No hi ha setmana sense novetats en la croada de Vox contra el català a les Illes. Els últims dies ha insistit en un doble ambient. Al Parlament assegurà que impulsarà una Proposició No de Llei en contra del català a l’ensenyament i insistí en que vol que es posi en marxa de manera immediata l’Oficina de Garantía de Libertad Lingüística. En l’àmbit local, l’ofensiva ha arribat a l’Ajuntament de Palma.
Respecte a la ja famosa Oficina que vol que substitueixi a la de Defensa del Drets Lingüístics, Vox ha insistit, davant de les reticències del PP, que cal que es posi en marxa de forma immediata i que tingui capacitat de sancionar -fins a 100.000 euros- a qui margini el castellà. No s'ha explicat en què podria consistir tal "marginació". La direcció ultra ha advertit al soci que presentarà la proposta al Parlament i que allà els de Marga Prohens ja votaran el que creguin oportú.
En relació a aquestxiringuito que Vox vol que el govern li creï, UGT de Balears ha entrat en el debat per assegura que «de les dues llengües oficials de les nostres illes, només el català està en perill real de desaparèixer i, per tant, l’única que necessita protecció. És purament populisme fer normes per assegurar el dret dels i les castellanoparlants a utilitzar la seva llengua quan, al contrari, són les persones que parlen català les que es troben amb més dificultats de parlar-la i ser-ne parlats».
Ajuntament de Palma. Si la setmana passada era a Calvià, en aquesta ha estat el torn de l'Ajuntament de Palma. El grup municipal de Vox -que ha pactat amb el PP un acord de desenvolupament programàtic- ha anunciat que presentarà en el plenari del mes d'octubre -se sol celebrar l'últim dijous de cada mes- una proposta per suprimir el requisit de català a l'Ajuntament de Palma «com a norma generalitzada». És a dir, els treballadors del consistori no haurien de conèixer la llengua pròpia per atendre els ciutadans.
L'ex general Fulgencio Coll, líder municipal de Vox, explià durant una roda de premsa, celebrada dilluns passat,que el seu l'objectiu és que la ciutadania pugui «adreçar-s'hi i ser contestat» en castellà o català «sense necessitat de sol·licitud prèvia». Així mateix, dins d'aquesta proposta s'inclou l'espanyolització del domini del consistori perquè passi de palma.cat a palma.es. Segons valorà Coll, el PP li podria donar suport per «coherència amb les propostes presentades per ells sobre el mateix».
Com es recordarà, el juliol passat PP i Vox acordaren modificar el Reglament de l'Ajuntament per acabar amb la normativa que obligava a la institució des de l'any 1987 a emetre la documentació i contestar sempre en català, excepte que el ciutadà demanés expressament que li contestin en castellà.
Pel que fa al domini .cat, va ser l'any 2009 quan el Consistori -amb el govern municipal de la batllessa socialista Aina Calvo, que ho era amb el suport d'Unió Mallorquina i dels partit que més tard conformarien Més- l'aprovés a instància dels nacionalistes del PSM.
Segons les entitats catalanistes, com l'Obra Cultural Balear, aquests canvis no respecten les lleis vigents i, per tant, han advertit que els podrien recórrer davant dels tribunals.