El Govern balear va anunciar el mes de gener passat que pretén aprovar en el Parlament una nova Llei Turística abans que acabi aquest any 2022. Les inicials crítiques del sector hoteler a la futura norma van ser ràpidament solucionades a través de contactes discrets de l’Executiu amb aquests empresaris. No ha passat el mateix, però, amb els altres empresaris de l’allotjament turístic: els propietaris d'habitatges dedicats a aquesta activitat.
En efecte, la patronal d'habitatges turístics (Habtur) de Balears s'ha posat en peu de guerra contra el Govern per mor de la futura Llei del Turisme que, al seu entendre, suposarà la «desaparició, a mig i llarg termini», de fins a unes 90.000 places, el 75 % de les existents a Mallorca, segons les dades que maneja. El president de l'associació, Antoni Barceló, es queixà perquè «tot el decreixement turístic» del futur el patirà aquest sector, mentre que l'hoteler gairebé quedarà com està, al seu entendre.
Habtur reclama per al seu sector, «format principalment per petits propietaris», un tracte del Govern que sigui «equilibrat» respecte al que dispensa als hotelers. Segons l’entitat, seran aquest últims «els principals beneficiaris» de la futura norma i del decret llei de paralització de noves places turístiques que va aprovar fa quinze dies l’Executiu balear.
La patronal dels habitatges turístics sospita que la intenció última de l'Executiu d'esquerres, d'acord amb els interessos dels hotelers, és «un escenari a mig i llarg termini amb la desaparició total del sector». Això tindria conseqüències greus, segons assegura, en forma de massiva venda de molts propietaris a estrangers, ja que els propietaris no els podran treure rendibilitat econòmica.
El PI i l'habitatge turístic. El grup parlamentari d’El Pi-Proposta per les Illes Balears va votar el dimarts d'aquesta setmana en contra de la convalidació del decret llei que paralitza el creixement de places turístiques -s'aprovà amb el vot de l'esquerra- perquè «cronifica les places del lloguer turístic i carrega tot el decreixement turístic sobre aquest sector». El seu portaveu, Josep Melià, criticà l’aprovació d’una llei tan important com aquesta per decret: «vostès han optat per fer les coses malament. Les formes són fonamentals en democràcia, el fi no justifica que es botin la separació de poders i les funcions del legislatiu».
En relació a la congelació de l'oferta de places turístiques, Melià discutí la forma i el fons que el Govern imposa. Respecte a la forma, explicà que al seu entendre el mecanisme legalment adequat per a regular-ho era la norma territorial cautelar. I pel que fa al fons, «fa falta replantejar la congelació de places, no és just que el decreixement es carregui a l’esquena del lloguer vocacional. És necessari que la normativa permeti la renovació de places, i que, per tant, es puguin intercanviar entre particulars per no cronificar el sector».
Per un altre costat, també criticà la prevista reducció -a la futura llei - d’un 5% de les places als establiments hotelers que executin obres de reforma i modernització de fins a un 15% de la seva superfície. «No és el mateix un establiment de 50 places que un de 500. Aquesta mesura pot provocar que sigui absolutament inassolible que es vulguin modernitzar. Per tant, presentarem esmenes perquè aquest percentatge es moduli depenent de la dimensió de cada establiment hoteler».