El passat 3 maig es filtrava als mitjans de comunicació la futura decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units — la qual s'ha fet publica aquest divendres— d'anul·lar la seva sentència de 1973 que va convertir l’avortament en un dret federal de les dones, el qual no podia ser retallat per la legislació de cada estat. Així ho guanyà aquell any Norma McCorvey contra el fiscal de Dallas, que entenia que l'estat de Texas podia retallar-li l'esmentat dret. Ara, amb la rectificació del Suprem, cada estat podrà legislar al respecte el que cregui oportú. Per tant, en aquells on el moviment antiavortista és poderós, segur que aquest dret de les dones sofrirà severes retallades i en algun cas podria ser prohibit.
La involució als Estats Units no és quelcom aïllat. Es tracta d'una nítida ofensiva ultraconservadora que ve de lluny i de la qual la resta d'Amèrica i Europa no queden al marge.
Croada als Estats Units d'Amèrica
El 5 de maig, dos dies després de conèixer-se la filtració sobre la decisió del Suprem nord-americà, la pàgina web d'Amnistia Internacional publicava un informe exhaustiu sobre la qüestió. Deixava clar que «la lluita contra l'avortament», considerat com a dret federal, havia començat inclús abans de la sentència històrica de 1973. I a pesar que, segons totes les enquestes, set de cada deu ciutadans està a favor d'aquest dret de les dones, la pressió ultraconservadora ha anat obtenint èxits parcials durant les últimes dècades. «Són decisions polítiques promogudes pel lobby antiavortista i preses pels governants (estatals) al marge de l'opinió de la ciutadania, en particular de les dones mateixes i de la seva autonomia» de decisió al respecte. Així, tretze estats —Arkansas, Idaho, Kentucky, Louisiana, Mississipí, Missouri, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Oklahoma, Tennessee, Utah, Wyoming i Texas— han aprovat normes molt restrictives, tot i que no s’han pogut posar en pràctica completament per mor de la sentència del Suprem de fa quasi cinquanta anys. Si ara s'anul·la, immediatament seran vigents i s'ampliaran. L’exemple texà pot ser la norma: «La llei de Texas el prohibeix (l’avortament) a partir de les sis setmanes, quan la dona ni pot estar segura d'estar embarassada», i anima la ciutadania a «exercir de policia contra les seves pròpies veïnes, oferint una recompensa de 10.000 dòlars a qui denunciï qualsevol sospitosa d'haver avortat o d’haver ajudat (una altra) a fer-ho».
L'Institut Guttmacher, dels Estats Units, de promoció de la salut reproductiva i sexual, augura que «fins a 22 estats prohibiran l'avortament una vegada que quedi sense efecte l'actual llei federal», segons explicava a la BBC el passat 18 de maig. A aquests se'ls hauria d'afegir altres deu on la inexistència de clíniques que facin la intervenció obliga les dones que hi resideixen i necessiten avortar a anar-se'n a un estat que ho permeti i que tingui canals pràctics per fer-ho. Les autoritats de Nova York ja han manifestat que acolliran totes les dones que necessitin avortar. Però, per a l’Institut citat, això no arreglarà el problema, perquè, «a la pràctica, milions de dones estaran obligades a desplaçar-se a altres estats per poder exercir la seva autonomia personal i el seu dret a decidir lliurament sobre l'embaràs i la maternitat». Això suposarà, continua recollint la BBC de l'Institut Gutmacher, «que, sota la suposada llibertat dels estats per decidir al respecte, es consagrarà la desigualtat de les dones dels EUA i la discriminació per a les que tenen menys recursos», sobretot les de la població «marginada, les més joves, les migrants i refugiades». Una circumstància que, de ben segur. incrementarà el drama que ja pateixen «les dones afroamericanes que tenen tres o quatre vegades més probabilitats de morir durant l'embaràs o el part que les blanques (...) Els Estats Units tenen la major taxa de mortalitat materna dels països desenvolupats».
En resum, segons aquest Institut, «negar el dret a l'avortament implica negar un conjunt de drets humans, el dret a l'autonomia de la persona, a la salut i inclús a la vida. L'avortament no és un dret aïllat, sinó que forma part del dret més ampli a la salut sexual i reproductiva de totes les persones, i a la igualtat social i econòmica. Penalitzar l'avortament no significa eliminar-lo, sinó que les dones que es vegin en la necessitat d'avortar ho faran de forma il·legal i insegura».
La BBC també es referia a les grans organitzacions contra l'avortament que actuen als Estats Units i les seves estratègies de penetració social i de pressió política. Una d’elles és The Human Coalition, un grup dels autotitulats «pro vida», que a través d'anuncis enganyosos ofereix «ajuda» a la dona que «vol avortar» i que, en realitat, el que fa, quan la dona hi contacta, és atreure-la a una reunió presencial durant la qual se la pressiona perquè tingui el fill. La tàctica habitual és oferir-li una ecografia gratuïta —«quina dona no voldria veure la imatge del seu fill?», li diu el personal sanitari antiavortista que l’atén— i, després, se li brinda «ajuda» per tenir la criatura.
La xarxa de centres d'aquesta naturalesa obté, mitjançant pagament, una millor posició a les cerques de Google relacionades amb qualsevol aspecte de l'avortament. Segons la BCC, aquest tipus de pràctiques, «encara que són més comunes als Estats Units», estan proliferant «també a Europa, Àfrica i Amèrica Llatina». La seva publicitat inclou l'advertència que no fan avortaments en lletra molt, molt petita i quasi amagada, de tal manera que moltes dones que cerquen informació per avortar no veuen que en realitat estan contactant amb un centre antiavortista.
Moviment internacional
L'organització nord-americana que aixopluga multitud d’associacions que s’autotitulen «pro vida», com la citada The Human Coalition, es diu Heartbeat International, creada el 1971, en el context de la lluita a favor i contra l’avortament que desembocà en la decisió esmentada del Suprem nord-americà el 1973. Segons la seva pàgina web, és una associació cristiana interconfessional «amb prop de 3.000» organitzacions adherides a tot el món, que en un any atén «un milió i mig de dones», fa «250.000 ecografies gratuïtes» per mostrar el fetus a les mares i aconsegueix que «300.000 mares triïn la vida». La seva missió és «ajudar durant l'embaràs de forma integral (...) des de veure el batec del cor en la seva primera ecografia fins a impartir classes de criança o coordinar un pla d'adopció».
La xarxa internacional de mitjans Open Democracy ha constatat que la penetració d'aquesta organització és intensa en un bon grapat de països d'Amèrica Llatina i que s'està estenent per tot el món, Europa inclosa, de manera que s'ha convertit en una mena d'Internacional antiavortista. Per tot arreu repeteixen la forma d'actuar que té als Estats Units, que és la ja citada en relació amb la Human Coalition. Amb adaptacions segons cada realitat social. Per exemple, en molts països llatinoamericans arriba a donar assistència de menjar i allotjament temporal a les dones de molt modesta condició. En alguns casos, com al Salvador, ha creat albergs a posta. A tot el continent han repetit el que als Estats Units són els centres d'embarassos en crisi, que han batejat com a centres d'ajuda a la dona, vertaders temples de propaganda antiavortista i de pressió a la dona per evitar que avorti.
L'Associació Drets Sexuals i Reproductius (ADSR), de Barcelona, publicava recentment l'informe Ofensiva fonamentalista a la democràcia, que se centra, justament, en la qüestió de la manera d'actuar d'aquesta vertadera Internacional antiavortista. ADSR contextualitza que l’ofensiva actual és la resposta ultraconservadora a l’avenç dels drets de la dona durant els anys noranta: va ser «una dècada coneguda a les Nacions Unides com la de les dones, en què els estats membres van aprovar alguns dels instruments internacionals més importants de protecció dels drets humans de les dones: la Declaració i el Programa d’Acció de Viena reconeix per primer cop que els drets de les dones són també drets humans, la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona, el Programa d’acció del Caire i la Declaració i la Plataforma d’acció de Pequín són altres punts d’inflexió. Aquests instruments s’han demostrat clau en el reconeixement dels drets de les dones i dels drets sexuals i reproductius».
L'avenç, però, tingué una reacció en contra per part de «grups fonamentalistes, estats conservadors i del Vaticà». Fou quan l'estat teocràtic catòlic «creà el concepte d'ideologia de gènere, tan famós actualment». Aquesta reacció involucionista europea, en paral·lel a la que s'estava produint als Estats Units, fou la que s'exportà, via Espanya, cap a Amèrica Llatina, «on conrearà grans èxits en generar-se l’aliança amb els partits d’extrema dreta i populistes llatinoamericans. És precisament a Amèrica Llatina on s’implementarà primer aquesta estratègia». Una penetració que és present avui en tots els països del continent, però que té en el Brasil de Jair Bolsonaro —«Amb els meus fills no t'hi posis», fou un dels eslògans de la seva campanya electoral— un dels exemples recents més impactants d'èxit reaccionari contra el dret de les dones a avortar: «Fins i tot en el discurs d’investidura es comprometé a lluitar contra la ideologia de gènere».
No és només Amèrica Llatina. Europa no se'n salva, ni enlloc del món, de fet: «Ens enfrontem a un entramat de caràcter transnacional configurat per polítics, parlamentaris, ministres, caps d’estat, grups fonamentalistes, partits feixistes, d’extrema dreta i jutges. Tots de diferents territoris del món i que compten amb el suport d’algunes de les institucions religioses més importants, com l’Església catòlica, l’ortodoxa russa, l’evangèlica i d’institucions musulmanes», assegura ADSR.
A Europa actuen grups evangelistes d’Estats Units com «l’Alliance Defending Freedom, que en els darrers anys s’ha expandit» a través «d’oficines obertes als principals espais de presa de decisió europeus com Brussel·les, Ginebra o Estrasburg, o la Family Watch International - Human Life International, World Youth Alliance, Family Watch International, C-Fam, Political Network for Values, International Organization for the Family o Heartbeat International», les quals «han impulsat accions i iniciatives destinades a erradicar els drets sexuals i reproductius». I no són només organitzacions importades: també n'existeixen d'autòctones europees, com «One Uf Us, Ordo Iuris, Agenda Europa, European Centre per Law and Justice, La Manif Pour Tous, Fondation Jérôme Lejeune, Tradition, Family, Property Network, Fondazione Novae Terrae, World Youth Alliance Europe, entre d’altres». A Espanya «Abogados Cristianos, Red Madre, Hazte Oír, Centro Tomás Moro, Fòrum de la Família, Fundació Pro Vida, Rescatadores, e-Cristians, CIDEVIDA o Valores y Sociedad, en són els exemples més notoris».
Aquesta immensa xarxa «pro vida» ha assolit importants èxits a Europa. Per exemple, la nova llei d'avortament de Polònia —aprovada l'any passat—, que, de fet, és una norma contra el dret de la dona a avortar i que, per això, ha estat recorreguda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per part de més d'un miler de poloneses. L’ofensiva conservadora és contra l'avortament i també contra tot el que siguin drets sexuals. Segons ADSR, s'ha concretat, entre d’altres exemples, a Hongria amb l'eliminació a les escoles de «tot ensenyament relacionat amb l'homosexualitat i el canvi de gènere», a Polònia amb la declaració de «zones lliures de persones LGTBIQ+»; a Turquia amb la «retirada del Conveni d'Istanbul» —de prevenció de la violència contra les dones—; a Croàcia amb la reducció del dret a avortar fins a les deu setmanes —país en el qual, segons la BCC, s'està produint una enorme pressió ultraconservadora contra les dones que volen avortar, de manera que, a la pràctica, és molt difícil practicar aquest dret; justament el passat 12 de maig es manifestaren a Zagreb milers de persones contra «el clericalisme antiavortista»—, i també en el mateix país amb la prohibició del matrimoni entre persones del mateix sexe —norma aprovada mitjançant referèndum—; a Rússia amb la «criminalització de les persones LGTBIQ+»...
A l’Estat espanyol també s’ha deixat notar la pressió creixent dels moviments «pro vida». Com amb les manifestacions davant les clíniques que practiquen avortaments —que la nova llei prohibeix i que la ultradreta ha anunciat que recorrerà al Tribunal Constitucional—, així com «amb les dificultats pràctiques per accedir a aquest dret —sobretot per la clàusula de consciència dels professionals sanitaris—, amb l'eliminació de certs governs autonòmics de dreta —com l'andalús—, de tota ajuda a associacions feministes i de drets de les dones que lluiten contra les violències masclistes i a favor dels drets sexuals i reproductius, amb els atacs indiscriminats a l’obligatorietat de l’educació sexual a les escoles per part de Vox i del Partit Popular; amb l’increment de la violència contra la població LGTBIQ+ amb una virulència especial cap a les persones trans...», diu l’ADSR.
En definitiva, als Estats Units s'està produint una involució legal força preocupant que afecta els drets de les dones i, per extensió, ataca els drets civils bàsics. Però no és un fet aïllat. És part de la gran ofensiva ultraconservadora a tot el món occidental. Unió Europea inclosa, on la pressió antiavortista es deixa notar cada cop més intensament a tots els països, amb l’objectiu de dificultar al màxim el dret de les dones a decidir si volen avortar.