Durant quasi cinc dècades, als Estats Units s’ha viscut amb dret a l’avortament arreu del país. Ara, en canvi, la Cort Suprema l’ha anul·lat. Sis dels nou jutges del màxim tribunal nord-americà, amb majoria conservadora, han votat a favor de la decisió. El desenllaç era previsible després que a principis de maig s’aprovara un projecte de sentència en aquest sentit.
El 1973, en una decisió històrica, la Cort Suprema va fallar, a l’anomenat cas Roe contra Wade, a favor de permetre els avortaments arreu del país fins les 24 setmanes de gestació. En aquest moment del període de l’embaràs, l’alt tribunal va aplicar un dret federal sobre l’avortament tenint en compte el dret de les dones a la privacitat. Una decisió confirmada diverses vegades.
“La constitució no atorga el dret a l’avortament”, diu ara el veredicte. La sentència de la Cort Suprema permet que els 50 estats decidisquen pel seu compte sobre el dret a l’avortament. Diversos d’aquests estats ja han desenvolupat lleis que restringeixen severament el dret a l’avortament. Ara es calcula que aproximadament la meitat d’aquests estats seguiran aquest camí.
És per això que el Partit Demòcrata del president Joe Biden volien consagrar el dret a l’avortament en una llei federal a nivell de tot el país. Però en canvi, el projecte de llei corresponent va fracassar al Senat a mitjan maig.
El dret a l’avortament ha sigut motiu de debats encesos als Estats Units. Els opositors han tractat d’anul·lar qualsevol mesura liberal durant dècades.
Durant el mandat de Donald Trump, la Cort Suprema va canviar de composició interna i el president republicà va nomenar els jutges Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Amy Coney. Els jutges Sonia Sotomayor, Elena Kagan i Stephen Breyer, considerats liberals, van votar en contra de la decisió.
Amb aquesta sentència, el tribunal es pronuncia en contra de l’opinió majoritària de la població nord-americana. En una enquesta recent, més del 62% van contestar que s’oposaven a modificar aquesta llei.