Volent limitar la presència de revistes en llengua catalana a la biblioteca de Borriana (Plana Baixa), l'Ajuntament governant pel PP i Vox ha aconseguit despertar una onada de solidaritat per part del teixit social i cultural dels Països Catalans. Una reacció que s'ha fet especialment visible a les xarxes socials i en l'augment de les subscripcions a aquests mitjans en les darreres hores.
Una altra mostra d'aquesta solidaritat ha estat la roda de premsa convocada aquest dijous al migdia al Col·legi de Periodistes de Catalunya per part de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i que ha comptat amb la presència de representants de la majoria de revistes afectades.
Així, hi havia Mònica Estruch de Cavall Fort, Lluís Gendrau de la revista Enderrock, Màriam Serra de Llengua Nacional i Eliseu Climent, editor de la revista El Temps. S'ha excusat la representació de la revista Camacuc. També hi eren el president de l'APPEC, Germà Capdevila, Òscar Escudé de Plataforma per la Llengua i Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, que hi era en nom de la Federació Llull (on hi ha també Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear), així com una representació institucional encapçalada per la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, i la consellera de Presidència catalana, Laura Vilagrà.
Capdevila ha iniciat la seva intervenció plantejant si "el nostre sector s'ha de preparar per una nova època fosca de persecució", i ha anticipat que es tracta només dels "primers moviments d’unes polítiques destinades a fer desaparèixer la llengua pròpia dels Països Catalans”. Davant això, ha destacat, "tenim una mala noticia per a tots ells. Som incombustibles. No podran amb nosaltres. Som més forts que ells”. També ha considerat que era "un globus sonda que fan en un poble petit per veure què passa. Si la reacció és tèbia, a setembre vindran amb el bulldozer".
Davant aquesta situació, Capdevila ha exposat que es duran a terme diverses accions com ara posar una denuncia davant les institucions europees i una queixa al síndic de greuges valencià, i que també que posarien un equip legal a disposició de les revistes, que podrien portar el cas a Europa. L'acció més central, però, serà l'impuls, juntament amb la Federació Llull i Plataforma per la Llengua, "la campanya de subscripcions més massiva i extensa dels Països Catalans". "Una campanya positiva, orgullosa, alegre, que estimularà que tothom que s'estimi el país pugui accedir a alguna de les 200 revistes que es publiquen".
En una línia similar, Òscar Escudé, de Plataforma per la Llengua ha recordat que "es tracta d'un atac a la llengua. Només a la llengua. Entre les revistes n'hi ha d'infantils o musicals". Tot plegat, ha recordat, se "sustenta en l'estructura lingüística de l'Estat" i ha exposat que treballaven perquè "les revistes segrestades es puguin llegir en algun altre lloc de Borriana per pal·liar els efectes d’aquest atac a la llengua".
Des d'Òmnium Cultural, Xavier Antich ha estat lacònic: "d'això se'n diu feixisme". Ha explicat que el cas era un exemple del que passava arreu dels Països Catalans on "l’extrema dreta ha posat en marxa una autèntica croada contra la llengua i la cultura catalana". També ha volgut recordar que la censura no era nova i que hi havia un raper, Valtonyc, a l'exili, i un altre, Pablo Hasel, a la presó. L'objectiu, diu, "és fer residual el català, minoritzar-lo".
Eliseu Climent ha volgut destacar la repressió a la Catalunya Nord contra l'ús del català als plens o l'eliminació del requisit lingüístic a les Illes Balears. També que l'Ajuntament de València augmenta les ajudes a l'entitat Lo Rat Penat que promou el secessionisme lingüístic i que la Generalitat valenciana prometent que la llengua vehicular serà el català. Davant de tot plegat, Climent ha expressat que cal "una via resistencial i no només, hem d'aprofitar per avançar. Com hem fet moltes vegades en la història. La societat civil s'ha de reorganitzar i plantar cara".
Màriam Serra, de Llengua Nacional, ha remarcat que la seva revista acollia veus de tot el país i que té sentit que fos a Borriana perquè si algú de Borriana hi volgués escriure ho podria fer. Lluís Gendrau, d'Enderrock, ha començat la seva intervenció exposant que a la principal botiga de discos de Palma ha decidit recentment retirar els discos en llengua catalana. "Això ens pot afectar en la continuitat del projecte editorial, perquè hi ha també tot el desenvolupament de les accions amb la indústria cultural de cadascun dels territoris", reblava. I Mònica Estruch, de Cavall Fort, recordava que la revista fa més de 60 anys que és al carrer i que "sentir l'amenaça que som una revista perillosa perquè fomentem el separatisme deixa amb la boca oberta l'any 2023". S'ha compromès, però, amb el fet que seguiran "publicant amb la mateixa intenció de dir que hi som".
Hores més tard, Plataforma per la Llengua convocava una concentració dilluns dia 17 a les 19.00 davant la Biblioteca Municipal de Borriana, a la qual s'ha sumat Acció Cultural del País Valencià.