S’acosta la fita dels 100 dies de govern, un termini de gràcia que es concedeix als executius, abans que els partits de l’oposició i la societat civil surtin a valorar-ne les primeres decisions preses. La veritat, però, és que el Govern constituït a les Illes Balears després de les eleccions del 28 de maig no ha donat un minut de treva a les organitzacions que treballam per la defensa i promoció de la llengua catalana, i ens ha obligat a prescindir del fair play propi del joc polític, basat en la discrepància respectuosa i, essencialment, democràtica. La realitat és que, fins i tot, durant les setmanes prèvies de negociació entre el PP, força guanyadora de les eleccions, i Vox, única força amb qui el PP podia aspirar a formar majories de govern, les informacions que en transcendien no auguraven res de bo en matèria lingüística i cultural.
El canvi d’escenari polític a les Illes Balears, després de dues legislatures de governs progressistes, amb la presència per primera vegada d’una extrema dreta imprescindible per a garantir la governabilitat, ho alterà tot i, sobretot, havia de tenir uns efectes perniciosos per a la nostra llengua. Semblava que l’únic problema que patien les Illes Balears era la “imposició d’una llengua aliena al territori i que obstaculitzava la convivència pacífica entre els ciutadans”, una situació que, en nom de la llibertat, havia de ser revertida de forma immediata.
Els mals pressentiments en relació amb les amenaces que planaven sobre el català es posaren de manifest el mateix dia que el PP i Vox signaren el pacte de govern i presentaren un document que incloïa 110 punts programàtics que havien de marcar la pauta de l’acció de govern de la legislatura 2023-2027. D’aquests 110 punts, dividits en apartats com ara llibertat, desenvolupament econòmic, turisme, indústria, comerç, restauració i món rural, n’hi ha 11 que fan referència a educació i llengua, i cinc són específics d’allò que en podríem dir “atac obert a la llengua catalana”: mesures encaminades a arraconar-la d’àmbits tan sensibles com l’educació o la funció pública. Es tracta d’un acord que ja deixava preveure que les polítiques que desplegaria el nou govern suposarien la major agressió contra la llengua catalana en quaranta anys de règim autonòmic.
Deia, però, que, des del moment en què començaren les primeres negociacions entre PP i Vox, les mostres d’hostilitat manifesta contra la llengua i cultura pròpies han centrat bona part del debat polític, i això ha provocat que entitats com l’Obra Cultural Balear hagin hagut d’estar al peu del canó per respondre les envestides desacomplexades contra el català. Precisament, arran de la presentació de l’acord de govern, l’OCB va encapçalar una mobilització, juntament amb les entitats més representatives de la societat civil, que es convertí en un primer toc d’atenció al futur govern, un avís que la societat no restaria de mans aplegades davant els atacs a la llibertat, la democràcia i, també, a la llengua del país. La resposta coincidí amb el moment en què, a l’interior del Parlament de les Illes Balears, es produïa la votació d’investidura de la nova presidenta, Margalida Prohens.
Fins avui, l’inventari d’accions contra el català a les Illes Balears no ha deixat de créixer. Algunes ja han estat aprovades per les diferents institucions públiques, les mateixes que tenen el mandat estatutari de defensar i promoure la llengua catalana, i d’altres, de moment, són només anuncis, però anuncis als quals Vox ja avisa que no vol renunciar. Ara mateix, a les Illes Balears, el principal problema és la necessitat que té el Partit Popular dels vots de l’extrema dreta per poder governar, malgrat que Vox no ha entrat al govern autonòmic i sí als consells de Mallorca i Menorca, i que el fa còmplice de les polítiques regressives i repressores contra el català i contra els catalanoparlants. Es podria dir que el PP executa les polítiques que li marca Vox, i Vox no fa cara de conformar-se amb gestos de poca volada. L’extrema dreta cerca la liquidació, l’extermini de qualsevol vestigi identitari diferent de l’espanyol i la llengua, a casa nostra, n’és l’element més significatiu.
D’entre les accions que el Govern del Partit Popular ja ha executat contra la llengua catalana en destaca l’aprovació, el 26 de setembre passat, d’un decret llei que elimina el requisit del català a l’àmbit de la sanitat pública. Una decisió que el Govern justifica per la manca de professionals sanitaris, com si el fet d’aprendre català fos el principal obstacle i l’element desincentivador per als treballadors de la salut a l’hora de triar les Illes Balears com a destinació laboral. Tot quan el dèficit de personal sanitari el pateixen també altres territoris de l’Estat que només tenen el castellà com a llengua oficial. Una fal·làcia que els presidents dels col·legis professionals, tant de metges (COMIB) com d’infermers i infermeres (COIBA), han desmuntat amb contundència.
De fet, han estat reiterades les ocasions en què han manifestat que la llengua catalana no representa cap obstacle per a la incorporació de professionals a la sanitat pública, i que el problema principal rau en el cost elevat de la vida i les dificultats per accedir a un habitatge a les Illes Balears. No cal insistir que l’absència de personal sanitari capacitat lingüísticament impedirà que el ciutadà pugui fer ús del dret de ser atès en català en la seva interacció amb la sanitat pública. Contra aquesta decisió l’OCB ja ha promogut la presentació d’un recurs al Tribunal Constitucional.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, l’acord de govern entre el PP i Vox proposa la recuperació de la lliure elecció de llengua a l’escola, una proposta que durant la legislatura 2011-2015 el govern de José Ramón Bauzá ja va provar d’aplicar, però l’oposició frontal de la comunitat educativa i de la societat civil ho va impedir i va culminar en la convocatòria de la manifestació més massiva de la història de les Illes Balears, quan una marea verda formada per 100.000 persones omplí els carrers de Palma. Una fita històrica de la qual el 29 de setembre passat se’n complí el desè aniversari. Ara, però, amb el nou escenari PP-Vox, la lliure elecció de llengua es voldria fer extensiva a totes les etapes educatives.
La croada contra la llengua catalana i contra els drets dels catalanoparlants apunta també a l’Administració. La intenció és convertir el català en un simple mèrit per accedir a la funció pública, de manera que decauria, de forma immediata, el dret dels catalanoparlants de ser atesos en la seva llengua en adreçar-se a l’Administració autonòmica.
Tanmateix, potser un dels punts estrella de l’acord entre PP i Vox és l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics i la seva substitució per l’Oficina de Garantía de la Libertad Lingüística (OGLL). De facto, es tracta d’una pseudooficina de persecució de la llengua catalana, gestionada per Vox, i que ja ha començat a prendre forma amb la presentació, per part del partit d’extrema dreta, d’una proposició de llei per a crear-la. Ha estat la presentació d’aquesta proposició de llei el detonant de les primeres friccions entre els dos partits, atès que fins i tot el PP n’ha trobat excessiu el to. I és que en el preàmbul ja s’endevina que el text proposat per la ultradreta és difícilment esmenable, perquè no s’ajusta al marc estatutari ni al constitucional.
La intencionalitat d’aquesta proposició és ben evident: es tracta d’una llei d’imposició lingüística sense precedents quan defensa que “l’espanyol és la llengua comuna i pròpia de tots els espanyols: les llengües regionals també són espanyoles, però només la primera és la llengua per a l’exercici dels drets de qualsevol espanyol a qualsevol lloc d’Espanya”. Cap dubte de cap on va encaminada la tasca d’aquesta Oficina i quins són els drets i garanties que vol defensar: l’OGLL no és altra cosa que una maniobra encoberta per vulnerar els drets dels catalanoparlants i embolicar fort amb la qüestió de la unitat lingüística.
Però el tàndem PP-Vox a les Balears no es limita a trencar consensos polítics històrics, a vulnerar els drets dels catalanoparlants i a amenaçar l’ús del català a l’ensenyament o a l’Administració: ens trobam davant una voluntat clara de destruir i d’arraconar tots els símbols que sostenen la nostra identitat i que ens recorden la catalanitat dels nostres orígens. L’eliminació del domini.cat a institucions com el Consell de Mallorca, el canvi de data de la celebració de la Diada de Mallorca, del 31 de desembre al 12 de setembre, o la bilingüització dels certàmens literaris, els premis Mallorca i els Ciutat de Palma, són una declaració d’intencions de quina serà la tònica de la legislatura i demostren que, en molt poc temps, es desfan els avenços de redreçament lingüístic i cultural que han costat dècades d’aconseguir.
Estam convençuts que les polítiques que duen i pretenen dur a terme el PP i Vox segueixen una estratègia planificada amb un únic objectiu: relegar la llengua catalana al racó d’invisibilitat i d’inutilitat on la va voler situar la dictadura franquista. Però, amb el context cultural i demogràfic actuals i amb una situació de retrocés de l’ús lingüístic, en podrien arribar a complicar molt la pervivència.