans Imelsa. L'objectiu era ampliar la seua influència orgànica. Aquestes contractacions, però, han suposat la seua detenció per part de la policia espanyola. La fi de la seua carrera política.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De manera omnímoda, aclaparadora i incontestable. El mapa municipal del País Valencià de l'any 2012 estava absolutament tenyit de blau. Poques ciutats havien resistit l'ofensiva electoral del PP. Només poblacions com ara Ontinyent (Vall d'Albaida) frenaven l'embat del partit de la gavina. L'artífex, el socialista Jorge Rodríguez, s'erigia com a una de les futures promeses de la formació del puny i la rosa. Amb un ascendent creixent al partit com a líder d'una nova fornada d'alcaldes del PSPV-PSOE, l'aleshores aspirant a dirigir les regnes del socialisme valencià i actual president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va convèncer-lo amb èxit perquè li donara el seu suport al Congrés intern que va organitzar-se aquell any. Rodríguez volia convertir-se en un dels afins de Puig.

Tres anys després, Rodríguez va demostrar les seues credencials com a baró municipal del PSPV-PSOE. El batlle socialista revalidava l'alcaldia amb el 61%, un resultat espectacular que contrastava amb els vots que obtenia la formació del puny i la rosa en l'urna autonòmica. La seua irrupció com a actiu electoral imprescindible per als socialistes va provocar que fóra escollit president de la Diputació de València. Puig volia una persona amb les qualitats suficients per netejar l'anterior etapa de corrupció del govern popular d'Alfonso Rus, un dels presumptes capitostos del cas Taula. No importava que Rodríguez poguera promocionar-se políticament a través de l'altaveu de la corporació provincial.

Tanmateix, i per evitar possibles temptacions de competir abans d'hora contra Puig, Blanqueries va col·locar els seus tallafocs orgànics. Es tractava d'allunyar del Palau de la Batlia, seu de la Diputació de València, al cap de gabinet de Rodríguez a Ontinyent, Ricardo Gallego. Periodista reciclat com a assessor polític, tenia les aptituds per encimbellar el dirigent socialista al lideratge del PSPV-PSOE. I per això, José Manuel Orengo, exalcalde de Gandia (Safor) i íntim de Puig, va convertir-se en el cap de gabinet de Rodríguez. La direcció del PSPV-PSOE, però, va situar més homes de la confiança del cap del Consell. Josep Ramon Tiller, exdiputat a les Corts Valencianes, excap de gabinet de l'exalcaldessa de Gandia Pepa Frau i posteriorment implicat al presumpte finançament irregular del PSPV-PSOE, fou designat cogerent d'Imelsa, junt amb Agustina Brines, exbatllessa de Simat de la Valldigna (Safor), de Compromís. José Luis Vera, advocat prestigiós de l'òrbita del socialisme valencià, va assumir la direcció dels serveis jurídics.

Totes aquestes peces buscaven crear un engranatge capaç d'allunyar la corrupció de la Diputació de València. Imelsa era el bressol de la macrooperació de Taula, en la qual s'investiga el presumpte finançament il·legal del PP i la manipulació de contractes públics en les diferents administracions valencianes a canvi de suposats suborns. Però els efectes d'aquella causa van esquitxar els socialistes. I, de retruc, van iniciar el naufragi de l'operació de control de Blanqueries. Orengo va veure's esquitxat pel cas Taula. La publicació d'una adjudicació de tres contractes per valor de 90.000 euros des de Divalterra a l'advocada Emma Ramon Baustista va sentenciar l'estada de l'home fort de Puig a la corporació provincial. No debades, la lletrada estava relacionada amb l'exalcalde de Gandia, ja que l'havia defensat en diverses causes judicials.

Aquestes contractacions van ser emprades per Rodríguez amb el propòsit d'alliberar-se de la fiscalització del PSPV-PSOE. Orengo va suggerir-li el nom de Manolo Reguart com a substitut, però el president de la Diputació de València havia buscat una altra persona. Es tractava de Gallego. Una jugada que era tota una declaració d'intencions. I més quan va designar a l'aleshores secretari d'Acció Electoral del PSPV-PSOE, l'exalartista Victor Sahuquillo, com a cogerent d'Imelsa. Tiller, com altres afins a Orengo com ara Lluís Granell van ser destituïts. L'operació per impulsar la carrera política de Rodríguez estava en marxa.

L'excogerent de Divalterra, Víctor Sahuquillo, junt amb l'actual cogerent per part de Compromís, Agustina Brines. Sahuquillo va plegar del seu càrrec per irregularitats en el fraccionament de contractes| Raquel Abulaila

Amb Imelsa rebatejada com a Divalterra en un canvi més cosmètic que de fons, el president de la Diputació de València va intentar marcar perfil propi dintre del PSPV-PSOE. D'aquesta manera, va manifestar-se en contra de l'abstenció dels socialistes que va possibilitar l'any 2016 la investidura de Mariano Rajoy. Aquest posicionament va encendre les alarmes a Blanqueries. Tot i que Rodríguez era lleial a Puig, el seu desmarc del president valencià feia dubtar. I més quan diversos alcaldes joves del PSPV començaven a criticar el poc pes que tenien a les estructures directives del socialisme valencià.

Ara bé, Rodríguez va patir la seua primera relliscada. Sahuquillo va ser assenyalat després que els auditors interns de Divalterra detectaren la comissió d'irregularitats en el fraccionament de contractes adjudicats per ell. Les despeses en gintònics camuflades com a dietes per un valor aproximat de 250 euros de l'excogerent van frustrar definitivament els plans del president de la Diputació de Valencià. Sahuquillo fou destituït. I tot i que, en un primer moment, Rodríguez va alinear-se amb l'exlehendakari Patxi López a les primàries federals del PSOE, finalment va decantar-se per l'andalusa Susana Díaz.

A la batalla pel lideratge del socialisme valencià, Rodríguez va tornar a posicionar-se del costat de Puig. Malgrat rebre una oferta per enfrontar-se al president valencià, l'alcalde d'Ontinyent va rebutjar-la. Encara més, va convertir-se en el negociador de Blanqueries per evitar que el secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, promocionara un rival al cap del Consell. Rodríguez desitjava convertir-se en el successor de Puig situant-se, de nou, al seu costat. Un treball, amb tot, que no va ser recompensat, a parer seu, com calia per Puig. Va nomenar-lo portaveu del PSPV-PSOE. Però Rodríguez aspirava al lloc que van ocupar altres joves valors com ara José Muñoz, actual secretari d'organització del PSPV-PSOE.

Rodriguez encara rebria un altre colp més. Quan va celebrar-se l'elecció del secretari provincial del PSPV-PSOE de València, el batlle va posicionar-se per ocupar el càrrec. Però l'acord entre Puig i Ábalos per situar la diputada a les Corts Valencianes, la sanchista Mercedes Caballero, va barrar-li el pas. L'entorn del president de la Diputació de València va entendre-ho com una traïció. I va començar a teixir una xarxa de fidels dintre del socialisme valencià. El portaveu del grup provincial del PSPV-PSOE Pablo Seguí, l'alcalde de Xàtiva (Costera) Roger Cerdà o la directora general d'Habitatge i, al seu torn, regidora a Ontinyent, Rebeca Torró, serien alguns dels noms. Toni González, alcalde d'Almussafes (Ribera Baixa), seria altre dels seus afins.

Amb aquest propòsit com a leitmotiv de totes les seues accions, va buscar ampliar la seua influència orgànica a través de la Diputació de València. D'aquesta manera, va fitxar a Xavier Simó, exalcalde de l'Alcúdia de Crespins (Costera) com a cogerent de Divalterra i a Neus Gàrrigues, alcaldessa de la Pobla Llarga i secretària general del PSPV a la comarca de la Ribera Alta, com a assessora en Presidència. L'alcalde de Rocafort (Horta), Víctor Jiménez, i el secretari comarcal del PSPV a la Foia de Bunyol-Xiva, Lucas Ferrando, foren també col·locats a Divalterra, tot i que sense èxit, com a director d'estudis i planificació estratègica i com a responsable dels projectes de regeneració de zones verdes urbanes, respectivament.

Pablo Seguí, portaveu del PSPV-PSOE a la Diputació de València, junt amb Jorge Rodríguez| Raquel Abulaila

Aquestes darreres incorporacions van aixecar polèmica. Estaven avalades per Jorge Cuerda, exsecretari municipal de Rocafort durant l'etapa de Jiménez, implicat en causes judicials i assessor jurídic aleshores de la Diputació de València. Tal com va narrar EL TEMPS, Cuerda, fou l'encarregat de justificar legalment unes contractacions que foren denunciades per Ciutadans, junt amb les altres incorporacions de directius en la firma pública. «Van fer-se de manera il·legal, conscientment, coneixent la injustícia, l'arbitrarietat i que anava en contra dels estatuts de l'empresa pública amb el detriment de fons públics, la qual cosa suposa una sostracció i malversació de fons i desviació de l'objectiu fixat», recollia la denúncia, a la qual ha tingut accés aquest setmanari.

L'escrit de la formació taronja anava més lluny. «És possible que els alts càrrecs contractats per Imelsa realitzen, a partir de les retribucions percebudes per l'empresa pública, donacions o aportacions als seus partits polítics pel simple fet d'haver-los col·locat en la firma. Aquestes aportacions, en tot cas, s'obtindrien de fons públics. I, per tant, suposaria una reiterada sostracció de fons públics», rematava l'escrit, que xifrava en 2,5 milions d'euros (comptant indemnitzacions) la quantitat presumptament malversada.

La denúncia va sumar-se a una investigació de la Fiscalia Anticorrupció que aquest dimecres s'ha materialitzat en una operació policial. Rodríguez, Gallego, Cuerda, l'assessor Manuel Reguart i els cogerents actuals de l'empresa han estat detinguts. Dels arrestats, només els tres primers hauran de declarar davant el jutjat número 9 de València, que instrueix la causa, el pròxim divendres. Els domicilis del president de la Diputació de València i del seu nucli dur, l'Ajuntament d'Ontinyent i la mateixa corporació provincial han estat registrades pels agents de la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola.

La investigació, segons ha comunicat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, se circumscriu als delictes de prevaricació i malversació de fons públics per les contractacions dels alts directius de Divalterra. Ara bé, els 200 discs durs decomissats apunten a una operació que aniria més enllà d'aquests fets. Valencia Plaza, de fet, indicava que la policia espanyola havia buscat contractes relacionats amb la taxa de la brossa durant els seus registres a la capital de la comarca de la Vall d'Albaida.

L'operació policial, que ha coincidit amb la imputació del president de la Diputació d'Alacant, el popular César Sánchez, soterra les aspiracions polítiques de Rodríguez. Aquest dijous serà apartat de tots els seus càrrecs orgànics dintre del PSPV-PSOE i es proposarà com a nou president de la corporació provincial de València a Toni Gaspar, diputat provincial de l'Àrea d'Hisenda i vicepresident segon. Ferraz, al seu torn, ha anunciat que suspendran de militància Rodríguez aquest divendres. Independentment que la investigació destape unes irregularitats d'un abast més gran, els contractes d'alta direcció han tombat Rodríguez. Ha sigut víctima de l'ambició política. El dofí de Puig ha quedat varat a la mar de la política valenciana pels tribunals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.