Aquest agost es feia pública una de les concessions més polèmiques que el Partit Popular farà a Vox a les Illes Balears. Es tracta de l’entrega de l’Oficina de Defensa de Drets Lingüístics, que els ultradretans controlaran i rebatejaran, tal com ja han anunciat a través de la seua portaveu, Idoia Ribas, com a Oficina de Libertad Lingüística.
Amb aquest ens, el partit ultra ja ha deixat clar que el que pretén és “lluitar contra la imposició del català” i “restablir la normalitat del castellà de forma lliure” a les Illes. L’oficina penjava, durant l’anterior legislatura, de la Direcció General de Política Lingüística, però enguany passarà a dependre del Parlament balear, presidit també per la formació d’extrema dreta a través del polèmic Gabriel Le Senne, qui s’ha fet famós pels seus comentaris masclistes, xenòfobs i negacionistes del canvi climàtic. Entre els seus hits hi ha, per exemple, l’afirmació que “les dones són més bel·ligerants [que els homes] perquè no tenen penis”.
Precedents
L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics té l’origen en un decret del 2019, a les acaballes de la primera legislatura amb Francina Armengol com a presidenta, sorgit d’una petició de Més per Menorca, partit que no estava integrat al Govern balear però que li donava suport extern. La formació insular va aconseguir introduir aquesta exigència als pressupostos a través d’una esmena. Ja en la següent legislatura es va crear l’Oficina, concretament el 4 de desembre del 2020, dia dels Drets Lingüístics.
L’Obra Cultural Balear, fundada el 1962, és l’entitat cívica que des de la segona meitat del segle XX ha encapçalat a les Illes les reivindicacions en matèria lingüística. Des de l’OCB Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’entitat i professor de Dret a la Universitat de els Illes Balears, explica que la tasca d’aquella Oficina “ha sigut molt positiva”. La seua creació, de fet, corresponia amb una “reivindicació històrica de l’OCB”, que fins aleshores havia posat al servei de la ciutadania una bústia de drets lingüístics adreçada a recollir les reclamacions per vulneracions en aquest àmbit. L’entitat, amb aquesta eina, intentava donar una solució als discriminats.
“Des del moment en què l’administració autonòmica va assumir aquest paper ho vam celebrar i ho vam valorar positivament”, diu Llabrés, que considera que la tasca de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ha sigut “extraordinària” perquè, a més, “ha gestionat un volum de feina proporcionalment més gran” —en termes del nombre d’expedients tramitats— del que s’ha gestionat des de les oficines paral·leles existents al País Valencià, a Catalunya o a Euskadi. L’Oficina, això sí, no tenia capacitat sancionadora, tot i que desenvolupava una tasca de mediació i d’arbitratge de la qual, fins aleshores, l’administració se n’havia encarregat.
La decepció
A finals d’aquest mes de juny, PP i Vox van signar un “acord conjunt per al govern de les Illes Balears”. El document constava de 15 pàgines integrades per 110 punts, tots desenvolupats exclusivament en castellà. Tot i el polèmic —i previsible— contingut de l’acord, el cert és que era inevitable comparar aquell pacte amb el que s’havia signat al País Valencià, on Vox sí que ha accedit al Consell per la porta gran, mai millor dit, amb el torero Vicente Barrera com a vicepresident i conseller de Cultura, un home que mai no ha amagat la seua identificació amb el franquisme. Aquesta comparació, sumada als compromisos assumits per la presidenta balear, Marga Prohens, amb les entitats per la llengua, feia pensar que el català no seria tan perseguit a les Illes com al País Valencià.
Entre els 110 punts de l’esmentat acord, en matèria lingüística es deia que “els pares podran elegir la primera llengua d’escolarització”, i que aquest “dret” s’estendria “a totes les etapes educatives abans d’acabar la legislatura sense excloure cap de les llengües cooficials”. També es garantia que “el desconeixement del català no penalitzarà l’accés a la funció pública” i que es protegirà “el dret que qualsevol ciutadà es puga adreçar a l’administració pública en qualsevol de les dues llengües oficials i ser contestat en la llengua que desitge”. Sempre emparant-se en la defensa del “bilingüisme”, l’acord, al seu punt 58, també reflectia la intenció decidida “d’eliminar l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que ha servit com a instrument d’exclusió del castellà i la imposició lingüística, i crearem una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística per a defensar la llibertat d’ús i opció lingüística i fomentar la protecció tant del castellà com del català i les modalitats lingüístiques de les distintes illes”.
A l’acord, això sí, no se citava que aquesta oficina aniria a parar a Vox. Llabrés, des de l’OCB, considera que aquesta cessió, com d’altres, és “un engany del PP, també als seus propis votants”. Entre les altres cessions a la ultradreta hi ha, per exemple, el fet que el PP no parlava, al seu programa electoral, de la supressió del requisit lingüístic en tota la funció pública, sinó que ho limitava només a l’àmbit de la sanitat; o el fet que l’anomenada “lliure extensió de llengua” no es preveia en totes les etapes educatives, sinó únicament en infantil i en el primer cicle de primària. “El PP ha anat molt més enllà del programa amb què es va presentar a les eleccions”, diu Llabrés.
El fet, això sí, que la que fins ara ha sigut l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics haja anat a parar a mans de Vox, ha generat encara més conflictivitat. Els pròxims passos que es preveuen seran l’aprovació d’un decret per canviar-ne el nom i la inclusió d’una partida econòmica dins dels pressupostos de l’any que ve, que permetria activar-la.
La decepció és encara més gran si es té en compte que, tal com afirmen des de l’OCB, la presidenta Prohens, catalanoparlant i activista per la llengua durant la seua joventut —els de la seua generació la recorden participant en distintes edicions del Correllengua o de l’Acampallengua—, va assegurar a les entitats nacionalistes que “no faria de la llengua un motiu de conflicte”. L’esperança que Prohens fora distinta a José Ramón Bauzá, president de les Illes entre 2011 i 2015 amb el PP i el més hostil, fins ara, contra la llengua autòctona de l’arxipèlag, comença a dissipar-se amb aquestes primeres decisions.
Fer-hi front
Precisament, la tasca de Bauzá com a president va provocar la mobilització més gran que es recorda a les Illes Balears, quan 100.000 persones van omplir els carrers contra l’intent del president balear d’imposar el castellà a les aules. És per això que des de l’OCB estan disposats a liderar un nou “front cívic” per a respondre les possibles futures agressions contra la llengua, tal com es va fer amb èxit durant la passada dècada. Un altre front a desplegar seria l’institucional i polític, protagonitzat pels partits amb representació institucional que s’oposaran a les previsibles mesures hostils amb el català. I el tercer, el jurídic, hauria de servir per aturar aquestes actuacions des dels tribunals, atès que podrien atemptar contra la legalitat.
De fet, el punt 3 de l’article 4 del títol primer de l’Estatut balear, a les mateixes disposicions generals, parla de la llengua catalana i es garanteix l’ús “normal i oficial” dels dos idiomes des de les institucions, i afegeix que aquestes “prendran les mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement i crear les condicions que permeten arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears”. Alhora, a l’article 35 s’assegura que “normalitzar” la llengua catalana “serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma”. Les Illes compten també amb una Llei de Normalització Lingüística aprovada el 1986, quan també governava el PP a través de Gabriel Cañellas. Segons Llabrés, l’OCB estarà “pendent com es concreta la regulació de l’Oficina en el decret, perquè si vulnera l’estatut d’autonomia i la llei de normalització lingüística presentarem un contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia per una cosa molt senzilla: la política lingüística a favor de la llengua catalana no és opcional, hi ha una obligació estatutària i legal de dur a terme passes a favor de la seva promoció”.
El membre de la junta directiva, també professor de Dret, recorda que l’article 4.3 de l’Estatut “deixa molt clar que les administracions públiques han de posar les condicions per a anar a una situació de plena igualtat entre les dues llengües, i evidentment aquest horitzó, en el moment actual, es troba molt llunyà, per la qual cosa cal continuar fent política lingüística a favor del català. Per tant, tot el que siguin mesures regressives, i aquesta Oficina ho pot ser, poden entrar en contradicció amb l’Estatut”.
A l’espera de com s’acaben de concretar, en matèria legal, les intencions del PP i de Vox a les Illes Balears contra el català, el que és segur és que la societat civil plantarà cara a aquestes polítiques regressives, tal com ha fet tantes vegades al llarg de la història. I en moltes ocasions amb un èxit incontestable, com va ocórrer ara fa 10 anys amb les mobilitzacions contra Bauzá.