11. Qui serà l’alcalde de Barcelona?
Les enquestes no es posen d’acord en qui Governarà la capital catalana. En un principi, tot semblava indicar que es tractava d’una cursa a quatre entre Barcelona en Comú, el PSC, Junts per Catalunya i ERC. Però, sembla que aquests darrers, amb Ernest Maragall al capdavant, es despengen de les posicions capdavanteres i no aconsegueixen tancar la fuita de vots cap a Junts.
Entre l’actual alcaldessa, Ada Colau, el socialista Jaume Collboni i l’exalcalde Xavier Trias, cada sondeig es decanta per una opció diferent. El frec a frec serà fins al moment final i la victòria pot anar d’un pam. Guanyar, però, no garanteix tenir l’alcaldia —li ho poden preguntar a Maragall— i, sigui com sigui, obliga a buscar pactes. La majoria absoluta és als 21 regidors, i les enquestes els dibuixen tots tres al voltant dels 10.
En aquest escenari, qui ho té millor per ser a l’executiu local és Collboni, que té la porta oberta dels altres dos favorits i no farà fàstics a investir el candidat de Junts si aquest és primer. A més, Trias ja ha avançat que farà el possible perquè Colau no repeteixi. Mentre, aquesta, si ronda els 12 escons, encara podria tenir el comodí d’intentar sumar ERC i la CUP en cas que els anticapitalistes entrin a l’Ajuntament.
12. L’independentisme conservarà Lleida i Tarragona?
Una de les grans alegries de l’independentisme la nit electoral de 2019 va ser que els sortien els números per arrabassar les alcaldies de Lleida i Tarragona al PSC. Havia estat un dels grans temes de campanya i es donava per fet que ERC, Junts, els Comuns i la CUP unirien forces en cas que fos possible.
I així va ser. A Lleida, el candidat d’ERC es va imposar i els vots de Junts i del Comú de Lleida van ser prou per investir un govern de coalició amb Miquel Pueyo com a paer en cap. A Tarragona, el també republicà Pau Ricomà va aconseguir els vots de Junts, la CUP i Tarragona en Comú. Aquests darrers, entrant fins i tot a l’executiu.
A partir d’aquí, tot han estat complicacions. A Lleida, el Comú s’ha anat desvinculant del Govern per desavinences polítiques i personals amb ERC. A Tarragona, els Comuns també van desconnectar després que Junts i la CUP s’incorporessin a l’executiu a mig mandat.
Caldrà veure si després d’aquest mandat mogut aquests partits es podran posar d’acord de nou per sumar els vots necessaris. A més a més, però, els números han de sumar. Les enquestes no les tenen totes amb què les quatre formacions de la investidura arribin als 14 escons necessaris a Tarragona. A Lleida, ERC ho té millor per consolidar-se com a primera força. Arribar a la majoria absoluta, però, dependrà de si la CUP o el Comú són capaços d’arribar al llindar del 5% dels vots.
13. Tornarà la CUP a les grans ciutats?
La patacada de la CUP va ser considerable el 2019. Van perdre un gruix important de vots, però, sobretot, van deixar escapar regidors en ciutats significatives del Principat. En especial, els va doldre quedar fora de l’Ajuntament de Barcelona, on tenien tres regidors.
Ara, amb la dificultat de no tenir presència als debats electorals, s’ho han fixat com un dels objectius principals amb la diputada Basha Changue com a candidata. Les enquestes més optimistes els donen 4 regidors; no són poques, però, les que els deixen sense representació de nou. La clau serà que s’aconsegueixin mostrar com a opció factible davant el “vot útil” d’esquerres que ara es decantaria per Colau.
Entre els objectius dels anticapitalistes, però, també hi ha el d’intentar retornar a altres ciutats on el 2015 van tenir electes, com Lleida (els sondejos els donen opcions), l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Terrassa, Mataró o Granollers.
14. ERC guanyarà les eleccions municipals al Principat un altre cop?
Un dels fets excepcionals del 2019 va ser el fet que Esquerra Republicana fos la força més votada arreu de Catalunya. Es tractava d’un fet inèdit des dels anys de la República. Es van endur un 23,45% dels vots, per davant del PSC (21,92), 3.107 regidors, més que Junts (2.798) que era el partit amb més majories absolutes (305 per 275 d’ERC).
Quedar per davant dels dos grans partits tradicionals, tenint en compte que Junts recollia el vot postconvergent, confirmava la dinàmica ascendent del partit que es confirmaria amb la victòria entre els independentistes a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.
Aquella nit, però, també es va revelar que el PSC, que es quedava amb el primer lloc, tornava a estar en disposició de disputar la partida arreu del país. Governar a Madrid sempre els rema a favor en les altres convocatòries a Catalunya i els socialistes confien a consolidar-se en una de les seves places fortes, les municipals. El 2019 ja van trencar part de l’estigma del 155 fent revifar part del vot dual —que ara també afecta ERC.
15. La desfeta de Cs beneficiarà el PSC?
Ciutadans ja fa una colla d’anys que és un vaixell a la deriva. Passat el moment de concentració de l’espanyolisme als voltants de 2017, s’han afonat com el Titanic. Els taronges mai han tingut una gran potència municipal, però els que han obtingut sovint han estat a força de desgastar el PSC.
Els d’Inés Arrimadas, que en aquesta campanya ha passat per Catalunya, van obtenir la gens insignificant xifra de 277.824 vots i 244 regidors. És difícil que en aquesta ocasió s’hi acostin —més tenint en compte que la competència per la dreta ha crescut amb Valents i Vox.
El PSC ho sap i farà el possible per pescar tots els vots taronges possibles. Part de l’estratègia implica incorporar a les seves files dirigents amb passat a Cs que puguin seduir el votant espanyolista. Per exemple, el cap de llista per Tarragona, Rubén Viñuales, que el 2019 era el primer a la candidatura de Ciutadans. També han recaptat gent a Sabadell, Vila-seca, Girona, Llinars del Vallès o a Badalona —un ex Societat Civil Catalana.
16. Per a qui seran les diputacions catalanes?
A Catalunya se sol mirar poc a les diputacions, malgrat que gestionen alguns dels pressupostos més importants del país. El 2019 les coses van canviar una mica. La polèmica per l’acord entre el PSC i Junts per Catalunya per governar la Diputació de Barcelona, amb Núria Marín al capdavant, va obrir la polèmica. Els números feien possible repetir un acord a tres com el de l’Ajuntament de Lleida, amb ERC, Junts i Comuns, però la majoria independentista no va aconseguir l’acord. El pacte pesa encara en la llista de greuges que retreu ERC a Junts.
Aquest cop és possible que torni a ser complicada una majoria alternativa al PSC degut a les males relacions entre ERC i Junts després de la ruptura de Govern. A més, és possible que totes dues formacions necessitin donar contrapartides als socialistes per governar en alguns municipis de l’àrea metropolitana. Podria ser el cas de Trias a Barcelona.
A Lleida, Tarragona i Girona, el 2019 ERC i Junts van aconseguir arribar a acords per manar conjuntament. En les dues primeres amb els republicans com a primera força i en la tercera amb Junts. D’aquestes tres, Girona és la que sembla més difícil que pugui canviar de mans. A Lleida i Tarragona, la disputa estarà entre ERC i Junts per Catalunya, que rivalitzen per fer-se amb la Catalunya interior, però és difícil que quedi en mans no independentistes. El PSC, però, aspira a fer forat a Tarragona on en altres mandats havia obtingut prou bons resultats.
