Robert Bowers, un nord-americà de 46 anys d’aspecte comú i de poques relacions socials amb els seus veïns, va complir la seua amenaça un fatídic dissabte sant d’octubre del 2018. Armat amb pistoles, va entrar a la sinagoga de Pittsburgh, una ciutat que depassa els dos milions i mig d’habitabts situada a l’estat de Pennsilvanià, disposat a massacrar a les persones que estaven pregant a Déu. Amb el sinistre crit de guerra racial «Tots els jueus han de morir», el terrorista d’extrema dreta va assassinar onze persones i va ferir-ne sis, de les quals quatre eren agents de la policia. La carnisseria, erigida en una de les tragèdies recents més grans recordada en un temple jueu als Estats Units d’Amèrica, hauria pogut ser de dimensions desoladores, perquè llavors hi havia desenes de persones a cada sala de l’espai de culte.
L’assassí ultradretà complia amb el patró dels terroristes que han sembrat el pànic durant els darrers anys al continent nord-americà. D’ideologia antisemita i supremacista, comptava amb un prolífic historial d’odi a les xarxes socials, com ara a Gab, una alternativa a Twitter emprada per l’extrema dreta estatunidenca. Bowers pertanyia a la part de l’univers ultradretà que rebutjava l’aleshores president Donald Trump per considerar-lo «tou» i estar entregat, segons la seua visió conspiradora, als interessos jueus. «És un globalista, no un nacionalista», havia escrit després d’un míting del líder del Partit Republicà amb una retòrica profundament identificada amb el llenguatge de les forces reaccionàries que emergeixen arreu del planeta.
L’atac d’aquest supremacista blanc d’idees genocides contra els jueus no era una tragèdia aïllada als Estats Units d’Amèrica. La Lliga Antidifamació havia comptabilitzat en 2017, un any abans de la massacre al temple jueu de Pittsburgh, 1.986 incidents antisemites a territori nord-americà, una dada que suposava un increment del 57% en comparació amb el 2016 i situava l’exercici de 2017 com l’any amb més actuacions d’odi contra els jueus comptabilitzades des de 1979. La petjada criminal del supremacisme era inequívoca: acumulava el 70% dels 427 homicidis registrats en la darrera dècada per la Lliga Antidifamació, una organització civil dedicada a investigar el neofeixisme. El terrorisme ultradretà s’havia convertit en més mortífer que el gihadisme extremista, ja que havia causat més víctimes durant el període comprés entre els anys 1993 i 2000.
La proliferació de les accions mortals de la ultradreta havien tingut com a camp de cultiu diversos espais amagats a internet. Talia Lavin, una periodista d’arrels jueves, ha analitzat tota aquesta teranyina a l’obra La cultura del odio: Un periplo por la dark web de la supremacía blanca (Capitán Swing, 2022). Víctima de l’assetjament virtual de la ultradreta, aquesta investigadora s’infiltra amb pseudònims a les xarxes socials de l’antisemitisme i el supremacisme blanc per traçar una cartografia d’una galàxia minoritària, però amb una visualització creixent gràcies a una constel·lació de propagandistes digitals situats a la frontera entre el neonazisme i la dreta radical de retòrica i proclames exaltades.
«En el conjunt de les xarxes socials, les personalitats de la dreta suposen un grup divers, encara que en la seua majoria són blancs, l’objectiu dels quals és radicalitzar els seus seguidors. Els seus vídeos estan produïts de forma molt hàbil i presenten brillants argumentacions amb el propòsit d’aconseguir una homogeneïtat ideològica dintre dels seus espectadors», descriu al llibre la periodista, la qual adverteix: «És un gran negoci —a mesura que els youtubers acumulen més i més subscriptors, la monetització en YouTube pot resultar prou lucrativa— i també és un cau de conills assistit per uns algoritmes que, en el transcurs de setmanes, mesos o anys, pot dur a persones que amb prou feines es posen al dia amb les últimes notícies a creure que els comunistes jueus no es rendeixen en el seu propòsit d’apoderar-se del món».
A l’existència d’altaveus mediàtics d’extrema dreta convencionals com ara el canal de televisió Fox, consumit per generacions més madures, se suma aquesta xarxa digital d’odi amb «ideòlegs capacitats d’encarnar-se en personatges que a simple vista semblen gent raonable» per presentar «les idees de la ultradreta de manera més subtil que un Sieg Heil». «Per assolir que una persona s’espolse els prejudicis i abrace el racisme, la misogínia o l’antisemitisme, es necessita una procés d’exposició i absorció d’idees de la ultradreta lent, tot i que constant», indica, per assenyalar els encarregats de radicalitzar el públic, normalment integrat per fornades joves: «Són els denominats blanquejadors: la seua funció és tornar a difondre les idees que circulen per Telegram i pels webs neonazis, però d’una manera que siga acceptable per a la multitud que fa clic. S’enriqueixen convidant els espectadors a acompanyar-los en un viatge que acaba en un lloc viscós, tenebrós i del qual es complicat eixir».
Internet, com assenyala la periodista que ha escrit en grans capçaleres nord-americanes, «ha possibilitat que els teòrics de la conspiració es connecten entre si per amassar poder en organitzar-se i difondre, sense respirar, propaganda cada vegada més enginyosa». «En les àrees més pantanoses de YouTube, Twitter i Facebook, la retòrica antisemita ha florit com lobèlies en un estanc», remarca. I amplia: «Una altra constel·lació de webs, com ara Mind o Gab, es comercialitzen ara com a refugis per a la llibertat d’expressió emparant tota aquesta ideologia exclosa de les principals xarxes socials, i s’ha convertit en els escenaris favorits dels supremacistes blancs per difondre l’odi sense cap supervisió».
«Els resultats de la política de laissez-faire adoptada per Sillicon Valley són evidents: avui veiem un creixement exponencial dels moviments nacionalistes blancs per tot el món, alimentats per corrents reaccionaris que agafen força fins a destil·lar odi sense precedents. Sense una regulació que restringisca els discursos amb tanta causticitat i perill, sense controls socials significatius que regulen el consum d’aquests continguts, i sense mesures que protegisquen el públic d’aquests mercaders de l’odi, podem estar segurs que tots aquests moviments seguiran prosperant, alimentats per una propaganda hàbilment produïda i difosa que en teoria només vol fer preguntes sobre l’ordre democràtic multiracial», avisa, per lamentar que «camuflats sota una pàtina d’aparent i raonable indignació, l’odi se’ns cola intel·ligentment a través d’una pantalla brillant».
Els espais ultradretans a les xarxes socials sovint s’alimenten dels articles que apareixen a les tribunes comunicatives de la denominada alt-right nord-americana. «Així com mitjans com ara Breitbart, Daily Caller o New York Post escullen els seus temes sota un prisma conservador i xenòfob, altres mitjans explícitament supremacistes com ara Infostormer, White Information Network, VDare o Daily Stormer actuen com a paràsits, filtrant les noticies més sensacionalistes i fent explícits tots els subtítols», retrata.
L’altre factor que s’assenyala per explicar l’eclosió digital de l’extrema dreta als Estats Units és la legitimitat que va atorgar el trumpisme als discursos d’ideologia ultradretana. «Per a molts supremacistes blancs, les eleccions presidencials de 2016 van suposar un punt àlgid, una sacsejada d’esperança que va rejovenir una ideologia política que havia estat completament aïllada de la conversa política principal durant els mandats d’Obama», subratlla, tot i que relata com una part del supremacisme s’ha desencantat amb Trump: «Així com el trumpisme va despertar i va encoratjar el moviment, permetent als nacionalistes blancs sentir que estarien representants electoralment a escala federal, la seua pròpia impaciència i les formes com el mateix Trump ha fet les paus amb l’elit conservadora [...] han minvat tota esperança». Les decisions envers Israel de l’expresident van alimentar el desencant del supremacisme amb el magnat republicà.
«Dintre de l’extrema dreta, les figures que mantenen l’esperança que el Partit Republicà continue sent una opció viable perquè els nacionalistes blancs confessos guanyen poder s’han convertit en minoria. A mesura que l’esquerra estatunidenca aixecava més i més la veu en defensa de la necessitat de posar fi al racisme organitzat, s’han vist desprestigiats aquells que, com ara Richard Spencer, buscaven ampliar la finestra d’Overton del discurs estatunidenc a través d’una aparença externa de respectabilitat», completa, i explica com la desil·lusió amb el trumpisme i la violència innata de la cultura del moviment supremacista han estat determinants en el trencament. A partir d’aquest escenari, l’accelaracionisme, un corrent que busca iniciar una guerra racial per aconseguir la seua república feixista de només persones blanques, ha agafat embranzida dintre d’aquest univers tenebrós. Grups terroristes com ara l’Atomwaffen Division (vegeu número 1841) s’hi adscriurien.
El viatge de la periodista permet endinsar-se en altres protagonistes tèrbols d’aquest teranyina teixida en els racons de les xarxes socials, com ara en el moviment incel, una facció misògina amb diversos atemptats a la seua esquena conformada per homes heterosexuals que culpen les dones de no haver-hi practicat mai sexe, o els religiosos d’arrel antisemita. «Així com el cristianisme compta amb un llarg historial d’antisemitisme amb els seus propis mites orgànics i els seus pogroms, l’antisemitisme explícit dels canals pagans racistes de Telegram brinden una visió simplista, quasi maniquea, de la història blanca [...] De vegades, paraules com ara societat, economia o indústria s’escriuen amb el símbol del triple parèntesi representant l’eco, un codi supremacista blanc per designar la malèvola influència jueva», radiografia amb tons irònics. Es tracta, per exemple, d’aquells que reten culte a figures mitològiques nòrdiques com ara Odin.
«L’antisemitisme és la pedra angular d’una cosmovisió que pretén situar l’home blanc per damunt de la resta. El jueu —no necessàriament qualsevol jueu, encara que sempre es pot trobar l’encaix en el motlle d’aquell jueu etern— serveix per a la construcció d’un enemic, intel·ligent més enllà de la comprensió humana i malvat més enllà de l’imaginable», ressalta sobre el paper prevalent que té l’antisemitisme en un supremacisme amb multitud d’espais creixents a la xarxa estatunidenca. Tota una galàxia tenebrosa i que serveix per alimentar l’odi que nodreix les futures matances terroristes.
