L’ofensiva contra el català que han començat els nous governs del País Valencià i Balears ha portat als sindicats majoritaris en l’ensenyament dels Països Catalans a comprometre’s per actuar coordinadament contra les intents de les dues administracions d’anorrear la llengua pròpia, sobretot en l’àmbit en el que ells actuen.
Segons informava aquesta setmana el dBalears.cat es tracta de fer un front comú per actuar conjuntament, sense deixar passar cap atac contra el català. Ni tan sols a Catalunya, on si bé la situació política és prou diferent, els tres sindicat valoren que existeix una ofensiva judicial contra la normalització de la llengua pròpia en l’ensenyament.
Al respecte del que està passant al País Valencià i les Illes, el lector recordarà que tant Carlos Mazón com Marga Prohens ja han donat mostres pràctiques del que pensen fer. Com per exemple ha estat la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística en el cas de Balears. Això, per no fer referència a les declaracions en contra de la llengua que han fet diversos representants dels nous governs -així com d'altres de PP i Vox en l’àmbit municipal- o del cas de la censura a Borriana a diverses revistes en català -com és el cas d’aquest setmanari-.
L’acord sindical. Les tres formacions sindicals, USTEC-STES -Catalunya-, STEI Intersindical -Illes-i STEPV-Iv -País Valencià-, s’han compromès a continuar treballant conjuntament per evitar qualsevol retrocés en l’ensenyament davant les mesures dels nous governs de la dreta i l’extrema dreta a les Balears i al País Valencià.
Els tres sindicats majoritaris de l’ensenyament a Catalunya, Illes Balears i País Valencià valoren que «tot i que encara estan en fase de presa de possessió, són coneguts els acords de govern que aplicaran els nous governs, tant a les Illes Balears com al País Valencià. Aquests acords comportaran retrocessos importants en matèria lingüística però també en el conjunt de l’ensenyament. Uns acords que perverteixen el terme 'llibertat' -d’elecció de llengua, d’elecció de centre, etc.- ja que amaguen que només pot elegir qui està en condicions de fer-ho. Uns acords que neguen a les persones castellanoparlants l’oportunitat d’aprendre la llengua pròpia».
Les tres organitzacions sindicals exposen que «a les Illes Balears ja han pres possessió els nous consellers i conselleres i, en educació, s’han començat a nomenar les primeres direccions generals i ja s’ha suprimit la Direcció General de Política Lingüística. Al País Valencià es desconeix encara quines persones formaran part del nou govern de Carlos Mazón. A Catalunya no hi va haver eleccions autonòmiques però des de fa uns anys l’ensenyament està rebent una forta ofensiva judicial en matèria lingüística que ha intentat qüestionar el model d’immersió lingüística que compta amb un amplíssim suport entre la població catalana i que també han afectat negativament la resta de territoris».
Davant d’aquest panorama els tres grups s’han reafirmat en la defensa de la llengua i de l’ensenyament. S'han compromès a fer «front comú, juntament amb altres organitzacions, per frenar qualsevol retrocés a l’ensenyament».