No hi ha setmana sense que el PP i /o Vox no ataquin d’alguna manera la presència del català a les institucions de Balears -al Govern, a un dels Consells Insulara o a un ajuntament- i l’actual no ha estat excepció. En aquesta ocasió va ser en el Parlament illenc, en concret a la comissió d’assumptes institucionals i generals, celebrada el passat dimecres.
Com es recordarà, durant les últimes setmanes la majoria dretana ha actuat en diversos àmbits institucionals en contra del manteniment del català com a llengua de relació amb els ciutadans i ha anunciat que el rebaixarà de requisit a mèrit per accedir al treball públic a l’Ajuntament de Calvià i Vox ha proposat que en el plenari d'aquest mes el mateix aprovi l’Ajuntament de Palma. Això, a banda de la liquidació -aprovada a finals del passat mes d’agost- del requisit de conèixer el català per treballar de metge o infermer al sistema públic de salut de les Illes.
Davant d’aquesta ofensiva generalitzada, el PSIB-PSOE va contraatacar presentant en la referida comissió de la Cambra legislativa balear una iniciativa per instar el Govern a assegurar que la llengua pròpia de les Illes es mantindrà com a requisit per accedir a la funció pública.
Els diputats del Partit Popular que fan part de la dita comissió votaren dimecres passat en contra de la iniciativa. Ara la qüestió passarà a plenari on s’haurà de tornar votat. De moment, però, en aquesta comissió es va donar un empat a sis vots: a favor els d’esquerra i en contra els del PP. Per tant, no s'aprovà.
Més contra el PP. Acte seguit va reaccionar Més per Mallorca que va atacar durament Marga Prohens, la presidenta illenca. «Més per Mallorca condemna que el PP hagi votat en contra de mantenir el català com a requisit a la funció pública a la comissió d’assumptes institucionals i generals del Parlament de les Illes Balears celebrada aquest dimecres», explicava el mateix dia la formació en la seva pàgina web. I afegia que avisav a«als populars que si continuen eliminant drets lingüístics i atacant la ciutadania es rompran tots els ponts de diàleg durant tota la legislatura».
Per a la formació liderada per Lluís Apesteguia, les Illes es troben davant d’una ofensiva que pretén anorrear la seva llengua pròpia: «No se pot eliminar el dret (...) a dirigir-se a l’Administració en català», va fer públic el portaveu del grup parlamentari i cap de la formació, Apesteguia. El qual afegí que «el PP de Prohens ha de decidir si vol ser la mà executora de la política lingüística de Vox i tornar a l’època Bauzá o si vol ser el PP capaç d’arribar a grans consensos de país». I recordà que «en aquest sentit, de moment totes les mesures i decisions preses pel Partit Popular fan pensar que Prohens camina cap a la confrontació lingüística i l’eliminació de drets lingüístics. No hi passarem. Si el PP continua eliminant drets lingüístics de forma general i atacant la ciutadania d’aquesta terra s’hauran acabat tots els ponts de diàleg durant tota la legislatura», es reafirmà.