Ministeri de les coses nazis

La trama ultracatòlica i els seus mitjans afins contra la República catalana

Qui són, què pensen i amb quins mitjans de comunicació compten per estendre el seu discurs? EL TEMPS us ofereix un petit tastet de l'ultracatolicisme espanyolista nostrat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els últims dies ha estat habitual trobar, al bloc unionista a Catalunya, joves manifestants portant banderes de la Creu de Borgonya o del Sagrat Cor. Amb aquests símbols, convé tenir present també un encès discurs a la manifestació convocada el passat 7 d’octubre per la unitat de l’Estat espanyol a la plaça de Colón a Madrid del doctor en filosofia i professor de la Universitat Abat Oliba, Javier Barraycoa. Les seves paraules són una bona síntesi de la força renovada del nacional-catolicisme que ha revifat amb la convocatòria de referèndum de l’1 d’octubre i la proclamació de la independència.

Davant de milers de persones, l’acadèmic reivindica la idea de “Catalunya hispana”, una proposta que ell vincula a un substrat que resulta de la romanització i la cristianització. Un substrat que, segons ell, configura una unitat espiritual, política i legal que només es veuria truncat per l’ocupació musulmana de la península però que, en certa manera, resisteix encara avui. D’acord amb les seves tesis, això forma una base comuna sobre la qual es construeix una unitat que titlla de “sagrada”.

Barraycoa és un dels puntals intel·lectuals d’aquest espai que ha romangut, durant molts anys, invisible al Principat. Com a mínim a l’arena del debat públic. El filòsof i escriptor és, a més, fundador de Somatemps i es reivindica com a co-fundador de Societat Civil Catalana (SCC). Una condició que, assegura, l’entitat constitucionalista li nega. Fa anys que Javier Barraycoa posa cara i veu a l’ultracatolicisme espanyolista nostrat, però avui, sembla, ja no està tan sol en la seva croada.

Batalla editorial i periodística

El web Dolça Catalunya ha actuat de portaveu del que Barraycoa representa. El maig passat, Directe constatava que, darrera la botiga online del blog, hi ha el periodista nascut a Barcelona Álex Rosal Valls-Taberner. D’una entrevista que li va fer Infovaticana se’n desprèn que Rosal va formar part de Regnum Christi, una congregació lligada als Legionarios de Cristo Rey. A la mateixa peça es posiciona a favor de la política “d’avortament zero”, hi considera el liberalisme “històricament enemic de l’església” i denuncia que “el lobby gay” ha creat un clima inquisitorial. Sens perjudici de compartir les tesis dels liberals austríacs Friedrich Hayek i Ludwig Von Mises pel que fa al "perillós" paper tutelador de l'Estat en la societat i la seva ingerència, que Rosal Valls-Taberner considera abusiva, en l'esfera privada. O les tesis del jesuïta Juan de Mariana i altres religiosos de l'anomenada Escola de Salamanca sobre els impostos. En declaracions a aquest setmanari, Rosal matisa que "hi ha punts de coincidència entre cristianisme i liberalisme, perquè tots dos busquen l'alliberament de l'ésser humà i de les seves opressions. És un bon punt de trobada, tot i que el liberalisme no té la riquesa totalitzant que ocupa la doctrina social de l'Església".

Entre les seves credencials té la d’haver estat membre de la junta directiva d’Hazte Oir, una posició que abandonaria per discrepàncies amb els seus dirigents.

La seva implicació amb l’organització liderada per Ignacio Arsuaga i el que significa queda palesa en el seu discurs al Congrés Mundial de Famílies celebrat a Madrid el 2012. A la intervenció apunta a la “ideologia de gènere” que creu que subjau en algunes sèries i pel·lícules. Un ideologia que, per a ell, té un component perniciós.

El blog ultracatòlic Germinans Germinabit es va fer ressò de la iniciativa d’Álex Rosal de signar un acord amb Libertad Digital per ubicar-hi la plataforma Religión en Libertad (ReL), que també els dóna aixopluc a ells. Un acord que acabaria en ruptura per disputes per la direcció del web entre els papers de director, que assumia Luis Fernando Pérez Bustamante, i el d’editor, que exerciria Rosal. En un comunicat, els reponsables de ReL denunciaven que Pérez Bustamante hauria conspirat per fer-se amb el control de la pàgina. El detonant de la ruptura seria una entrevista de ReL al secretari general d’Alternativa Española (AES), Rafael López Diéguez, un partit fundat pel ja traspassat líder de Fuerza Nueva (FN), Blas Piñar.

Al text explicatiu de la ruptura amb el mitjà aleshores dirigit per Federico Jiménez Losantos s’hi diu que ReL guarda cap a AES un “gran apreci personal” i “una sentida admiració per la defensa pública d’alguns principis que ens són comuns”, mentre lamenta els “equívocs” del divorci. Malgrat que Rosal deixa clar a EL TEMPS que el motiu de la ruptura amb Pérez Bustamante es deu, precisament, al rebuig de voler polititzar el mitjà objecte de polèmica. Sobre AES, Rosal manifesta que "mai no els he donat espai en cap dels mitjans que he dirigit i, per tant, mai no han pogut col·locar l'ideari del seu partit".

Álex Rosal fou el proveïdor del web de notícies del RCD EspanyolLa Contra Deportiva, propietat de l’empresa 1900 LACONTRADEPORTIVA SL, administrada, entre d'altres, pel secretari general de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), Roberto Hernando. El servei web es va donar a través de la companyia Kairos Media SL, l’administrador únic de la qual és el mateix Rosal. El diari digital El Món publicava fa uns dies qui hi havia rere la capçalera esportiva i que entre els seus col·laboradors hi ha l’ex-president de SCC, Josep Ramon Bosch, o el regidor del Partit Popular (PP) a Barcelona Alberto Fernández-Díaz. Pel que fa a aquest acord de proveïment, Rosal assenyala que "després de signar un contracte de construcció de web" amb la societat esmentada, "i després d'uns mesos d'haver-se posat en marxa el diari esportiu, el contracte ja s'ha extingit i no hi ha cap altra vinculació professional. I, per descomptat, no tinc res a veure amb Robert Hernando ni amb Plataforma x Catalunya, que té un component xenòfob que rebutjo".

Encara al món del periodisme hi tenim Jaume Vives Vives, una de les cares visibles del col·lectiu espanyolista Resistència Catalana. Vives és director d’El Prisma, un web en el qual ha donat veu a l’ex-líder de PxC Josep Anglada o als ja esmentats Ignacio Arsuaga i Rafael López Diéguez d’AES. L’any passat, Vives participava a un acte de l’Opus Dei a Jaén en qualitat d’un dels productors del documental sobre la minoria cristiana de l’Iraq, Guardianes de la Fe. I l’octubre de 2015, el també periodista presentava la primera trobada de “Rescatadors” a Barcelona. A l’esdeveniment hi coincidiria amb un dels referents de l’antiavortisme espanyol, Jesús Poveda. Darrerament, també s'ha erigit com a portaveu de Tabarnia, la suposada regió intracatalana divulgada per l'espanyolisme els darrers dies per criticar i fer befa l'independentisme.

Així, Barraycoa, Rosal i Vives constitueixen part de la trama civil de l’ultracatolicisme principatí de la qual seguirem informant. Qualsevol aportació que pugueu fer-nos al respecte serà benvinguda.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.