El vaixell de Ciutadans s’enfonsa. Si les eleccions de 2019 els van agafar encara en fase d’expansió relativa, les municipals de 2023 arriben amb els taronges tocant fons. El PSC ha olorat la sang i vol aprofitar la situació per reafirmar el seu poder al món local a través de la captació del votant espanyolista en algunes poblacions clau.
El cas més destacat és el del candidat del PSC a l’alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales. Aquest advocat de 39 anys va ser el candidat de Ciutadans a l’alcaldia de Tarragona els anys 2015 i 2019. Dins la crisi viscuda per C’s l’any 2020, Viñuales va acabar deixant el partit per discrepàncies amb la líder taronja, Inés Arrimadas, a qui tot just un any abans havia donat suport perquè dirigís el partit. El salt al PSC el va fer a les últimes eleccions catalanes, l’any 2021, com a número dos de la llista per Tarragona.
Viñuales sumarà a la seva llista la també ex de Ciutadans Sonia Orts, que anirà al número vuit ide qui el Diari de Tarragona en destaca el seu perfil dur en l’oposició a Pau Ricomà (ERC),l’actual alcalde. De fet, l’objectiu de Viñuales serà aglutinar l’espanyolisme per intentar recuperar l’alcaldia per als socialistes després de quatre anys d’aliança independentista.
De dos en dos ha estat, també, el pas de Ciutadans al PSC a Sabadell (Vallès Occidental). Sense tanta magnitud, qui fou líder taronja, Adrián Hernández, ocuparà el número sis de la llista que encapçala Marta Farrés. Més enrere, al 18, hi haurà el que fou excoordinador local del partit, Sergio Salcedo.
A Vila-seca (Tarragonès), Joan Anton Ramírez serà el candidat del PSC. Després d’haver estat cap de files de Ciutadans a l’anterior mandat, Ramírez se suma a la llista a través de la plataforma impulsada pels exregidors del partit taronja a la ciutat, Vila-seca Som Tots. No fa el pas sol, perquè a la llista hi ha altres tres ex del partit d’Inés Arrimadas: el número tres, Miguel Ángel Hidalgo; la número quatre, María Belén Velasco; i la número sis, Concepción Dolores Insa.
Un líder de Societat Civil Catalana
El cos a cos contra Xavier García-Albiol és potser un dels objectius més ambiciosos del PSC. La possibilitat de mantenir l’alcaldia de Badalona amb el socialista Rubén Guijarro passa per evitar la majoria absoluta del candidat populista del PP. Per fer-ho, han reclutat pedigrí espanyolista a través d’un nom com el de Fernando Carrera.
Carrera s’havia presentat a les llistes de Ciutadans el 2019 i prové de l’entorn de l’organització espanyolista Societat Civil Catalana, de la qual va arribar a ser coordinador de l’agrupació de joves. Amb passat com assessor de Manuel Valls i, més recentment, de Jaume Collboni, el seu no és pas un perfil moderat. Ocupant aquest càrrec, el 2018, va dir en una tertúlia de Catalunya Ràdio que “les manifestacions antifeixistes són feixistes".
El mateix any, des de l’escenari de la manifestació del 12 d’octubre –on també va intervenir Josep Alsina, fundador de Somatemps i amb passat al Partido Español Nacional Socialista–, organitzada per Espanya i Catalans, Carrera va recomanar “el que per mi és el millor bloc de tot Espanya: Dolça Catalunya”. Dolça Catalunya és el blog de referència de l’ultraespanyolisme i l’ultracatolicisme a Catalunya, impulsat per entre altres, segons Crònica Global, pel carlí Javier Barraycoa, l’ara membre de Vox Jorge Buixadé o l’ultracatòlic Guillermo Elizalde.
Anar i tornar
La irrupció amb força de Ciutadans a Catalunya, va beure, en part, de la militància socialista desencantada del que per ells eren tints catalanistes de la formació. Ara, en ple declivi, les dades denoten un cert retorn d’aquest vot al PSC. Un camí d’anada i tornada que també fan alguns dirigents.
A Llinars del Vallès (Vallès Oriental), l’excap de llista de la formació taronja el 2019, Gabriel García-Miguel, serà el tercer a la llista que encapçala Joan Ramon. En el seu passat socialista havia estat regidor d’Esports entre els anys 2003 i 2007. Va deixar el partit al qual ara torna, com a independent, un cop acabat el mandat.
D’altra banda, a Girona, Daniel Pamplona, que va deixar C’s el 2021, serà el número set de la candidata socialista Sílvia Paneque. El número sis de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), on el PSC aspira a revalidar l’alcaldia, també serà per una ex del partit d’Inés Arrimadas. En aquest cas per Sonia Rodríguez, fins fa poc portaveu dels taronges a la ciutat.
L’equip de Ximo Puig
Pel que fa al País Valencià, els moviments entre Ciutadans i el socialistes es donen sobretot en les eleccions a les Corts Valencianes. Així, és rellevant que hagin mostrat el seu suport al PSPV i al president Ximo Puig figures com l’antiga líder taronja Carolina Punset o l’alacantí Gerardo Muñoz, exdiputat del CDS d’Adolfo Suárez, que tot i no haver estat mai membre del partit és al Consell Valencià de Cultura a proposta de Ciutadans. En l’àmbit municipal, és rellevant que la que fora líder de Ciutadans a Xàtiva fins al 2021, María Beltrán, s’incorpori com a número sis de la llista de l’alcalde Roger Cerdà, amb qui ja ha fet de regidora de govern els darrers anys.
Tornar al PP
El volum gros de fugues de Ciutadans al País Valencià, però, es produeix en direcció al Partit Popular, formació que es va veure més perjudicada amb el naixement del partit taronja en aquest territori cap al 2015.
A les portes de les eleccions d’aquell any, al sud del País Valencià, molts dels qui s’havien enfrontat dins del PP amb la direcció del llavors ja expresident Francisco Camps, lligats al sector d’Eduardo Zaplana, es van refugiar a Ciutadans. Carlos Mazón, candidat popular a presidir la Generalitat, no va arribar a fer el salt, però és part d’aquest corrent i el partit taronja li va oferir ser alcaldable a Alacant. La seva designació com a líder ha afavorit el camí de tornada a perfils amb passat popular i que fins ara eren a C’s com Pachi Pascual, alcaldable de Sant Vicenç del Raspeig (l’Alacantí), Santiago Román, alcalde de Sant Joan d’Alacant (l’Alacantí); o Paco Sánchez, alcaldable a Elda (Vinalopó Mitjà).
A València ciutat, Rocío Gil, que era membre de Ciutadans, ha estat anunciada com un dels fitxatges estrella de María José Català per intentar el retorn del PP a l’alcaldia del cap i casal. També Jesús Salmerón, que fou diputat de C’s, serà candidat del PP al municipi de Gàtova (Camp de Túria).
En el cas de les Illes Balears, destaca el suport que ha donat el fundador de Ciutadans, Xavier Pericay, a la candidata del PP al Govern Balear, Marga Prohens, si bé el naixement del partit a l’arxipèlag es va gestar, en gran mesura, amb persones que no tenien militància anterior.