ERC
Èxit: Els republicans es consideraran triomfadors de la nit electoral, sobretot, si aconsegueixen alçar-se com a força més votada a tot Catalunya, tal com van fer en les anteriors eleccions. Més concretament, a la ciutat de Barcelona, tenint en compte la forta davallada que els pronostiquen les enquestes, els republicans podran estar contents si aconsegueixen ser a la conversa, no massa lluny del nombre de regidors que treguin Barcelona en Comú, PSC i Junts per Catalunya. També serà un èxit per a ERC aconseguir mantenir les alcaldies de Lleida i Tarragona i les respectives diputacions. Un primer lloc a la diputació de Barcelona, on van empatar amb el PSC, acabaria d'endolcir la nit. Per fer l'èxit rotund, ERC hauria d'arrabassar al PSC alguna de les grans ciutats de la demarcació de Barcelona. Té opcions a Sabadell si els equilibris de forces amb la resta de partits els van a favor. En contra, el suport al Quart Cinturó des de la Generalitat que els pot desgastar en pro de la CUP. En la seva batalla particular amb Junts, podria ferir el seu contrincant si li pren l'alcaldia de Reus aprofitant que els juntistes hauran de competir amb una candidatura del PDeCAT.
Fracàs: No ser la primera força a nivell municipal no seria un fracàs. Sí que ho seria, però, quedar lluny d'aquesta posició i que el PSC els avancés en vots i Junts en regidors. Si es compleixen els pronòstics i el resultat de Maragall a Barcelona s'acosta més als cinc regidors que als deu, també es podrà dir que l'aposta dels republicans a la capital catalana ha fet aigües. Evidentment, perdre alcaldies importants com Lleida i Tarragona (i les diputacions) o d'altres com Manresa, Blanes i Figueres també faria mal al partit d'Oriol Junqueras.
Junts per Catalunya
Èxit: L'èxit de Junts per Catalunya raurà, sobretot, en la capacitat de mantenir uns resultats similars als de 2019 tot i no haver pogut arribar a un acord amb el PDeCAT per fer llistes conjuntes. Tenir més regidors que ERC, de nou, seria també un objectiu per als juntistes. Aconseguir la primera posició a Barcelona confirmaria l'encert de l'aposta per Xavier Trias tot i les dissonàncies ideològiques amb la línia de la direcció. Mantenir la diputació de Girona i aconseguir ser als equips de Govern de les altres tres també és important per a la formació. Si tot i l'enrenou intern que han tingut poden recuperar l'alcaldia de Molins de Rei o la de Sant Cugat, seria important en clau de recuperar municipis que havia governant aquest espai polític a l'àrea metropolitana.
Fracàs: Si Xavier Trias acabés la nit sense opcions de ser influent en la construcció d'equip de Govern a Barcelona seria una molt mala noticia pels de Junts. A escala municipal, una patacada forta seria perdre l'alcaldia de Girona o la d'Olot. També seria un cop d'un no aconseguir la de Reus, un dels feus tradicionals de la formació, o punxar en viles on han fet acords amb exPDeCAT com Tortosa o Igualada. D'altra banda, seria valuós per als puigdemontistes obtenir representació en grans ciutats metropolitanes on no en tenen com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet o Cornellà de Llobregat.
CUP
Èxit: El 2019 la CUP va perdre prop de 50.000 vots. Recuperar una part significativa d'aquests vots seria un èxit pels anticapitalistes. Per fer un bon balanç de la nit electoral també els caldria recuperar presència en algunes de les grans ciutats on la va perdre el 2019, com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa o Mataró. Entre els objectius dels anticapitalistes també hi hauria aconseguir alguna alcaldia més i mantenir-ne algunes de significatives com Berga, Celrà o Viladamat. També la de Ripollet, tot i que sigui com a part d'una candidatura d'esquerres més àmplia.
Fracàs: Tornar a quedar fora de la ciutat de Barcelona seria un cop dur per als anticapitalistes. També ho seria quedar per sota de les xifres de regidors i vots de 2019. Obtenir menys alcaldies, més si és la de Berga la que falla, seria especialment dolorós per a la CUP.
PSC
Èxit: La franja de l'èxit per als socialistes és clara. D'una banda, haurien de guanyar les eleccions a Catalunya pel que fa a nombre de vots, el que voldria dir que han ampliat el seu marge a l'àrea metropolitana. Si Collboni aconseguís ser alcalde de Barcelona, guanyant o no les eleccions, la nit seria rodona. També tenen al punt de mira recuperar les alcaldies de Lleida i Tarragona i mantenir la Diputació de Barcelona. A Mataró van quedar a un regidor de la majoria absoluta, si Bote l'aconseguís, els socialistes reblarien el seu poder a les grans ciutats. Repetir a l'alcaldia de Badalona és l'altre dels grans objectius.
Fracàs: Per als socialistes seria un fracàs que Collboni no pogués ser alcalde, o com a mínim al Govern, de Barcelona. També ho seria perdre algunes de les majories absolutes del partit a l'àrea metropolitana, com les de l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramanet i Cornellà de Llobregat. Cal sumar-hi la de Granollers. Tot i no tenir-hi majoria absoluta, també seria un cop perdre l'alcaldia de Sabadell.
Catalunya en Comú
Èxit: Barcelona és el principal objectiu de Catalunya en Comú. Si Ada Colau aconsegueix repetir per tercer cop, tota la resta del que pugui passar aquella nit electoral quedarà eclipsat. També ho seria recuperar l'alcaldia de Castelldefels, que Candela López havia obtingut el 2015. Mantenir Sant Feliu de Llobregat i El Prat és també entre les prioritats dels comuns.
Fracàs: Si Barcelona pot ser el camí a la glòria, també és la ruta cap a l'infern. Un mal resultat de Colau a la capital catalana obligaria a la formació a fer un replantejament de fons del seu rumb. Més enllà d'això, entre 2015 i 2019 els comuns es van deixar a les municipals 3 punts percentuals de vot. Tot el que sigui baixar significativament d'aquestes dades (8,6% dels vots i 258 electes) seria una mala notícia per a Catalunya en Comú.
PP
Èxit: Els populars tenen poc en joc a les eleccions municipals catalanes. Cal recordar que només tenen una alcaldia, Pontons. No obstant això, en les darreres eleccions van quedar-se amb només 67 regidors. La davallada de Ciutadans els obre les portes a intentar acostar-se als 214 de 2015. Tot el que sigui acostar-se a això, serà una gran notícia per a ells. També ho seria treure majories absolutes a Castelldefels i Badalona on Manu Reyes i Xavier García-Albiol van guanyar el 2019, però no han pogut governar a causa dels pactes.
Fracàs: Quedar-se en xifres semblants al 2019 seria una derrota per al PP. Més encara si Vox els passa per davant a ciutats com Barcelona. També ho seria no ser primera força a Castelldefels i Badalona.