Vox presentà aquest divendres una proposició no de llei per crear la que anomena Oficina de Garantías de la Libertad Linguística de Balears. El pacte amb el PP així ho preveia. Però el Govern ha rebutjat de pla la iniciativa perquè «abans ens ho hauria d’haver plantejat» per «negociat» l’articulat. Tal i com l’ha presentat el partit ultra és un instrument anticatalanista que preveu multes de fins a 100.000 euros si «s’impedeix» l’ús del castellà.
El portaveu del Govern, Antoni Costa, rebutjà de pla la iniciativa ultra. «No ens agrada ni poc ni gens», assegurà. I instà a Vox a retirar la proposta. Si no, advertí, l’esmenarà tant com que es convertirà, de fet, en una altra cosa: «res pot estar fora de l’Estatut d’Autonomia» i, per tant, insistí en que Vox hauria de retirar la proposta per poder negociar-la amb l’Executiu i consensuar-la. «No farem res que estigui fora de la normalitat de la convivència entre el català i el castellà», afegí.
Des del PSIB, el seu portaveu parlamentari, Iago Negueruela, asseverà que si surt endavant la norma seria «antiestatutària i anticonstitucional» i advertí Prohens que «ha de desautoritzar» la iniciativa i dir clarament si aquest és el model lingüístic que «ha pactat per a la nostra terra». I afegí que la presidenta «ha d’elegir entre Vox i els consensos històrics, Vox o una societat plural, Vox o la nostra llengua; va dir que no volia conflicte i ha elegit el camí de la imposició».
Des de Més per Mallorca el seu líder, Lluís Apesteguia, valorà que «és el major atac a la llengua catalana en 40 anys». I demanà a Prohens «si permetrà aquesta infàmia». Advertí que «emprarem totes les eines polítiques, socials i judicials al nostre abans contra aquest atac a la llengua pròpia». Va concloure assegurant que «Marga Prohens decidí pactar amb l’extrema dreta antimallorquina i ara veim el preu. Si no rectifica la història la jutjà pitjor que a José Ramón Bauzá».
L’Obra Cultural Balear també va voler dir la seva al respecte de la iniciativa de Vox. Segons l’entitat catalanista la iniciativa «destil.la voluntat de ruptura dels consensos en matèria lingüística que hi ha hagut els últims 40 anys». Si s’aprovés suposaria «una envestida sense precedents contra la llengua catalana». L’OCB assenyala la paradoxa que «mentre el català incrementa el seus estatus jurídic a nivell estatal i probablement aviat a nivell europeu, en canvi a Balears sofreix una reculada que ens retrotreu al forat negre de la legislatura 2011-2015 del Govern de José Ramón Bauzá».