1- L’esquerra pot perdre Palma?
Sí. Des de fa un any les enquestes asseguren que serà així. La raó és que la dreta hi té una força superior que en el conjunt de Mallorca. De fet, Vox hi concentrà el 2019 quasi el 60% dels vots que va recollir a tota l’illa.
L’Ajuntament de Palma està format per 29 escons, mentre que el Consell de Mallorca té 33 membres i la representació que l’illa envia al Parlament són 33 diputats. Aquesta diferència de 4 escons menys, juntament amb la major concentració de vot ultra a Palma, combinada amb la previsible alça del PP que auguren totes les enquestes, fa que la capital sigui l’esgraó més dèbil de l’esquerra mallorquina i balear.
L’Ajuntament de Palma és, juntament amb Eivissa, el territori balear on a priori la dreta té bones expectatives electorals
Ara bé, la incògnita es mantindrà oberta fins al darrer moment. Perquè en l’últim any —entre els mesos de març de 2022 i abril de 2023— la intenció de vot socialista ha augmentat 4,5 punts percentuals, segons les enquestes de l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES), publicades en el diari Última Hora, mentre que Unides Podem i Més per Mallorca mantenen els suports. És una recuperació important del PSIB-PSOE —superior a una quarta part—, que, si s'hagués mantingut posteriorment al sondatge citat, podria provocar una sorpresa desagradable per a la dreta i tot el contrari per a l'esquerra.
2- El PI pot perdre força municipal?
Encara que sigui estrictament municipal, aquesta incògnita té una clara implicació a efectes del Parlament i per això adquireix molta rellevància en la present anàlisi. El 2015 i el 2019 el PI va fer prou candidatures, va obtenir un bon resultat local, i això, per l’efecte de l’arrossegament de vot cap al Parlament, li permeté obtenir i mantenir 3 diputats, respectivament. Enguany, però, presenta prou menys candidatures locals.
Enguany, el PI presenta 24 candidatures amb les sigles pròpies, sobre 53 municipis que té Mallorca
El 2015 va fer 41 llistes electorals a municipis de Mallorca, amb les seves pròpies sigles, que li permeteren arribar, en números rodons, als 30.000 vots a la cambra legislativa; els mateixos que va sumar el 2019. Però l'evolució del múscul territorial del PI en aquests vuit anys no ha estat positiva. Ara per ara, com s'ha dit, només presenta 24 llistes municipals pròpies, amb les seves sigles, i, a més, participa en sis altres candidatures locals. Aquesta clara minva tendrà un efecte negatiu sobre el seu vot al Parlament per la circumscripció de Mallorca? És cert que no per força hi ha d'haver una proporció exacta entre el resultat electoral al Parlament i el nombre de candidatures municipals, però, si més no, està clar que la situació de partida no és tan bona com ho fou fa quatre o vuit anys.
3- L'esquerra mantindrà les batllies de Maó i Vila?
En el cas de Maó, la probabilitat que l'esquerra mantingui la batllia és molt alta. A Vila d'Eivissa, però, tot indica que la dreta podria guanyar.
A la capital menorquina l'esquerra és molt sòlida. Tot i que no existeixen enquestes d'intenció de vot fetes exclusivament per a Maó, l'extrapolació del vot autonòmic al local indica que l'esquerra no corre cap risc de perdre la capital menorquina. El record del resultat de 2019 mostra que els progressistes es feren amb 12 dels 21 escons de l'Ajuntament. Encara que els socialistes disminuïssin el suport, Aramaó —agrupació d'electors d'esquerres i nacionalistes— amb tota probabilitat ho compensaria. Les probabilitats que la dreta pugui guanyar existeixen, per descomptat, però són extremadament baixes.
L’esquerra pareix tenir garantit el tercer mandat consecutiu a la capital menorquina, Maó
Pel que fa a Vila, el panorama és prou diferent. Només s'ha confeccionat una enquesta a posta per a la capital eivissenca, publicada pel Periódico de Ibiza y Formentera el març passat, elaborada per l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBE), la qual preveia una majoria absoluta clara de la dreta (PP més Vox), quelcom que s'avé amb el que es coneix de la intenció de vot al Parlament dels dos partits dretans, que va a l'alça a tota l'illa.
4- Què passarà amb els consells insulars?
El Consell de Menorca serà altre cop d'esquerres. L’alternativa seria una gran sorpresa, perquè cap enquesta ho ha previst. El que sí que podria passar seria un reequilibri en el vot esquerrà: que disminueixi un poc el del PSOE i augmenti el de Més per Menorca, en consonància amb el que passarà en els comicis per l'illa al Parlament. Els sobiranistes podrien arribar a un rang de suport que els permetés disputar al PSOE la condició de partit més votat de l'esquerra. I si ho fossin, evidentment ocuparien la presidència del Consell.
El Consell mallorquí dependrà del que passi amb el PI; el de Menorca serà d’esquerra; el d’Eivissa de dreta, i el de Formentera no se sap
A Eivissa Ciutadans desapareixerà i Vox es farà amb el seu escó. La incògnita és fins a quin punt el PP augmentarà el suport en vots i si això es traduirà, o no, en un escó més. Que la suma de la dreta governarà el Consell és gairebé segur. El contrari seria una sorpresa que ningú espera.
A Formentera tot està en l'aire. El petit Consell dependrà —igual que l'únic diputat que tria l'illa— de molt pocs vots, segurament. O així ho indiquen les enquestes.
El Consell de Mallorca dependrà en bona part del que passi finalment amb el PI. Per les raons apuntades en el seu vot al Parlament i en el local, el més probable és que, segons com es resolgui aquesta incògnita, la institució insular s’inclinarà cap a un costat o un altre.