La CUP ha estat sempre una força eminentment municipalista. Ha estat aquí on ha viscut els seus grans èxits, com l’obtenció —en solitari o en coalició— d’alcaldies destacades del país com les de Badalona (2015), la de Ripollet (2015, 2019) o la de Berga (2015, 2019).
Per contrast, però, mai ha fet un desplegament territorial de les dimensions dels tres grans partits catalans: PSC, ERC i Junts per Catalunya (i abans Convergència). De fet, per a aquest 28 de maig, els anticapitalistes presentaran 167 candidatures. El 2019 en van ser 193. Els cupaires assumeixen aquesta davallada, però consideren que els convé concentrar esforços en aquells llocs on les seccions locals han pogut treballar durant el darrer mandat.
L’ambició és refer-se de la patacada de les anteriors municipals. El 2015 van obtenir uns resultats històrics per a la formació, passant dels 62.206 vots (2,17%) de 2011 a 221.746 (7,12%) i triplicant els regidors (de 101 a 372). El 2019, però, van perdre més de 50.000 vots. Els 177.330 (5,07%) sufragis els van servir, però, per conservar 335 regidories i alcaldies com les de Navàs (Bages) o Celrà (Gironès), fins a un total de 19.
Els anticapitalistes, que van experimentar un creixement significatiu a les darreres eleccions catalanes, aspiren a consolidar els resultats de 2019 i recuperar algunes cadires clau que ja tenien el 2015.
És el cas, per exemple, de la representació a ajuntaments com el de Lleida, el de Santa Coloma de Gramenet, el de Sant Boi de Llobregat, el de Terrassa, el de Mataró, el de Granollers o el de l’Hospitalet de Llobregat. També és central mantenir la representació a llocs com Tarragona, Reus o Sabadell.
Però, sobretot, els cupaires aspiren a entrar de nou a l’Ajuntament de Barcelona, on el 2015 van obtenir 3 regidors. Per fer-ho, confien en la llista que encapçala la diputada Basha Changue, que en els darrers comicis va ser candidata a Moià (Moianès).
Les darreres enquestes situen els anticapitalistes entre els 0 i els 4 regidors. La CUP, però, tindrà la dificultat afegida que la seva candidata no serà als debats televisius, en tant que la seva formació no tenia representació el mandat anterior.
Doble via
Encetar el meló de les eleccions municipals a la CUP, però, vol dir obrir la dicotomia en què viuen històricament les bases anticapitalistes. Així, mentre que el gruix de la formació es decanta per presentar-se com a CUP, els sectors més pragmàtics, en bona part afins a Poble Lliure o al partit de Dolors Sabater, Guanyem Catalunya, que concorre en coalició amb la CUP al Parlament, aposten per una unitat popular àmplia que implica coalicions amb altres espais i formacions polítiques i diluir les sigles en paraigües més amplis en contextos determinats, com el metropolità.
N’han estat una prova els darrers cops les candidatures de Guanyem Badalona, Decidim Ripollet o Compromís i Acord per Torrelles, que durant el mandat han conformat un grup conjunt a l’àrea metropolitana amb el nom de Municipalistes per la República. És a dir, que no sumen per a la CUP a les institucions supramunicipals i, de fet, els anticapitalistes no les comptabilitzen entre les candidatures presentades, tot i que no competeixen enlloc.
Per aquesta ocasió, han creat el paraigua Municipalistes de Catalunya, sota el qual hi haurà les candidatures de Badalona i l’Assemblea Ciutadana de Sentmenat. No s’hi ha sumat per qüestions tècniques la llista de Torrelles i per respecte a equilibris interns la de Ripollet. No obstant això, la previsió és que, un cop passades les eleccions, totes dues se sumin al mateix grup als ens supramunicipals.
A més, dins l’espai de coordinació de Municipalistes per la República s’inclouen una trentena de candidatures que sumen a la CUP, als Comuns o ho fan de forma independent.
En la majoria dels casos sumen al còmput global de la CUP, com és el cas de Guanyem Girona.
A la capital gironina, Lluc Salellas repeteix com a candidat per tercer cop consecutiu, després d’haver aconseguit fer de la llista anticapitalista la segona força més votada el 2019. Caldrà veure si el canvi de Marta Madrenas per Gemma Geis com a candidata de Junts afavoreix o no els anticapitalistes.
Absències i novetats
Pesen, també, algunes absències. És el cas de dues candidatures històriques dels anticapitalistes. Una, la de Molins de Rei, on feia setze anys que tenien representació, que enguany decideix no participar en els comicis perquè, segons recollia el Viu Molins de Rei, “la força dins de la institució no serveix per fer els canvis que Molins necessita”.
L’altra, a Pedreguer, l’únic municipi del País Valencià on la CUP tenia representació els dos darrers mandats amb dos regidors. “No podem demanar a unes companyes que aguanten el pes de la llista sense tindre al darrere molta gent ajudant-les tant a escala local com territorial i nacional”, explicaven en un comunicat.
Al País Valencià, però, els anticapitalistes sí que es presentaran en coalició amb altres formacions d’esquerres a Burjassot (tal com han fet en les dues convocatòries anteriors) i, com a novetat, a la Vila Joiosa dins l’anomenada Assemblea Municipalista.
També és novetat la presència d’una candidatura cupaire a Palma. Ho faran en coalició amb la Crida per Palma, que el 2019, en solitari, va recollir poc menys de l’1% dels vots. La candidata de la CUP a la capital mallorquina serà Jerònia Bonnin. Aquesta serà l’única llista dels anticapitalistes a les illes Balears. •