-La vaga d’ensenyament contra la sentència del 25% l’han convocat sindicats més pròxims al món independentista: COS, Intersindical-CSC, SEPC i USTEC. Per què no s’han sumat els sindicats majoritaris?
-El primer que he de dir és que USTEC no és ben bé un sindicat independentista. Els altres tres sí que podríem dir que formen part de l’anomenada esquerra independentista, però USTEC té una vocació més àmplia. Per què no s’han sumat la resta? Interpretem que perquè la seva defensa de la immersió és purament nominal. De fet, a la vaga dels cinc dies, de la qual nosaltres també som convocants, la del 15, 16, 17, 29 i 30 de març, hem hagut de fer molta feina per afegir-hi l’ítem de la immersió, que és un dels sis que hi ha en aquesta vaga. Creiem que no es pot fer una defensa genèrica de la immersió, i la vaga d’aquest dimecres la fem per exigir al Departament d’Educació i al conseller Josep González Cambray que desacati la sentència i que n’assumeixi les responsabilitats. La resta de sindicats –CCOO, UGT, USOC i CGT– consideren que no s’ha d’arribar a aquest punt. De fet, la CGT, que forma part de la plataforma Pública i en Català, que va en contra de la sentència, ja ens van dir que no es podia tractar el tema de la llengua a aquest nivell, sinó que s’havia de tractar amb altres ítems. Però aquest marc mental ens resulta absurd. Si hem de fer una vaga pels interins, posem per cas, no podem deixar de fer-la perquè no s’afegeixi el tema de la llengua.
-Confiaven que es podrien sumar, aquests altres sindicats?
-Històricament sabem quin és el seu recorregut, no només en termes lingüístics, sinó en combativitat social. Quan diem que són sindicats de l’establishment és perquè ho són, per això reben les subvencions que reben. I són afavorits per l’administració, tant la catalana com l’espanyola. No esperàvem això, però estem convençuts que molts dels seus afiliats estan descontents amb la postura d’UGT i CCOO envers la immersió. No oblidem que, segons les enquestes, entre un 70% i un 80% de la població de Catalunya dona suport a la immersió. A més, nominalment, tots els sindicats laborals i els estudiantils, també ho fan. Pensem que aquesta contradicció els passarà factura.
-Lamenten que “la Generalitat s’ha mostrar incapaç de defensar l’escola catalana”. Per què?
-Ens van enviar un esborrany del decret de currículums que tenia un apartat lingüístic i que es basava en les orientacions curriculars que ja va enviar el Departament d’Ensenyament de Josep Bargalló, el 2018, als centres. I n’hi ha unes orientacions que diuen que el pes del català ha de dependre de l’entorn. No queda gens clar si a Olot, posem per cas, hi ha d’haver més castellà o si a Santa Coloma de Gramenet s’ha d’aplicar totalment la immersió. Tampoc es diu com es controlarà, això. Hi ha la qüestió, també, de la inspecció educativa, quina autoritat té, quin és el paper de les direccions... El senyor Cambray va reconèixer que no sabien quin percentatge de castellà es feia a les aules catalanes, i per tant no ens en podem fiar. L’històric dels darrers vint anys no ens fa ser optimistes en termes de controls de la immersió. I alhora, les orientacions i l’esborrany del decret curricular fan servir paraules que s’han posat molt de moda al País Valencià: educació plurilingüe i intercultural. Això és el decret del conseller Vicent Marzà, que si alguna cosa fa és impossibilitar la immersió lingüística al País Valencià. Nosaltres no estem a favor d’aquest model. La immersió ja afavoreix el plurilingüisme, però si plurilingüisme vol dir que hi haurà diverses llengües vehiculars a l’ensenyament, això vol dir que el perjudicat serà el català.
-Han tingut contactes amb la Generalitat per fer front a la sentència?
-La Direcció de Planificació Educativa ens va convocar a una reunió amb els sindicats. No hi van assistir tots, perquè alguns pensaven que això només s’havia de parlar a la taula de negociació col·lectiva. Nosaltres, com a Intersindical, vam dir que sempre que es parli de llengua, hi serem. I vaig comentar que en aquest esborrany que havien enviat no apareixia la paraula immersió. Núria Mora, directora de Planificació Educativa, ens va dir que immersió és un terme que avui no genera consens. Això ens dona pistes de què volen fer, que pot ser possibilitar projectes lingüístics diferenciats, allò que el PSC en diu flexibilitzar la immersió. Això és un eufemisme: si flexibilitzes la immersió la mates, perquè si la immersió no és igual a tots els centres deixa d’existir. Ens fa por que es vulgui aplicar la sentència del mínim del 25% per la porta del darrere. I cal dir que la sentència diu que s’han de fer el 25% de les classes en castellà com a mínim. Això, al seu torn, obre la porta a que sigui un 50%.
-Considera, per tant, que la Generalitat no vol plantar cara a la sentència perquè consideren que la fi de la immersió és irremeiable?
-Sí. De fet, ells legislaran sobre això a Catalunya i el que ens arriba és que tenen coll avall que això s’haurà d’aplicar. Nosaltres pensem que hi ha un consens molt ampli, i cada poble ha de saber quines lluites ha de lliurar i quines no, quines són vitals per la seva supervivència com a nació i quines no. Com a Intersindical considerem que la batalla per l’escola en català s’ha de lliurar sí o sí. És vital. És tan important o més que la independència. I a més, gaudeix d’un consens social més ampli. Per tant, hem de fer entrar l’Estat espanyol en contradicció. I què exigeix això? En primer lloc, a nivell jurídic, la responsabilitat és de la Generalitat. Si fos dels directors dels centres això seria una carnisseria absoluta d’inhabilitacions. Però també cal la col·laboració de les famílies, sindicats, docents i de tothom que hi està implicat.
-Quin estat d’ànim troba en aquestes parts implicades?
-Si s’imposa el 25% hem d’anar a un nou cicle de mobilitzacions com el del 2017. Esperem que hi haja una resposta contundent per lart de la comunitat educativa. També ens hem trobat que la vaga de dimecres estava planificada de feia mesos amb una data posada i que, curiosament, la vaga unitària dels cinc dies, en què com a Intersindical també hi som, s’ha dedicat a envoltar-la i a mirar de desmobilitzar la vaga d’aquest dia 23. Per això som tan crítics amb la resta de sindicats. Com a Intersindical ens hem trobat amb la contradicció de participar en una vaga de cinc dies que ha descafeïnat la vaga per la qual apostem més. Però no podíem trencar la unitat sindical per molt que ens fessin la traveta.
-Com pensen que cal afrontar aquesta situació? Amb desobediència per part del professorat? Alguna altra solució?
-Ens hem cansat de repetir que a la vaga de dimecres no només estan convocats els professors, sinó també les famílies i els estudiants, que mouran molta gent. Els estudiants són la base del sistema educatiu, i estan mobilitzats. Alhora, la vaga d’aquest dimecres és el tret de sortida d’un seguit de mobilitzacions contra aquesta sentència, que és arbitrària i il·legal perquè no es basa ni interpreta cap llei, atès cap llei diu que s’hagi d’aplicar un percentatge mínim de llengües vehiculars. El que han fet ha sigut acabar amb la immersió de la mateixa manera que van acabar amb l’Estatut.
-Quina és la posició de la major part del professorat, segons el que han detectat, davant la sentència del 25%? Pensa que està en sintonia amb el que proposa la Intersindical?
-Creiem que a nivell passiu sí. Si mires els resultats electorals, USTEC és el sindicat més votat i nosaltres el tercer. La USTEC sola ja té tanta representació com la resta de sindicats. Els sindicats convocants són molt presents al sector de l’ensenyament. També hem convocat a la concertada, perquè en qüestions de llengua no es pot excloure ningú: la llengua és de tots. La qüestió és: hi haurà mobilització? La gent desconfia de l’administració, i els darrers quatre o cinc anys han estat un despropòsit rere l’altre. La confiança en els polítics és molt baixa. Per tant, crec que la resposta serà molt positiva. I caldrà que ens continuem mobilitzant, perquè segons els nostres càlculs la sentència s’haurà d’aplicar a partir del mes d’abril. I no hi ha res que pugui estar per damunt de la llengua.
-També hi ha preocupació per la llengua a la universitat, és altre dels motius de la convocatòria.
-Aquesta és una vaga de país. Les universitats no estan afectades pel 25%, que només s’aplica sobre l’ensenyament obligatori, però hi ha un incompliment sistemàtic dels plans docents. Estem en contacte amb la consellera Gemma Geis per treballar-hi. Alhora, hem obert una bústia de queixes lingüístiques als centres de secundària per rebre observacions de professors, famílies i alumnes i garantir que la llei es compleixi. Ara, aquesta no és una solució sistèmica: és un pegat. És la feina que hauria de fer la inspecció. A les universitats també col·laborem amb una bústia similar que vehicula als serveis de llengües les queixes, una bústia que porta sobretot Plataforma per la Llengua i que nosaltres promocionem. Estem molt preocupats. Pensem que aquesta hauria de ser una solució de l’administració, que hauria d’obligar a complir amb el que està estipulat. Si tenim una autonomia, tot i que sigui magra, és per exercir poder.
-Per últim, aquesta vaga coincideix també amb les darreres protestes del sector pel nou calendari escolar i per altres qüestions que els afecten. Fins a quin punt ambdues qüestions, consideren, estan relacionades?
-Les protestes són molt legítimes i s’ha venut a la premsa que la vaga dels cinc dies es convoca pel calendari escolar, però es convoca sobretot per la unilateralitat del Departament. Com a Intersindical pensem que hi ha dos tipus d’unilateralitat: la que s’exerceix per causes justes i la que s’aplica perquè no es busca consens. Pensem que les de la vaga dels cinc dies són reivindicacions molt justes, però considerem que la de la llengua encara és més greu, perquè procedeix d’un tribunal que fa una sentència que emana del franquisme. Els consellers, titulars de departaments i polítics en general, passaran. Però la sentència canvia tot un sistema pensat amb voluntat de permanència, i atempta contra la llengua catalana.