No s'han fet esperar les respostes polítiques i socials a la decisió del Govern de Marga Prohens de rebaixar de requisit a mèrit el català per accedir a la feina sanitària -infermer i metge- i, així, tant partits, sindicats i entitats que lluiten per la promoció del català han volgut expressar durant aquests dies -d'ençà de dilluns passat, quan l'Executiu de Prohens va aprovar el decret- les respectives crítiques a la decisió governamental.
La consellera de Salut del Govern balear, Manuela García, va admetre dimarts passatque el Govern no té dades sobre els metges i infermersque no arriben o abandonen les Illesper mor del qequisit de català i que per aixòreconegué que serà complicat avaluar «l'impacte d'eliminar el requisit lingüístic com a mesura de captació de professionals». Tot i així, insistí en que el requisit lingüístic és «excloent i dissuasiu».
Crítiques. La diputada socialista del Parlament Patricia Gómez, ex consellera de Salut, contestà al Govern que el català «mai ha estat un problema per a contractar professionals sanitaris en aquesta comunitat autònoma i s’ha de pensar en els drets dels ciutadans i dels usuaris perquè es puguin adreçar a l’administració pública en una de les dues llengües cooficials». Per a l’ex responsable de la Sanitat pública balear, «no deixa de sorprendre la forma de fer del Govern (de Prohens), ja que la mateixa consellera de Salut va reconèixer que el català no era un impediment perquè venguessin professionals a les Illes, donat que la llei permet eximir del requisit a les categories deficitàries», per la qual cosa «fomentar l’ús del català a les administracions públiques enriqueix la comunicació i en l’àmbit de la salut, és en si mateix, terapèutic».
Al respecte del que digué Gómez convé recordar que, en efecte, el Col.legi de Metges de Balears -que fou presidit per l’actual consellera Manuel García entre 2018 i 2020, càrrec que abandonà per passar a ser vicepresidenta del Consell General de Col.legis Oficials de Metges- es va pronunciar en el sentit que la llengua no era cap impediment per als professionals. Una opinió que ha reiterat aquesta setmana, assegurant que el tema lingüístic «no és un problema en el col·lectiu mèdic així com tampoc en la relació metge-pacient». Això sí, el Col.legi ha aplaudit el decret del Govern pel que fa a la pretensió de fidelitzar i atreure nous professionals perquè les Illes pateixen «una situació de manca de professionals sanitaris»
Des de Més per Menorca s’ha criticat fort ferm la mesura tot i que no ha estat «cap sorpresa». Per al portaveu parlamentari, Josep Castells, «no està sustentada en cap informe tècnic que avali que amb aquesta acció es posarà solució a la manca de personal. El que cerquen és convertir la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en una llengua de segona divisió».Al seu entendre la decisió «vulnera l'Estatut» i per això exigeix al PP que cessi en la «seva croada contra la llengua pròpia».
Més per Mallorca també ha rebutjat el decret per la degradació del català i ha assegurat que, al contrari del suposat objectiu que persegueix, «no resoldrà la manca de professionals sanitaris i, en canvi, agreujarà la situació dels drets lingüístics dels catalanoparlants en l’accés a la salut». Lluís Apesteguia, líder de la formació, asseverà que la iniciativa de Prohens «denota una manca de transparència total, amb un decret llei mancat de qualsevol urgència». Afirmà, així mateix, que contravé l’Estatut i suposa un «retrocés democràtic i lingüístic».
L’Obra Cultura Balear assegurà, segons va recollir dBalears.cat, que amb el decret esmentat, el Govern de Prohens «vulnera el dret dels ciutadans catalanoparlants de les Illes Balears d’utilitzar la nostra llengua a l’àmbit sanitari» i advertí la presidenta que «cada vegada que el PP ha fet polítiques contra la llengua catalana, s’ha topat amb una societat mobilitzada, disposada a defensar-la». Al parer de l’OCB la mesura va en contra de l’Estatut i acusà la presidenta de «faltar a la veritat» perquè «la llengua no és cap problema» a la sanitat pública balear: «és un fet que a totes les Comunitats Autònomes, la majoria monolingües castellanes, es constata una mancança generalitzada de personal sanitari». Segons l’entitat catalanista, «no hi ha cap motiu que pugui justificar aquesta supressió del requisit de coneixements de català, amb caràcter general, es tracta d’una mesura presa per raons purament ideològiques» i que al seu entendre suposa el retorn del «pitjor PP», el del «trencament dels consensos, el dels atemptats a la convivència, el de la crispació, el de la confrontació social; el PP extremista i antimallorquí del nefast Bauzá».
Joves de Mallorca per la Llengua -segons informa el diari abans esmentat- acusà la presidenta del Govern, Marga Prohens per «atacar frontalment tots els illencs» perquè, segons interpreta, «ha atemptat contra els drets lingüístics de la gent de la nostra terra». L’entitat juvenil demanà als sanitaris «nouvinguts de territoris no catalanoparlants»,que aprenguin el català i s'integrin per a «esdevenir un mallorquí o mallorquina més, us esperam amb els braços oberts i ens oferim a donar tota l'ajuda que necessiteu».
L'STEI Intersindical considerà, a través d’un comunicat, que «amb la no exigència del català a la Sanitat, els drets dels catalanoparlants seran devaluats una vegada més». Els sindicalistes consideren «urgent que deixin (els del PP) de governar pensant en els titulars» i que el Govern promogui una imatge positiva de l’ús de la llengua catalana, «una de les millors maneres per a integrar-se en la societat de l’arxipèlag».
Per la seva banda, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), expressà el seu rebuig a la decisió del Govern balear, la qual suposa, al seu parer, «la devaluació una vegada més dels drets de les persones catalanoparlants de l’arxipèlag». Reclamà al Govern de Marga Prohens que «deixi de fer demagògia amb un tema tan sensible com la llengua, que no és el motiu real pel qual falta personal sanitari a les Illes Balears». La FOLC exigí al Govern i al Partit Popular que «deixin de ser hostatges de l’extrema dreta de VOX i treballin per la cohesió social de l’arxipèlag i el foment de la diversitat lingüística i cultural del territori».