Es van presentar el 2019 amb la voluntat de confrontar amb l’Estat. Creu que se n’han sortit?
Abans de res, m’agradaria solidaritzar-me amb vosaltres i totes aquelles revistes que la dreta espanyola està censurant. Dit això, nosaltres ens vam presentar per fer-ho conjuntament, no per fer-ho sols. Si una part ha deixat anar la mà de Junts per agafar la mà del PSOE, és molt complicat confrontar. Al final, per nosaltres, confrontar és defensar al màxim el que creus i el que penses. Ho hem fet. No hem regalat ni un sol dels vots que custodiàvem nosaltres. Esperàvem fer-ho plegats. Uns quants han decidit aparcar la confrontació. El que han rebut és el de sempre, incompliments. No es paga, s’humilia. Pressupost rere pressupost, hem vist com es seguia sense pagar. L’execució pressupostaria més baixa de la història és el 2021, quan una part de l’independentisme està aliada al Govern espanyol. El balanç d’aquesta legislatura ha estat nefast. Ens hem trobat molt sols defensant els interessos del nostre país. Com a país no ens n’hem sortit, però nosaltres ho hem estat fent. L’objectiu del 23-J és obtenir la força per fer-ho.
Pot posar un exemple de la confrontació?
Hi ha hagut molt postureig, performance i titulars. Se’ns ha venut molt la llei audiovisual i al final ha estat un bluf, la reforma laboral ha estat un bluf i la llei de la ciència també. Quan a nosaltres ens va tocar ser decisius, com amb la llei d’equitat, el que vam fer va ser primer negociar amb el ministeri, ens vam plantar perquè era una llei que destrossava el sistema de salut de Catalunya i tenia el rebuig absolut del sector. Llavors, vam negociar i vam arribar a un acord signat en què demanàvem que la llei quedés al calaix i no veiés la lluny. El que els vam dir és que si volien fer una llei per reformar el seu sistema de salut, que té moltes mancances, nosaltres no ens hi oposarem, però no es tocarà el sistema de Catalunya i es pagarà. Allò es va acordar i la llei no ha vist la llum. Moltes lleis s’han aprovat perquè molts s’han venut molt barat. A Madrid ens deien que mai els vots dels catalans havien sortit tan barats. Junts no ho hem fet. Fins i tot Sánchez sortia a agrair vots d’Esquerra a canvi de res.
S’han quedat al marge de la taula de negociació, també, que era l’únic espai d’interlocució entre governs.
No ens n’hem quedat al marge. Va petar. Nosaltres vam presentar els noms que el nostre partit havia escollit i ens van vetar de la taula. Hem d’anar fent memòria del que ha passat aquests anys. El resultat de la taula ha estat nefast, el senyor Sánchez ni s’hi ha assegut, feia un cafè amb Salvador Illa mentre es feia. És una taula de diàleg i pensem que ha de ser de negociació. ERC ha pensat que sola faria millor el que vam fer bé tots junts l’1-O i és obvi que ha sortit molt malament. Nosaltres estenem la mà a ERC, però davant el no permanent de Rufián i la cúpula d’ERC, estenem la mà a tots els seus votants. Nosaltres no ens hem rendit. No pot ser que tot el que hem fet valgui un rodalies que tots sabem que mai tindrem.
Tampoc tenien moltes ganes de ser-hi, oi?
Crec que és pantalla passadíssima. No poden estirar més aquest xiclet.
Dels diputats escollits el darrer mandat, quatre, la meitat, el del PDeCAT es van separar del grup. Ara, amb les municipals, hem vist com dos dels diputats amb qui feien coalició a la Diputació de Barcelona es desmarcaven per investir al PSC. Creu que la gent pot confiar en el bloc que presenten al Congrés?
La coalició que hem fet a Madrid és Junts pel sí sense ERC. Els únics que ens han dit que no és ERC. Creiem molt en aquesta transversalitat. Tots els partits d’esquerres ens posen al sac de les dretes i les dretes al de les esquerres. És obvi que som el partit central.
També hi era el PDeCAT a Junts pel Sí.
Sí.
Atenent als precedents, poden assegurar el seu grup es mantindrà estable?
Si no ens penséssim que funcionarà, no ho faríem. Hi confiem 100%.
Creu que a les municipals s’han arriscat massa amb les coalicions? Ho dic pel cas d’Impulsem que ha optat per pactar amb el PSC en la majoria de Consells comarcals on tenen força.
Sumar és el que hem de fer. Quan surt bé, perfecte. Quan no, a seguir endavant.
En les eleccions municipals, l’espai polític entorn el PDeCAT els va rascar uns 50.000 vots. Una xifra com aquesta seria significativa a les eleccions espanyoles…
Jo ara estic en mode eleccions generals. Les municipals estan fetes. Som el partit amb més alcaldies i consells comarcals. El resultat és bo i cal seguir. L’objectiu és que el 2023 Catalunya tingui color de Catalunya i no d’Espanya.
Han crescut les crides a l’abstenció entre l’activisme independentista. Ho entén?
Clar que ho entenc.
A què ho atribueix..
La gent està cansada, enfadada, disgustada, decebuda. Portem molts anys en lluita. És normal que a algú l’engoleixi l’enfadada, la tristesa o la decepció. A més, s’han perdut aquests quatre anys perquè uns han intentat fer el que Duran i Lleida feia millor fa 20 anys. Tots hem fallat. Hem de fer autocrítica. Però és cert que entre la foscor, quatre diputats han seguit la lluita molt fort. El que ha de canviar molt, però, és a Catalunya. Tan de bo, a Catalunya s’enviï aquest missatge perquè canviïn les coses i ens posem les piles.
Pensa, realment, que hi ha opcions a avançar en el procés d’emancipació nacional des d’aquesta institució, des del Congrés?
És obvi que la independència no la farem al Congrés dels diputats. Per això dic que és important que el resultat del 23-J sigui català, per fer el tomb que cal a Catalunya.
Com és aquest tomb?
Veurem. Depenent dels resultats, es veurà què s’ha de fer.
Creu que el resultat pot apropar ERC cap al seu partit?
Nosaltres no ens hem mogut d’on eren. Tan debò tornin. Els esperem.
Creu que resultats hi poden ajudar…
Sí. De fet, amb el resultat a les municipals ja hem vist que s’ha fet un gir i s’ha tornant a parlar d’independència i de Catalunya per part dels que feia temps que no ho feien. Si et penalitzen a les urnes, alguna cosa has de fer. Això ho hem de tenir tots clar.
En una entrevista a EL TEMPS, el politòleg Toni Rodon explicava que les dades semblen indicar que una part del votant independentista interpreta el PSC com el vot útil en aquestes eleccions. Què els diria a aquests votants?
Cap partit espanyol és útil per Catalunya. Necessitem vots útils per Catalunya i no per l’Estat espanyol. Porten cinc anys a govern, els socialistes, i Catalunya està pitjor que fa cinc anys. És útil el PSOE per frenar la dreta? El PSOE va investir Rajoy el 2016. El 2017, el PSC-PSOE es va posar del costat de la dreta espanyolista. EL PSOE no és útil per Catalunya. Un ciutadà de Madrid potser sí que només té l’opció del PSOE o el PP, o Andalusia, per sort a Catalunya tenim partits catalans que no tenen seu a Madrid. Aquests són els útils.
Junts per Catalunya està disposat a negociar una investidura amb Pedro Sánchez? Quines condicions posaran?
El PSOE ens haurà d’explicar molt bé què vol fer a Catalunya. Tenim clar el que volem. Que algú ens expliqui perquè hem de donar els vots a algú que no ha pagat, que ha incomplert, que ha mentit. És molt fàcil dir que els votem, però nosaltres no regalem res. Seran ells que hauran d’explicar què ofereixen.
La CUP ha posat la línia en el referèndum d’autodeterminació. Hi estan d’acord?
Nosaltres, de fet, vam fer una oferta pública a ERC l’altre dia per anar plegats els tres i poder demanar que ens traspassin les competències a Catalunya per poder fer aquest referèndum. Davant el no d’ERC, nosaltres apel·lem a votar-nos a tots aquells que volen que els representants catalans vagin a defensar Catalunya. Tot: el referèndum, rodalies i la dignitat pel país. El respecte ha de tornar sobre la taula i fa molt temps que el PSOE i el PP l’han perdut per Catalunya.
El PSOE farà servir el discurs de “o nosaltres, o la dreta i l’extrema dreta”.
Al final és: prefereixes que governi la dreta a complir amb Catalunya? Nosaltres no ens presentem per arreglar Espanya. Si necessiten els nostres vots, hauran d’explicar molt bé que no volen complir amb Catalunya i prefereixen que governi la dreta.
Ja hem vist que els socialistes no estan disposats a passar per l’aro...
Ens han posat en un marc mental espanyol. Hi ha preguntes que ens posen des d’Espanya. O ens fem valdre, o això serà a Catalunya durant dècades.
A la Diputació de València el PSOE ha optat per no cedir a les exigències i ara governa la dreta i l’extrema dreta...
Qui és president d’Espanya avui? El PSOE. Què han fet per aturar la dreta i l’extrema dreta a València? No estan fent res. A Catalunya es van atrevir quan vam posar urnes. Què fan per aturar els fatxes? No fan res.
Els catalans s’ho poden permetre, però? En el tema de la llengua la diferència del PP i Vox amb el PSOE està sent significativa al País Valencià i les Illes.
Està governant el PSOE i aquesta setmana s’han carregat la immersió lingüística. Quan es tracta de defensar els drets de la nostra llengua, el PSOE dimiteix. El que està fent PP i Vox no ho atura el PSOE. Els únics que ho hem doblegat hem estat els catalans.
Per evitar que el PP governés amb Vox, estarien disposats a donar els seus vots al PP? La tradició política de la que prové el seu partit ja ho ha fet en altres ocasions…
No donarem els vots a la dreta espanyolista i ho hem dit des del primer dia. Caldria preguntar als socialistes si estan disposats a facilitar un govern de dretes. N’estic convençuda que és el que acabarà passant si guanya el PP, que el PSOE facilitarà govern del PP.