L'Àrea Metropolitana de Barcelona és territori històric del PSC. Les baronies socialistes van trontollar durant els anys de màxima esplendor del projecte de Ciutadans, coincidint amb la polarització de l’espanyolisme arran del procés independentista i la irrupció de les candidatures pel canvi, filles del 15M.
Retornats a un marc de reculada de la conflictivitat, el 2019 el PSC va recuperar terreny i va aconseguir el 47% dels consellers metropolitans. En termes més visibles, amb 19 de les 36 alcaldies, entre elles les de la segona i quarta ciutat més poblada de Catalunya, l’Hospitalet de Llobregat (amb majoria absoluta) i Badalona. A més, d’altres significatives com Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat o Sant Boi de Llobregat. A més a més, clar, de ser el soci preferent de govern a la ciutat de Barcelona.
Jugar a casa
Quatre anys més tard, i amb els bons resultats de les darreres eleccions catalanes de 2021 a la butxaca, en les quals van ser primera força, els socialistes tenen aspiracions fortes en aquest territori per als comicis municipalistes del 28 de maig. Per fer-ho, repetiran com a candidats els principals alcaldes del partit, Núria Marín a l’Hospitalet, Núria Parlon a Santa Coloma, Lluïsa Moret a Sant Boi, Rubén Guijarro a Badalona o Antoni Balmón a Cornellà. En especial, tenen al punt de mira la capital catalana que Jaume Collboni sembla determinat a liderar.
Les enquestes el situen frec a frec amb Xavier Trias, candidat de Junts per Catalunya —que té en l’exalcalde la seva màxima aspiració per tornar a ser rellevant a l’AMB, i l’alcaldessa Ada Colau. Aquesta darrera representa, a hores d’ara, el principal capital polític de Catalunya en Comú i és vista pels seus com un dels principals actius a l’Estat espanyol, conjuntament amb Yolanda Díaz.
És, doncs, un bastió a salvar per a la formació morada, que en els anteriors comicis va ser la segona pel que fa a alcaldies. En van obtenir set, revalidant places històriques com la de Sant Feliu de Guíxols o la del Prat de Llobregat, però també va perdre l’emblemàtica de Castelldefels, que el 2015 havia pres al PP i el 2019 va quedar en mans socialistes.
El sobiranisme metropolità
Pel que fa a representants al Consell Metropolità, els Comuns en van recollir, igual que Esquerra Republicana. Aquests darrers, de fet, han aconseguit governar en quatre municipis metropolitans després de 2019, entre els quals destaca la cinquena ciutat metropolitana més gran, Sant Cugat del Vallès, gràcies a un pacte amb el PSC que va fer emprenyar Junts per Catalunya.
ERC, però, va tenir dues victòries encara més significatives. Una: alçar-se com a guanyadora a Barcelona, amb Ernest Maragall al capdavant, tot i que després no pogués governar. L’altra: aconseguir representació, per primera vegada i amb tres regidors, a Santa Coloma de Gramenet, feu de Núria Parlon. Tot plegat, van ser resultats que la situaven com la força independentista de referència a l’Àrea Metropolitana, demostrant molta més capacitat de penetració que Junts per Catalunya, que obtindria el 10% dels consellers metropolitans i tres alcaldies menors.
Els republicans, doncs, tenen com un dels objectius principals d’aquestes municipals, a banda de repetir la fita —única en la seva història— de ser la més votada a les de 2019, augmentar de forma significativa la seva penetració en aquestes localitats. Tant és així que ha situat un dels seus perfils més mediàtics i castellanoparlants, Gabriel Rufián, com a candidat a Santa Coloma de Gramenet, on el PSC de Núria Parlon té majoria absoluta. Des d’ERC donen per fet que no derrotaran a Parlon, però somnien a prendre-li la majoria absoluta.
Seria simbòlic per a ells, també, recuperar l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts, poble d’Oriol Junqueras, que van perdre el 2019 a mans del PSC. Repetir com a primera força a Barcelona, que també és entre els objectius, els queda més lluny, segons les enquestes, que aposten per una quarta posició de Maragall. Ara bé, no descarten la possibilitat de controlar l’alcaldia de Badalona si el PP no arriba a la majoria absoluta. Algunes projeccions els situen com la força amb més possibilitats d’apoderar-se de l’alcaldia si hi ha opcions d’un pacte entre els partits de l’oposició. Durant el darrer mandat, però, els socialistes s’han mantingut ferms en el “nosaltres o Albiol”, tot i que ERC era la segona força i els ha sortit bé perquè Guijarro ha estat alcalde la segona part de la legislatura.
Qui sembla tenir-ho més complicat és Dolors Sabater, l’exalcaldessa de la ciutat, líder del grup parlamentari de la CUP i cap de llista de Guanyem Badalona. La conjuntura ha canviat molt des de 2015, quan candidatures alternatives vinculades als anticapitalistes es van fer amb ciutats com l’esmentada, Cerdanyola del Vallès, Ripollet o Torrelles de Llobregat. En aquestes dues darreres, mantenen l’alcaldia encara i aspiren a repetir sota el paraigua de Municipalistes per la República, desvinculat de la CUP.
Junts i separats
Més enllà de Barcelona, Junts per Catalunya aspira a recuperar algunes alcaldies significatives dels postconvergents com la de Molins de Rei o la de Sant Cugat del Vallès.
A Molins governen ara en coalició amb el PSC, que té l’alcaldia, però per a les pròximes eleccions l’actual grup municipal es presentarà fragmentat en dues candidatures. El candidat de 2019, Ramon Sànchez, es presentarà amb Ara Molins, una llista vinculada al PDeCAT. La candidatura afí a Junts, Enlaira Molins, la liderarà Xell Galobart, que va ser escollida com a candidata de Junts i després va dimitir per acabar formant l’actual llista que, finalment, rebrà el suport de Junts.
Els juntistes també hauran de competir amb llistes d’Ara Pacte Local, afí al PDeCAT, a poblacions com Sant Cugat del Vallès, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat o Sant Boi de Llobregat.
Recuperar places fortes populars
També el PP aspira a governar de nou a les que havien estat les seves dues grans ciutats catalanes. D’una banda, Badalona, on Xavier García Albiol té pràcticament assegurada la primera posició, però hauria de recollir una majoria absoluta per no quedar relegat pels pactes de l’oposició.
De l’altra, Castelldefels, on l’exalcalde Manu Reyes també necessita una majoria àmplia per esquivar les coalicions transversals. Per fer-ho, ha fitxat per a la seva llista els dos regidors que fins ara tenia Ciutadans a la ciutat.