CRÒNIQUES VALENCIANES

Buscant empremtes catalanes

Com si el PSPV-PSOE i Compromís foren Junts pel Sí i Podem fóra la CUP, l'oposició ha focalitzat el debat de política general valencià d'enguany en el presumpte procés de "catalanització" instigat pel Govern que lideren Ximo Puig i Mónica Oltra. Tant el PPCV com Ciutadans s'entesten a trobar-hi proves i els acusen de manca de "gestió", mentre els partits que donen suport al Consell se centren a curar el principal maldecap que pateixen: els barracons escolars.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els diputats del PPCV són uns fervents seguidors dels vídeos de la CUP. Sense necessitat de traductor, els devoren apassionadament, conscients que en qualsevol pla pot haver-hi una picadeta d’ull al País Valencià o, encara millor, un mapa dels Països Catalans. Aquestes peces resulten una mina d’informació, és artilleria útil i barata per fer oposició contra el Govern del Botànic. Per això espremen cada vídeo fins a l’últim frame, com uns autèntics viciosos.

Piiiiiiii! Piiiiiiii! Piiiiiiii!

Per això, el proppassat divendres 8 de setembre, en la part final del ple extraordinari de convalidació del decret de plurilingüisme per als alumnes de 3 anys, al grup popular van saltar les alarmes. Aquell dia, Josep Nadal, diputat de Compromís, va afirmar en dues ocasions des de la trona de l'hemicicle que “anem lents perquè anem lluny”, una expressió calcada al lema de la CUP.

Piiiiiiii! Piiiiiiii! Piiiiiiii!

En realitat, els conservadors troben símils amb el procés català a cada racó. Quan els rectors del nou ens públic audiovisual, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), van escollir À Punt com a nom comercial de la ràdio, la televisió i la web, les alarmes van saltar de nou. I és que, a la Diada de 2016, centenars de milers de catalans van manifestar-se als carrers de Barcelona sota aquella mateixa expressió, “A punt”, per tal de reivindicar la independència de Catalunya. Un altre calc que calia denunciar.

Piiiiiiii! Piiiiiiii! Piiiiiiii!

La presidenta del PPCV i síndica parlamentària, Isabel Bonig, va reunir tot aquest material a fi d’exhibir-lo en el transcurs del debat de política general, la jornada més important que cada any se celebra a les Corts valencianes. Una captura de l’espot dels cupaires amb la furgoneta per ací, una imatge promocional de la Diada de l’any passat per allà...

 

Isabel Bonig mostra la captura d'un vídeo de la CUP a les Corts valencianes. / Miguel Lorenzo

Tractant de destriar el gra de la palla, Bonig va expressar dimecres que el socialista és “un gran partit” pel qual sent “un gran respecte” i al qual se sent lligada per raons “sentimentals”, ja que son pare n’és un militant veterà. Alhora, però, recordava els perills que amaga l’Acord del Botànic: “No passe a la història per haver sigut qui va vendre la Comunitat Valenciana als nacionalistes independentistes de Compromís”, va demanar-li al president, Ximo Puig, a qui va tornar a donar la mà —com ha fet reiteradament al llarg de la legislatura— perquè trenque el pacte amb els de Mónica Oltra i governe en minoria amb el suport extern del PPCV. En concret, la presidenta popular va plantejar-li una dotzena de pactes al cap del Consell, que de nou va afanyar-se a rebutjar l’oferiment.

“Esteu seguint el mateix full de ruta que a Catalunya”, va exclamar Isabel Bonig en referència a la “immersió” educativa que significa el decret de plurilingüisme del conseller Vicent Marzà, suspès momentàniament per la justícia i que el Govern valencià tractarà de posar en pràctica a partir del curs vinent. “Les llengües no s’imposen, les llengües s’estimen”, va reblar a continuació, abans d’alertar dels paral·lelismes entre “allò que passava a Catalunya l’any 2007 i allò que passa ara ací”, en referència explícita a la demanda de més diners a l’Estat. Malgrat que el PPCV defensa la millora substancial del finançament actual, la seua líder no comparteix l’estratègia del Govern del Botànic, que eixirà als carrers de València el pròxim 28 d’octubre en defensa d’un model més just. “A Catalunya també van començar amb pancartes d’‘Espanya ens roba’ i ‘Madrid ens roba’”, va afirmar Bonig, irada, des de la trona.

Perquè ella és així. Directa i transparent, amb algunes dosis de sobreactuació esporàdica. A Bonig li encanta el parlamentarisme, la confrontació d’idees, però sobretot, exhibir obertament quines són les seues. Fa escarafalls de manera habitual i sempre té els cinc sentits activats.

“¡Un psiquiatra, que traigan un psiquiatra!”, va requerir amb veu d’ultratomba —des de la darrera fila— el diputat socialista i escriptor Fernando G. Delgado durant la intervenció de Bonig, qui va aturar el seu discurs per fer veure al president de les Corts, Enric Morera, la improcedència d’aquell comentari: “Presidente, me ha dicho que vaya al psiquiatra”. I Delgado, no exempt de reflexos, va respondre amb diplomàcia: “A todos nos viene siempre bien un psiquiatra”, va apuntar mentre assenyalava el conjunt dels escons.

 

Bonig escolta el discurs de Puig des del seu escó. / Miguel Lorenzo

Bonig va incidir en l’“avorriment” provocat pel discurs inicial de Puig i va subratllar que, dels 56 anuncis efectuats pel president del Consell en el debat de política general de l’any anterior, tan sols se n’han materialitzat 11. Va esmentar bona part dels 45 restants mentre els diputats populars, entre mesura incomplerta i mesura incomplerta, entonaven un sonor “no existe”. A Oltra va recriminar-li ser “la persona més demagoga que he conegut en aquest Parlament” per haver promès com a consellera de Polítiques Inclusives “allò que no podia complir” i “haver decebut els més vulnerables”.

Farta de la coreografia —i dels atacs rebuts per la seua gestió—, la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, va passar-li diversos papers amb anotacions al president. En un d’ells, textualment, li recomanava contestar-li això: “Señora Bonig, lamento que le aburran las soluciones a los problemas de los valencianos. Para ‘Club de la Comedia’ ya está usted”. Tanmateix, a la rèplica, Puig va fer una interpretació lliure i va dir a Bonig que era una “intèrpret dolenta d’El Club de la Comedia”.

Així, en el moment que Puig va referir-se a la cultura i va expressar que els valencians “som de Blasco Ibáñez i d’Azorín, de Miguel Hernández i Joan Fuster”, Bonig no va perdre l’oportunitat de negar novament amb el cap i assenyalar-se a si mateix mentre tothom podia llegir els seus llavis: “De Joan Fuster, yo no”, amb la cadència i convicció que al seu dia la inefable Belén Esteban va pronunciar allò de “yo, por mi hija, ma-to”.

El coala Ciutadans

“Heu cuidat Ciutadans com si fóra un coala a la borsa marsupial”, va dir als populars el síndic socialista, Manolo Mata, en el seu torn d’intervenció. En realitat, l’alacantina Mari Carmen Sánchez només acumula 17 setmanes com a portaveu del partit taronja i els coales en passen 22 a la bossa de la mare, però ja anhela volar sola i reprodueix els mateixos discursos apresos de la bancada popular.

En aquest sentit, Sánchez va abocar tota la fel acumulada sobre el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, a qui desitja veure fora del Govern. Va insistir a demanar-ne la dimissió per “treballar al servei de l’independentisme”, unes invectives que Puig va lamentar. Davant les crítiques del PPCV i de Ciutadans, el president va defensar aferrissadament el model plurilingüe patrocinat pel conseller —“és un objectiu irrenunciable, volem que el valencià tinga la potència que mereix”— i va etzibar-li “sectària” i “radical” a la portaveu Sánchez.

De vesprada, Mata proclamaria que "els qui parlen de sectarisme lingüístic, volen l'aniquilament de la llengua", així com també recuperaria un article d’opinió de l’ex-diputat del CDS i del PP Joaquín Calomarde —que va dirigir el Consell Escolar Valencià i va ser vice-president del Consell Valencià de Cultura— en què afirmava que “cap Govern valencià mai no ha estat catalanista” i que ressuscitar l’anticatalanisme com un “espantall” era absurd.

Una tesi que, amb moderació, també va abonar Ximo Puig en la seua darrera contestació a Bonig, quan va considerar una “errada immensa” que Bonig aprofundira en la “fractura” actual. “Ha de meditar si aquesta actitud tan hostil i partidista és convenient per a la Comunitat Valenciana”, va asseverar.

Menys passat, més futur

El segon discurs de debat de política general de Puig com a cap del Consell va incloure moltes menys referències als governants anteriors que l’any passat. Només va fer-ne esment en les rèpliques, quan va repassar el reguitzell d’obres inacabades o buides de contingut heretades de l’època del PPCV: l’Àgora (que serà un CaixaFòrum) la Ciutat de la Llum (que esdevindrà un “districte digital”), el Centre Cultural de Benidorm (pressupostat en 45 milions, se n’hi van esmerçar 18 i té les obres aturades des de 2011), l’Auditori de Torrevella, els antics jutjats de Castelló de la Plana, el Centre Tecnològic de Fruits Secs d’Almassora (que es destinarà a la investigació ceràmica)...

 

Ximo Puig, en la seua rèplica a Bonig durant el debat de política general. / Miguel Lorenzo.

En la seua al·locució, marcadament socialdemòcrata, Puig va confirmar que l’hospital d’Alzira serà de gestió pública a partir de la primavera vinent, quan s’esgota la concessió de Ribera Salud, i que el Consell està a punt de negociar la resolució del contracte amb Marina Salud per quedar-se també la gestió de l’hospital de Dénia. En matèria de dependència, el Govern valencià incrementarà el nombre de valoradors de les 18 persones actuals a 450, i en l’àrea d’ocupació, el programa Avalem Joves Plus preveu la creació de 8.000 llocs de treball.

En un redactat amb poc pes econòmic —Puig va passar-hi de puntetes—, la mesura estrella anava lligada a l’educació. Un “pla de xoc” contra un dels principals drames que arrossega l’ensenyament públic valencià: els barracons.

Quan l’actual executiu va arribar al poder, la xifra d’aules prefabricades ascendia a 1.764, segons va detallar el conseller Marzà en la seua primera compareixença en un ple de les Corts. Els dos primers anys del Govern del Botànic se n’han eliminat algunes, però també ha calgut llogar-ne de noves. No hi ha dades exactes sobre el minut i resultat del barraconòmetre, únicament que en aquest temps s’han estrenat 16 nous centres, que n’hi ha en obres 18 més i que més d’un centenar estan en procés de tenir alguna intervenció puntual.

Puig va enumerar els centres ja inaugurats mentre l’ex-consellera María José Català somreia obertament. I és que molts d’aquells centres —tarden a fer-se 18 mesos, si fa no fa— van ser licitats sota el seu mandat, raó per la qual els companys del seu grup van interrompre el president per tal de felicitar-la i aplaudir-la. L’única diputada que no va fer-ho va ser Isabel Bonig, de manera que agreujà la guerra freda que separa totes dues.

Podem ja havia advertit que, amb vista a la negociació dels Pressupostos de la Generalitat de 2018, seria molt més exigent en la parcel·la educativa, parant atenció en els barracons. El Consell s’hi ha avançat en el debat de política general, amb l’anunci d’un pla que implicarà la inversió propera als 700 milions d’euros en un termini de dos anys.

Els ajuntaments hauran de comunicar a la Conselleria els centres de les seues poblacions que necessiten ser reformats o aquells que han de construir-se des de zero. A més, posaran a disposició de la Generalitat els seus tècnics, amb l’objectiu d’escurçar al màxim els tràmits burocràtics que ara alenteixen sobre manera tots aquests procediments. La Generalitat acordarà amb els consistoris el cost de cada actuació, atenent els paràmetres preestablerts en funció de la seua dimensió i ubicació, entre més factors. Els diners, els aportarà íntegrament la Generalitat, que no es faria càrrec dels possibles sobrecostos —haurien d’assumir-los les entitats locals— i destinaria a obres relacionades amb el centre l’hipotètic estalvi que es poguera produir. 

Així, la Conselleria té la intenció de delegar en els ajuntaments les fases del projecte, la contractació i la certificació d’obra. Més de 200 municipis poden beneficiar-se d’aquest pla, la normativa del qual es publicarà en els pròxims dies.

La intenció és arribar als comicis de 2019 amb una xifra notable de centres en marxa. Si alguna imatge dels anys de govern del PPCV resulta colpidora és precisament aquesta: la gran quantitat de barracons escolars estesos de cap a cap del territori. Qui no tinguera el seu centre estrenat, almenys podria veure’l en obres, amb el problema en vies de solució.

Discurs circular

Malgrat allò que havien advertit els seus nous dirigents, Podem no va mostrar-se gaire més bel·ligerant amb el Consell que ho havia estat Antonio Montiel, l’anterior secretari general i síndic a les Corts. Antonio Estañ, el seu successor, va concentrar els embats més viscerals en la gestió pretèrita del PSPV, quan Joan Lerma era president i Puig, l’home de confiança.

 

Antonio Estañ, el nou síndic parlamentari de Podem, amb el seu precedessor, Antonio Montiel, a l'escó de darrere. / Miguel Lorenzo

A l’hora de la veritat, Estañ no va situar Puig contra les cordes —potser perquè en el pack va Oltra— ni va anar més enllà de marcar terreny ara que s’obre el període de zel de cara a l’elaboració dels Pressupostos: buidar de contingut les diputacions en favor de la Generalitat, reformar la llei urbanística valenciana (LUV) i la imposició d’un impost turístic són els tres eixos sobre els quals pot edificar-se l’amor del futur amb forma de “sí” als comptes públics valencians.

Dijous, durant el debat de les propostes, els socialistes van abstenir-se en l’esmena sobre l’impost en qüestió, que no volen que recapte la Generalitat, sinó els ajuntaments que així ho vulguen, a títol individual i a fi de fer revertir aquests diners en els seus municipis. Els socialistes, de bracet de Compromís i Podem, van oposar-se al miler i escaig de propostes de resolució del PPCV, que van rebre l’abstenció de Ciutadans. Una manera de censurar l’excés de propostes —algunes d’elles, copiades d’unes altres formacions en unes altres legislatures— que eternitza el debat i el fa menys productiu.

Compromís va fer pinya amb Podem en favor de la taxa turística i del sistema de retorn d’envasos SDDR, al qual el PSPV ja s’oposa sense embuts, cosa que situa la iniciativa al corredor de la mort. 

Dues dissonàncies botàniques de volada que contrasten amb la unitat demostrada contra la trama catalanista denunciada per Bonig. El portaveu de la coalició, Fran Ferri, amb arracada a l’orella però un look gens cupaire, va exhibir l’anunci d’un antic programa de generació d’ocupació de l’Ajuntament de València —en temps de Rita Barberà— que fou batejat amb un nom ben curiós: A Punt.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.