ERC i Junts per Catalunya es van disputar el primer lloc a la majoria de comarques catalanes en les eleccions municipals de l’any 2019. Les dues formacions es disputen l’hegemonia fora de les àrees metropolitanes (on el PSC també té molt a dir) a cada pas per les urnes.
La darrera pugna municipalista se la va endur ERC, que va ser també la força més votada a tot el Principat. La nit del 28 de maig aspiren a repetir-ho. En contra, tenen el desgast que suposa governar la Generalitat i que, fins al 2015, la Catalunya no-metropolitana havia estat clarament un feu convergent.
A favor hi ha que des de 2019 fins ara s’ha confirmat la trencadissa interna de Junts amb el PDeCAT i els vots que es poden disputar uns i altres en aquells municipis on coincideixen llistes de tots dos sectors després que no s’hagi arribat a cap acord entre partits, tal com s’havia començat a explorar.
La lluita va més enllà del pla simbòlic: es tradueix en el domini dels consells comarcals i les diputacions, espais de poder regional amb una capacitat pressupostària significativa.
Cosa de dos
Junts per Catalunya i ERC van lluitar per la primera posició al gruix de comarques catalanes. Amb l’excepció de les zones metropolitanes de Barcelona (Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, Vallès Oriental i Vallès Occidental) i Tarragona (Tarragonès) o de comarques com el Baix Penedès, el Montsià o l’Aran. A totes elles s’hi va imposar el PSC, excepte el Montsià, on va guanyar Esquerra. Tampoc va ser exactament així al Maresme, on, tot i disputar-se el primer lloc en escons ERC i Junts, el PSC es va situar com a segon, per darrere dels republicans, pel que fa a vots.
Pel que fa a la resta de comarques, Junts va ser la més votada en divuit d’elles per catorze d’ERC. Els republicans es van imposar al Baix Empordà, Osona, el Moianès, el Bages, l’Anoia, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, la Segarra, el Solsonès, la Noguera, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Al seu torn, Junts dominava a l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa, l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva, l’Alt Penedès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Terra Alta, les Garrigues, el Segrià, l’Urgell i el Pla d’Urgell.
Ara bé, en algunes d’aquestes demarcacions, la victòria de l’un sobre l’altre va ser ben ajustada.
Empat tècnic
A l’Anoia, el Baix Camp, el Baix Ebre i la Selva, la diferència entre totes dues formacions va ser inferior a un punt percentual, és a dir, un grapat de vots, al voltant de 200. En el cas de l’Anoia, Junts per Catalunya, tot i no imposar-se a la comarca, es va quedar la capital, Igualada, amb Marc Castells al capdavant, un afí al PDeCAT que va deixar el partit per aliar-se a Junts com a independent amb la voluntat de repetir la fita. ERC considera Igualada una de les prioritats a la Catalunya interior, i per això ha apostat per posar un dels seus perfils més mediàtics com a candidata, l’exconsellera i ara vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés.
La mateixa situació es repeteix al Baix Ebre, on Junts governa a Tortosa i on l’alcaldessa Meritxell Roigé ha fet una aposta similar a la de Castells i se les haurà amb el republicà Xavier Faura, president del Consell Comarcal.
A l’inrevés va passar a la Selva, on ERC es va fer amb la capital de comarca, Santa Coloma de Farners —amb polèmica inclosa—, i la ciutat més poblada, Blanes.
La capital del Baix Camp, Reus, serà un feu postconvergent que ERC intentarà assaltar. Reus era plaça forta del PDeCAT amb Carles Pellicer com a alcalde. Aquest, però, ha decidit fer un pas al costat i donar suport a la candidata de Junts, Teresa Pallarès. Al seu torn, però, el PDeCAT es presenta de forma conjunta amb Ara Reus, que l’últim mandat va obtenir dos regidors que van ser decisius.
Caldrà veure com això afecta Junts, que el 2019 va obtenir dos regidors i cinc punts percentuals més de vot que no pas ERC que repeteix candidata amb Noemí Llauradó.
Frec a frec
La distància entre republicans i juntistes tampoc va superar els cinc punts percentuals en comarques com el Pla de l’Estany, el Ripollès, el Berguedà, l’Alt Penedès, l’Urgell, les Garrigues, el Moianès o el Segrià.
En aquest darrer cas, de nou, es dona la situació que, tot i perdre la comarca en vots, ERC es va fer per primer cop amb la capital, Lleida, que ha governat Miquel Pueyo. És una de les ciutats en què, d’alguna manera, Junts, que governa conjuntament amb els republicans, ha trobat la fórmula de sumar amb els sectors propers al PDeCAt a través de la plataforma Impulsem. Antoni Postius intentarà revertir els resultats que el van deixar un regidor per sota d’ERC i PSC.
Junts, però, no hauria de tenir massa problemes per mantenir Ripoll (Ripollès), Banyoles (Pla de l’Estany) o Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). La disputa pot ser més ajustada a les Borges Blanques (les Garrigues), a Tàrrega (Urgell) o a Moià (Monianès), on governa ERC, i Dionís Guiteras hi optarà a la reelecció.
Punxes
L’Alt Empordà també pot ser un espai de disputa interessant. La diferència entre tots dos partits el 2019 no arriba als sis punts percentuals. És més, a Figueres, per exemple, Junts va perdre l’alcaldia, tot i ser el partit més votat i obtenir dos regidors més que ERC. La líder republicana, Agnès Lladó, va aconseguir sumar amb el PSC, Canviem Figueres (ara integrats a la nova llista), i Guanyem Figueres (afí a la CUP). Així que, si Jordi Masquef vol revalidar l’alcaldia perduda el 2019, tot i tenir el 32% dels vots, haurà de cercar uns millors resultats.
Curiosa pot ser també la situació a la capital de la Conca de Barberà (comarca dominada per ERC), Montblanc, on governa Esquerra amb un regidor més que Junts. L’històric alcalde d’ERC, Josep Andreu, ha estripat el carnet del partit i ara es presenta per Montblanc Progressa, una llista que té el suport de Junts per Catalunya. No obstant això, una candidatura de l’entorn del PDeCAT concorrerà també a les eleccions amb el nom de Junts per Montblanc. ERC presentarà l’actual regidor i diputat al Parlament, Oriol Pallissó.
Altres ciutats importants, com Vic o Girona, semblen feus postconvergents on difícilment ERC tingui massa a dir (tot i que uns bons resultats conjunts de republicans i cupaires a la capital gironina podrien obrir les portes o un gir de guió), mentre que a Manresa la batalla pot ser forta per desfer l’empat tècnic entre els dos partits, que es va dirimir a favor d’ERC per tot just onze vots.