TEDH

Benet Salellas, advocat dels joves que cremaren la foto del rei: 'Hi ha una diferència evident de cultura jurídica'

Parlem amb l’advocat d’Enric Stern i Jaume Roure, els dos responsables de la crema de la foto del rei l’any 2007 a Girona que, tal com ha determinat Estrasburg, no haurien d’haver estat condemnats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 13 de setembre de 2007, la plaça del Vi de Girona va acollir una protesta contra el monarca espanyol Joan Carles I, qui visitava la ciutat. Al final de l’acte, alguns dels assistents van cremar imatges del rei sense esperar tot el que vindria després. Després d’una condemna de 15 mesos de presó per part de l’Audiència espanyola que es va transformar en multes de 2.700 euros a cadascú, ara el Tribunal Europeu de Drets Humans ha determinat que els joves hauran de recuperar els diners de la multa, a més d’una indemnització. L’advocat dels dos joves, Benet Salellas (Girona, 1977) parla de com ha anat aquest procés.

- Esperaven que s’obrira un procés per la crema d’unes imatges del rei?

- No. Tot es va descontextualitzar. Hi havia una visita del rei a Girona i es va fer una manifestació. I al final es va fer aquesta acció, que no era gens central, com si diguéssim. Va ser una cosa més de la manifestació que es va fer. Ningú comptava que això provocaria un procediment penal.

- Als dos acusats se’ls va condemnar en principi a 15 mesos de presó. En què es basava la justícia?

- Tots dos van reconèixer els fets des del primer moment i, d’alguna manera, els van intentar explicar al tribunal, que va entendre que la conducta no es podia enquadrar en cap dret a la protesta i que havien degradat la figura del rei, pel que era un delicte d’injúries a la corona.

- Finalment imposaren una multa de 2.700 euros a cadascú.

- Sí, perquè no tenien cap antecedent penal. El jutge va aplicar la possibilitat que hi ha al codi de substituir les penes de presó per multes.

Protesta el 13 de setembre de 2007 a la plaça del vi de Girona

- Què ha decidit Estrasburg sobre aquestes multes?

- Espanya les haurà de tornar i, a més, haurà d’abonar 9.000 euros conjuntament als dos condemnats, és a dir, cadascú rebrà també 4.500 euros per les despeses jurídiques assumides durant el procediment.

- Allò que a Espanya fou considerat delicte, a Europa es pensa que «no anava més enllà d’un cert grau permissible de provocació». S’esperaven aquesta anàlisi tan diferenciada?

- Sí. El dubte era si Estrasburg voldria o no mullar-se en aquesta qüestió. Però és evident que el concepte i el marc que té la jurisprudència europea sobre el dret a la protesta és molt més ampli que el que acostumem a tenir els tribunals espanyols.

- Segons la seua experiència en l’advocacia cobrint aquesta mena de causes, quines pensa que són les diferències entre la justícia espanyola i l’europea?

- Hi ha una diferència evident de cultura jurídica. Al primer nivell de judicatura a l’Estat espanyol hi ha, penso, gent molt compromesa amb la garantia dels drets. Però la jerarquia judicial arrossega una cultura jurídica del règim franquista en què els drets fonamentals poden quedar en suspens per sota d’altres interessos com la defensa de la pàtria. En canvi, en la cultura jurídica del TEDH i d’uns altres països europeus, la garantia dels drets humans és una prioritat per se. I per tant, els tribunals, a l’hora de ponderar, prefereixen decantar-se per la defensa dels drets fonamentals i no per la restricció d'aquests drets.

- Està seguint de prop més causes com la d’Anna Gabriel, que es va anar a Suïssa per no declarar davant el Tribunal Suprem. En aquesta mena de casos, espera també una reacció distinta de les justícies d’altres països?

- Sincerament, preferiria no haver d’esperar més resolucions europees i que els tribunals espanyols comencessin a amarar-se d’aquesta jurisprudència més garantista. El cas d’Anna Gabriel i la macrocausa del Suprem és un cas claríssim de delicte polític. I si la justícia espanyola tira endavant, és molt probable que l’europea acabi corregint, tal com ha passat ara, la justícia espanyola.

- La justícia suïssa, de fet, ja s’hi va expressar.

- A Suïssa hi ha un estàndard de garantia dels drets humans molt més elevat que l’espanyol. Ja ho va dir el portaveu de l’Oficina de Justícia Federal suïssa: que existia una persecució política i que s’estaven posant en risc els drets humans.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.