Llengua

PSC, ERC, Junts i comuns acorden una llei en què el castellà siga d’ús curricular

Els quatre partits pacten que el castellà siga utilitzat als centres educatius en la mesura que ho fixen els projectes lingüístics que cada centre, acorden que el català siga la llengua vehicular i ho fan amb l’oposició frontal de la CUP i la USTEC.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Acord sobre la botzina. Els grups parlamentaris de PSC-Units, ERC, Junts i En Comú Podem han registrat aquest dimarts a la tarda una proposició de llei com a resposta a la sentència del TSJC que imposa el 25% de castellà a l'escola. El pacte dels quatre grups passa perquè, d'acord amb la nova llei, el català siga "llengua vehicular", i que el castellà -junt amb el català- siga idioma "d'ús curricular". A més, el document, signat poc abans que tancara el registre del Parlament, indica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". L'acord també afegeix que "la determinació de la presència de les llengües oficials en l'ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística".

El text de la proposició de llei, sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari, estipula que "l'ús curricular i educatiu del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i projectes educatius". A més, concreta que "l'abast d'aquesta presència s'ha de determinar exclusivament en criteris pedagògics".

La nova llei substitueix la reforma de la norma de política lingüística, que els mateixos quatre grups van pactar el 24 de març. El mateix dia a la tarda Junts se'n va despenjar. Exactament dos mesos després, els quatre grups parlamentaris han tancat aquest segon acord.

Els quatre grups han demanat una Junta de Portaveus extraordinària de cara al ple que comença dimecres a les 9 hores. També han sol·licitat que el text de la proposició de llei es tramite pel procediment de lectura única i per urgència extraordinària.

El Govern defensa que l'acord ha de ser global, i que ha d'incloure-hi un decret llei.

Aragonès: "Hem assolit un gran acord de país per la defensa del català a l'escola"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat que s'haja assolit un "gran acord de país" per la defensa del català a l'escola. "Per protegir la llengua catalana i garantir la cohesió social i la igualtat d'oportunitats tot esforç és poc i tot consens és imprescindible. El meu agraïment a la generositat i esforç de tothom", ha afegit a través de Twitter.

El PSC creu que l'acord dona "millor compliment" a la sentència del 25% i que admet la "vehicularitat" del castellà

El PSC creu que l'acord dona "millor compliment" a la sentència del 25% i admet la "vehicularitat" del castellà. És una diferència important amb el que han defensat Junts i ERC al mateix faristol del Parlament al qual ha concorregut la diputada socialista Alícia Romero poc després de tancar el pacte. Mentre els grups independentistes opinen que no s'obre la porta a aquesta possibilitat, Romero ha afirmat que "ús curricular" -l'expressió que recull el text per al castellà- vol dir que aquest idioma és llengua de currículum i, per tant, es pot fer servir per fer matèries diferents a la de llengua. Això, ha afegit Romero, dota el castellà de "vehicularitat".

A parer de la portaveu socialista, la diferència més important entre aquest acord i el que els mateixos partits van adoptar el 24 de març -hores abans que Junts per Catalunya s'ho repensés i el deixés en suspens- és que "s'ha canviat d'instrument jurídic". En un principi s'havia pactat modificar la Llei de política lingüística, mentre que ara s'ha optat per crear una llei nova sense tocar aquella.

"Ens agradava més l'altre, però hem acceptat canviar-lo perquè volíem ser lleials al contingut del 24 de març", ha indicat Romero, que ha opinat que el resultat és "força el mateix". Així, segons els socialistes el tracte que es dona al castellà és el mateix ara que el que obtenia en el pacte del 24 de març, un tracte que, al seu parer, genera consens entre la societat catalana, on "ningú vol tractar el castellà com una llengua estrangera".

Pel que fa a la sentència del 25% de castellà a les escoles catalanes dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Romero ha considerat que aquest pacte permet complir-la millor. Alhora ha recordat que la classe política catalana ha estat "deu anys sense resoldre el tema", i al seu parer ha estat per aquesta "inacció" que "un tribunal ens ha dit com s'han de fer les coses". Per això considera que ara, s'ha fet un "instrument que dona millor compliment" a l'ordre judicial.

ERC defensa que l'acord pel català "allunya les togues de les escoles"

ERC ha celebrat l'acord amb PSC-Units, Junts i comuns per a una nova llei que protegisca el català a les aules i done cobertura als centres. En una roda de premsa al Parament, la portaveu republicana, Marta Vilalta, ha defensat que el nou pacte pel català "allunya les togues de les escoles", i que és "ampli i bo" per protegir l'escola i la llengua. Vilalta ha destacat que, a banda de la llei 'ad-hoc' al Parlament -ja registrada al Parlament-, el Govern aprovarà un decret llei en els propers dies, que es convalidarà a la cambra. La portaveu d'ERC aposta perquè aquesta segona eina compte amb les mateixes majories que la proposició de llei anunciada aquest dimarts a la tarda.

JxCat diu que "en cap cas" la nova llei fixa el castellà com a vehicular i que tampoc busca complir la sentència del 25%

La portaveu de JxCat al Parlament, Mònica Sales, ha assegurat que la proposició de llei d'ús i aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari "en cap cas" situa el castellà com a vehicular a l'ensenyament. "És llengua d'aprenentatge, però en cap cas vehicular. Queda molt clar que la llengua vehicular és el català i que la d'acollida és la catalana", ha defensat en roda de premsa al costat del secretari general del partit, Jordi Sànchez. Ambdós han comparegut davant dels mitjans després de tancar l'acord i entrar al registre del Parlament la proposició de llei.

La nova llei, ha dit Sales, no suposa "un acatament" de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa un 25% d'assignatures en llengua castellana a les escoles, sinó que vol "fer-hi front amb un consens molt ampli". "És un paquet que pretén donar resposta a aquesta ingerència judicial no acatant-la sinó fent-hi front", ha insistit. JxCat confia que aquesta nova norma, la Llei d'educació de Catalunya (LEC), la Llei de política lingüística i el decret llei que presumiblement aprovarà el Govern per protegir els docents davant de possibles requeriments judicials siguen suficients per "blindar" el model d'immersió lingüística.

El redactat estableix el català com a vehicular i defineix el castellà com a llengua "d'ús curricular", un concepte que per a JxCat no posa en perill que la llengua catalana siga "el vehicle" a les aules, encara que hi haja centres que opten per impartir matèries en altres idiomes segons el seu projecte lingüístic. De fet, la proposició de llei estableix "expressament que només els criteris pedagògics poden alterar l'ús de les llengües a l'escola", ha subratllat Sales.

Sànchez, per la seva banda, ha celebrat el "consens polític i, segur, més consens social" que comporta haver sumat les quatre formacions, i ha advertit que "la defensa de la llengua no pot ser patrimoni de cap opció de partit ni ideològica". "En la defensa del català no hi sobra ningú", ha insistit, per la qual cosa ha dit no voler "entrar en polèmiques" sobre qui ha guanyat més en el redactat final. A més, ha convidat la CUP a presentar esmenes per enriquir el decret que ha d'aprovar el Govern durant la seva tramitació parlamentària: "Estem oberts a les seves propostes".

També ha fet referència a les crítiques que va suposar que fessin marxa enrere de l'acord per reformar la Llei de política lingüística, que havien signat amb socialistes, republicans i comuns però de la qual es van acabar desdint. "Les acusacions de partidisme crec que s'han demostrat infundades", ha considerat. JxCat va justifica aquell canvi de criteri en considerar que la proposta inicial no protegia la immersió en català ni tenia en compte reivindicacions de les entitats ni dels docents que ara sí que veuen recollides.

Els comuns celebren que l'acord pel català és "sòlid" i "refà consensos": "El text s'ha enriquit"

El portaveu d'En Comú Podem, David Cid, ha celebrat que l'acord al qual han arribat amb PSC, ERC i JxCat és "sòlid" i "refà consensos". Després d'intenses negociacions a contrarellotge, els quatre grups han arribat a una entesa i "el text s'ha enriquit" respecte l'acord inicial, segons Cid. "Hem pogut escoltar la comunitat educativa; es fixa que els criteris pedagògics són els que han de ser prioritaris en decidir com s'han de combinar la presència de les llengües oficials i fixa que el català és la llengua vehicular". "Els comuns han dit que l'acord és motiu "d'alegria i satisfacció" perquè "permet blindar el català a l'escola i la immersió lluny d'ingerències judicials".

Cid ha defensat que era necessari impulsar una llei al Parlament "perquè permet regular drets i fer front a la sentència". Així, argumenta que a través d'aquesta normativa es dona garantia jurídica. D'altra banda, ha reivindicat que s'haja fet "des del màxim consens possible i des de la majoria més àmplia possible".

El portaveu dels comuns destaca que l'entesa fixa que el català és la llengua emprada i que la normativa "és coherent amb la legislació de l'Estat espanyol, la Lomloe".

Oposició frontal

El sindicat majoritari de docents, USTEC, s'ha mostrat aquest dimarts a la tarda contrari a l'acord polític que preveu considerar el castellà com a "llengua curricular" de l'ensenyament a Catalunya. La portaveu, Iolanda Segura, ha dit que no tenen "cap esperança" que Educació "defense la vehicularitat del català a tots els centres" i tenen "molta por i preocupació perquè es generarà segregació per raó de llengua, cosa que és inadmissible". Segura veu l'acord com "una nova presa de pèl que va en la mateixa línia que l'última modificació de la proposta de llei", de finals de març. "No ens convenç, i continuem defensant que s'ha d'implantar bé la immersió", ha reblat.

En declaracions a l'ACN, Segura ha reconegut que la nova proposta manté l'autonomia dels centres per elaborar el seu projecte lingüístic, que haurà de ser validat pel Departament d'Educació. No obstant, Segura afegeix: "Tenint en compte la política lingüística que han seguit el Govern i Educació fins ara, que ens ha portat a l'actual situació, no tenim cap esperança que es defensi la vehicularitat del català a tots els centres". "Qualsevol llei ha de millorar la situació del català i no perjudicar-lo, i aquest pacte farà posar en perill la situació del català més del que ja està", ha afegit.

A més, Segura ha criticat la forma amb la qual s'ha arribat al pacte, "d'esquena a la comunitat educativa". "És una altra mostra del menysteniment de la classe política, que sempre actua i va més enllà del que puguem dir des de la part social; ja ens tenen acostumats a aquesta dinàmica de tirar pel dret i no esperar que nosaltres ens pronunciem i fem aportacions", ha lamentat. Per això, ha afegit que "crear consens en el tema de la llengua és crucial, en aquest moment cal unitat i complicitat, i el primer de tot és protegir la llengua per sobre de tot i donar les mateixes eines a tot l'alumnat de forma igualitària".

La CUP, pel seu compte, rebutja el pacte contra la immersió i demana la retirada de la llei perquè, segons la formació anticapitalista, “suposa reconèixer el castellà con a llengua vehicular a l’ensenyament en un context de retrocés del català i d’ofensiva judicial contra la llengua”. També asseguren que aquesta llei implicarà “convertir en llei la sentència del TSJ contra la immersió” i que “posa punt final a la immersió i obre la porta a la segregació escolar per raó de llengua”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.