Annals de la indefinició

El ball dels Comuns

Catalunya en Comú és el nou cavall de batalla de l’esquerra transformadora ubicada a l’entorn d’Ada Colau per esdevenir alternativa de Govern al Principat. Pel camí, però, hauran de resoldre les desavinences amb Podem Catalunya i aconseguir fer entendre el seu posicionament sobre el procés independentista català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com el ball de final de curs de les pel·lícules nord-americanes d’adolescents, la creació d’un nou espai polític ampli és un esdeveniment il·lusionant per a part de l’esquerra catalana.

Així com passa en els relats de Hollywood, sempre hi ha algú amb discordança amb el grup dels guapos que, en primera instància, sembla no gaudir de la màgica nit, o no voler-ho fer.

Ara, falta saber si, com passa als llargmetratges, s’esdevindrà un final conciliador amb flors i violes.

Que Catalunya en Comú esdevingui una força amb capacitat per jugar un paper protagonista a Catalunya dependrà, en bona mesura, del fet que finalment aconsegueixin integrar Podem Catalunya en la seva estructura.

No menys rellevant serà observar com aquest espai es va desenvolupant amb relació al procés independentista i a l’anunciat referèndum.

Tanmateix, tot penja estretament del joc d’equilibris resultant del procés de constitució de la nova formació liderada per Xavier Domènech.

Una aposta per la unitat

Des de la implosió del PSUC, la història del que actualment es coneix com a “espai dels comuns” ha estat marcada per les divisions internes i la fragmentació partidista.

La crisi dels partits, amb el 15M com a element més estrident, creà el context idoni per a una reestructuració del mapa polític estatal i principatí. Propostes com Podemos o Barcelona en Comú no fan més que recollir aquest descontentament per articular noves apostes polítiques.

És en l’èxit d’aquestes noves formulacions on cal cercar la motivació per formar un nou partit que aglutini bona part de l’esquerra transformadora de Catalunya.

“Després d’una anàlisi de fons del moment que vivim, apostem per la creació d’un nou subjecte polític que superi l’eix nacional i el social per posar la radicalitat democràtica al centre”, relata la portaveu de Catalunya en Comú (CeC), Elisenda Alamany.

“Per a algú que té una perspectiva emancipadora i que considera que cal anar cap a la unitat de classe, els espais de confluència són una bona fórmula. Forma part del tarannà d’una persona que es considera comunista”, exposa Núria Lozano, membre de la comissió nacional d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i de l’executiva d’Izquierda Unida.

En una línia similar, el coordinador nacional d’Iniciativa, David Cid, considera que “calia anar cap a un escenari d’unió amb els partits amb posicions semblants”, i afegeix que des de la seva formació eren conscients que podien “formar part de la solució, però no estant sols”.

En relació amb aquest darrer partit, el director del màster d’anàlisi política i electoral de la Universitat Carlos III de Madrid, Lluís Orriols, apunta el fet que “Iniciativa sempre ha estat un partit molt hàbil per detectar les mutacions de l’arena política i per escollir la direcció que els és electoralment més rendible”.

Tanmateix, una figura propera al partit, el sociòleg Josep Maria Antentas, escrivia a principis de maig un article a la revista Viento Sur —titulat “¿De comunes a eurocomunes?”— en què criticava el relat de la construcció d’un nou espai emmirallat en el reivindicat llegat del PSUC.

“La narrativa fundadora dels comuns, malgrat que les seves arrels remunten al 15M, ha acabat actuant com un rehabilitador acrític del PSUC i l’esquerra tradicional, així com de silenciador estratègic dels errors del passat”, reblava Antentas.

Esquelet en mosaic

El relat descrit pels tres espais polítics —el que envolta Ada Colau, Iniciativa i EUiA—, que han agrupat també els seus departaments de comunicació, és el d’un espai format pels granets de sorra aportats per cada partit.

Lozano reivindica que des d’EUiA es pot dotar el partit “d’una perspectiva de mobilització que pot ser molt útil en aquest moment de procés constituent”. Explica que ells es defineixen com a “moviment político-social” i que, “en aquest sentit, som més semblants al que vol ser CeC que unes altres formacions”.

Si aquest sector reivindica la seva essència més de carrer, els seus companys d’Iniciativa en destaquen la capacitat orgànica. “Una de les coses que aportem és experiència política i de gestió”, diu Cid.

De Catalunya en Comú també formen part persones provinents de Podem que han decidit mantenir-se dins del projecte, malgrat que la formació ho descartés. Una d’elles és Jèssica Albiach, membre de l’executiva de CeC i de la de Podemos a escala estatal.

Per a ella, els integrants de Podem han “aconseguit arribar a molta gent que fins ara no s’havia sentit cridada per altres forces”.

“No ens podem quedar només en el bo i millor de cada part. Si no aconseguim eixamplar la base popular, segurament ens quedarem curts en aquest projecte”, pensa Alamany.

Sens dubte, aquest és un dels reptes futurs d’una formació que, segons disserta Antentas en un nou article a la revista Viento Sur, a diferència del 15M o Barcelona en Comú (BeC), CeC no ha aconseguit “generar una dinàmica de noves incorporacions ni una onada de politització”.

En el mateix article, Antentas també assenyala el fet que, dins de la nova formació, “el pes de les forces tradicionals (ICV i EUiA) és més gran que a BeC”.

Xavier Domènech i Pablo Iglesias mantenen una bona sintonia personal.

Seguint la mateixa línia discursiva, fonts properes a la direcció del partit asseguren que, malgrat que de manera estratègica s’ha cedit el protagonisme del lideratge a persones provinents de l’entorn d’Ada Colau o amb perfil independent, els quadres d’ICV s’han anat posicionant en llocs estratègics de l’estructura orgànica del partit.

De portes enfora, però, totes les formacions coincideixen a remarcar la indiscutibilitat i la posició de consens de la figura de Xavier Domènech, coordinador general del partit.

Una ruptura condemnada a refer-se

La gestió dels lideratges no sembla, per ara, un problema per a una formació que, en paraules dels seus integrants, aposta per “una direcció coral”. Sí que han trobat entrebancs, però, a l’hora d’incloure totes les sensibilitats que, d’inici, havien de ser dins del partit.

A finals de març, Albano Dante Fachin feia públic que Podem Catalunya, formació de la qual és secretari general, es desmarcava del procés de creació del nou partit dels comuns.

“S’havien de donar unes condicions perquè Podem Catalunya estigués dins aquest nou subjecte —transparència, participació i redacció d’un codi ètic—, hi vam treballar durant quatre mesos, però no va ser possible”, explica la secretària d’organització del partit, Ruth Moreta.

Després que el partit es desmarqués de la coalició, alguns dels seus membres van decidir continuar dins de Catalunya en Comú a títol individual. Entre les més destacades hi havia Jéssica Albiach i Marc Bertomeu.

Bertomeu, que ja va ser apartat de l’executiva del partit al febrer, va ser acomiadat com a assessor del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot —del qual formen part ICV-EUiA i Podem— després d’anunciar la seva decisió de seguir en CeC.

En aquests moments hi ha una demanda interposada, ja que Bertomeu considera que l’acomiadament es féu per motius ideològics.

Albiach, que ha estat la cara més visible d’aquest sector crític, diu que no entén la decisió de Podem Catalunya i explica que “per coherència vam decidir que ens havíem de mantenir dins de CeC”.

Fonts properes a la direcció de Podemos a Madrid asseguren que la decisió de Podem Catalunya “ha estat una frustració molt important, perquè l’aposta de Podemos és una convergència de tots aquests sectors”. Alhora, es veu el fracàs del pacte com a conseqüència que “des de CeC no s’ha comprès la cultura política de Podem”. A més, asseguren que des de CeC “han tingut una visió política una mica curta”.

Malgrat Podem Catalunya s'hagi desmarcat de Catalunya en Comú, els d'Albano Dante segueixen dins els grup parlamentari Catalunya Sí que es Pot

Lluny, però, de responsabilitzar completament Albano Dante Fachin, la visió en Podemos Madrid, segons les mateixes fonts, és que “hi ha hagut una certa dosi de suficiència i prepotència envers Podem per part de CeC”.

Enllà de les rivalitats actuals, el cert és que pocs veuen factible un escenari electoral en què ambdues forces entrin en competició entre si.

Per a Lluís Orriols, “el fet que Podem no s’adherís al projecte seria un passiu per a CeC, però també un passiu molt rellevant per a Podemos”. El politòleg afegeix que “per interès mutu, estan cridats a anar-hi junts”.

Ara com ara, però, les converses estan del tot aturades, i ni tan sols entren dins de les prioritats a curt termini de Podem Catalunya.

Nedar i guardar la roba

Un altre dels punts estratègics per a l’èxit de la nova formació serà la relació que desenvolupi amb el procés independentista.

“L’espai que s’identifica amb aquest partit se sent altament incòmode en el debat territorial. Pot apostar per un posicionament inequívoc? Jo crec que és difícil, sempre tindrà aquesta tensió”, explica Orriols.

Aquest politòleg es refereix al fet que dins del partit conviuen independentistes i no independentistes, així com tot el magma de posicions intermèdies.

Amb aquesta realitat, l’aposta pública està resultant la de defensar el dret a decidir i la realització d’un referèndum, més enllà del sentit del vot que s’exercirà.

És per això que els diversos partits que conformen CeC s’han mantingut com a ferms defensors del Pacte Nacional pel Referèndum. Si bé encara no han acabat de definir si donarien suport a un referèndum unilateral com el que han anunciat Junts pel Sí i la CUP.

Tot i que l’Estat no accepti el referèndum, tant Lozano com Alamany, Cid o Albiach coincideixen a reivindicar que, perquè tingui el suport de CeC, caldrà que sigui “un referèndum efectiu”.

Tots quatre coincideixen també en els tres ingredients que possibilitarien aquest escenari.

En paraules d’Albiach, “això vol dir que s’ha de donar un resultat que es reconegui internacionalment, s’hi ha d’interpel·lar les majories, tant aquells que votaran pel sí com als que ho faran pel no. Finalment, cal que es faci amb unes garanties democràtiques”. Si no és així, consideren que es tractaria d’una nova repetició de la consulta del 9N.

Perquè es reuneixin aquestes condicions Lozano creu que “no és necessari el pacte amb l’Estat, si bé és difícil que es donin aquestes condicions amb una oposició activa de dit Estat”.

A banda d’això, la portaveu dels comuns, Alamany, creu que aquest espai ha fet esforços perquè es donin aquestes condicions: “En el moment en què nosaltres diem que donarem suport al dret a decidir, validem que tant la gent que vol votar sí com la que vol votar no es mobilitzi per anar a votar”.

La decisió final, però, dependrà molt de com es desenvolupin aquests mesos previs al referèndum anunciat pel Govern de Catalunya.

Però, la pressió creix sobre aquest espai després que Podem Catalunya i Anticapitalistes s'hagin posicionat a favor del referèndum unilateral els darrers dies.

El pas al terreny de joc

Sobre el paper, i tal com assenyalen les enquestes, la creació d’aquesta nova formació és l’opció estratègica més intel·ligent per a l’espai dels comuns a l’hora d’obtenir rèdits electorals.

Tanmateix, si bé les experiències d’En Comú Podem i Barcelona en Comú auguren bons resultats, sobre l’imaginari pesa també el fracàs de l’aposta de Catalunya Sí que es Pot al Parlament Català. En aquella ocasió, l’espai dels comuns va obtenir un diputat menys dels que havia guanyat ICV-EUiA en els anteriors comicis.

“Per què en les futures eleccions al Parlament podria sortir bé, el que no va funcionar en el passat?”, es pregunta Orriols.

Per a ell, els motius són dos. D’un costat hi hauria el fet que l’entorn d’Ada Colau no donés suport explícit a CSQP. De l’altre, diu Orriols, es deu al fet que “el caràcter plebiscitari de les eleccions va polaritzar l’oferta política. Això va produir moltes fugues d’ICV cap a Junts pel Sí i sobretot a la CUP”.

L’èxit de la fórmula dependrà doncs de la capacitat de Catalunya en Comú per arribar a una entesa amb Podem Catalunya i de la seva habilitat per establir un relat que permeti trencar amb la qüestió independentista com a element central de la competició electoral. Només si aconsegueix això, podrà optar a esdevenir el rei ­—o la reina— del ball.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.