El que veurem en els pròxims mesos als EUA ja es pot intuir aquesta tarda càlida de primavera a Washington. Davant del Tribunal Suprem hi ha molt d’enrenou. Molt. S’hi han congregat centenars d’activistes, sobretot dones joves. Porten cartells on hi diu “Que l’avortament continuï sent legal” o “És el meu cos, jo decideixo”. La indignació va contra un objectiu concret: porta el nom del jutge conservador Samuel Alito. Poques hores abans, s’ha filtrat a la premsa l’esborrany d’una sentència que, si acaba corresponent-se amb el document filtrat, tindria una transcendència difícil de calcular. “Creiem que s’ha de revisar el cas Roe v. Wade”, escriu Alito fent referència a la sentència que des de fa gairebé cinquanta anys garanteix que les dones nord-americanes puguin decidir lliurement sobre la interrupció de l’embaràs.
“La ràbia és el nostre estímul”, criden les dones davant del Tribunal Suprem. Una d’elles porta un cartell on hi diu “Aixafeu l’Alito com un mosquit”. Són escenes que no encaixen gaire amb un tribunal que sempre ha donat molta importància a no deixar-se arrossegar per la política. Al Tribunal Suprem es considerava positiu tenir amistats més enllà de les trinxeres ideològiques. Durant moltes dècades, als jutges els hauria semblat ridícul filtrar documents a la premsa. S’estimaven més deixar aquests mètodes a les senyores i senyors congressistes, que tan gratament s’embranquen en lluites polítiques de barricades. Però ara també hi han caigut els jutges, empesos pels republicans, que amb una estratègia hàbil i en part miserable han aconseguit establir una majoria conservadora al Tribunal Suprem.
Només Donald Trump ha nomenat tres juristes per al Tribunal Suprem. Molts dels seus seguidors veuen els nomenaments com el principal èxit del seu mandat. I potser és veritat i tot. Els jutges de Trump tenen al seu abast alterar de dalt a baix la fesomia dels EUA. En cas que revoquin el cas Roe, els estats de majoria republicana tindrien la possibilitat de limitar dràsticament l’avortament o de prohibir-lo del tot. Tretze estats ja han aprovat lleis en aquest sentit que entrarien en vigor immediatament o al cap de poc. I és molt probable que el debat sobre l’avortament només sigui el començament. El Tribunal Suprem també podria ampliar el dret de portar armes –que ara ja és permissiu– o restringir l’affirmative action, la regulació que permet a les universitats nord-americanes concedir millors oportunitats als aspirants negres, entre altres. El tribunal ja ha admès a tràmit casos sobre aquestes qüestions.
Durant dècades la base evangèlica dels republicans no ha anhelat res més que tenir una majoria conservadora al Tribunal Suprem que pogués revocar la detestada sentència del cas Roe. En aquest sentit, els evangèlics ja estan a prop del seu objectiu principal. Trump, que quan feia d’empresari a Nova York havia defensat el dret a l’avortament i que va tenir un afer amb una actriu porno, com a president es va erigir en defensor d’aquest moviment. Semblava que el diable s’hagués ofert per fer d’escolanet. Però el pacte infernal va funcionar: els evangèlics van votar Trump, divorciat dues vegades, i a canvi el president va nomenar no tan sols els dos juristes conservadors Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh per al Tribunal Suprem, sinó que abans d’acabar el mandat també hi va col·locar Amy Coney Barrett, una catòlica molt devota i mare de set fills.
Així doncs, no seria cap sorpresa que el cas Roe acabés revocat. La sentència, de l’any 1973, va ser celebrada com una fita històrica pel moviment feminista perquè concedia a les dones el dret de decidir sobre l’embaràs. Però al mateix temps va ser una de les decisions més controvertides de la història del Tribunal Suprem. A final dels anys cinquanta, les nord-americanes només podien avortar en quatre estats i a Washington. D. C. La sentència Roe v. Wade va forçar fins i tot els estats ultraconservadors del sud a eliminar pràcticament totes les restriccions. Més endavant, la sentència Planned Parenthood v. Casey va garantir que l’avortament fos legal fins al moment en què el fetus ja pot viure fora de l’úter, és a dir, en general fins a la vint-i-quatrena setmana de gestació. La majoria de països de la UE permeten l’avortament només durant els primers tres mesos de l’embaràs.
Molts conservadors van veure la sentència Roe des del principi com un cas d’activisme polític que es disfressava amb unes mínimes consideracions jurídiques. Però també hi va haver juristes d’esquerres que van considerar dubtós l’argument que de la protecció de l’esfera privada –garantida per la catorzena esmena de la Constitució dels EUA– se’n pogués deduir el dret a l’avortament. Fins i tot la jurista Ruth Bader Ginsburg, que més endavant es convertiria en el símbol liberal del Tribunal Suprem, va escriure en un article el 1985 que el cas Roe havia anat massa lluny. D’una manera encara més clara, el professor de Harvard Laurence Tribe, un dels constitucionalistes més famosos dels EUA, va sentenciar: “Una de les parts més estranyes del cas Roe és que darrere una nebulosa de paraules no hi ha cap argument jurídic substancial que fonamenti la decisió”. Aquesta és una idea que Samuel Alito ha incorporat gratament en el seu esborrany: “El cas Roe ha sigut erroni des del començament d’una manera desconcertant”, escriu. “No ha pacificat el debat sobre l’avortament als EUA, sinó que l’ha encès i ha fet augmentar la divisió del país”.
Però una cosa és criticar una construcció jurídica insuficient i una altra de molt diferent és revocar una sentència fonamental amb què la majoria dels ciutadans nord-americans ja han fet les paus. Segons una enquesta de la cadena CNN feta al gener, el 69% dels nord-americans volen mantenir la sentència Roe i, per tant, el dret de les dones a decidir sobre l’avortament. Per més que fa cinquanta anys la sentència suposés una liberalització forçada per part d’uns jutges, avui dia revocar-la seria un retorn al passat.
Aquest és ara el problema dels republicans. Han polititzat tant el Tribunal Suprem que les seves decisions també són seves. El grau de crítica d’alguns conservadors del Congrés es pot interpretar per la seva reacció a la sentència filtrada. No ho han celebrat com un pas per tenir uns EUA on l’avortament estigui prohibit, sinó que més aviat han criticat la filtració com una maniobra política deliberada dels demòcrates. “Durant anys l’esquerra radical ha atacat el Tribunal Suprem com a institució”, ha lamentat per exemple Mitch McConnell, líder dels republicans al Senat. Amb la filtració, ha afegit, aquesta campanya “ha tocat fons una vegada més”.
Als republicans, la qüestió de l’avortament els obliga a fer complicats malabarismes. La majoria de membres del partit defensen el “dret a la vida”, però molts ho fan més per ritual que per convicció, cosa que es deu, entre altres motius, al fet que són pocs els estats on hi ha una majoria a favor de prohibir l’avortament. És el cas, entre d’altres, de Louisiana, Arkansas i Alabama, al sud, però també de Virgínia Occidental i Utah. No és casualitat que precisament aquests estats hagin preparat o aprovat lleis que limitarien dràsticament l’avortament. A Florida, en canvi, un dels estats més poblats dels EUA, hi ha una majoria favorable al dret a l’avortament. Probablement per això el governador Ron DeSantis, republicà, només ha fet redactar una llei que prohibeix l’avortament després de la quinzena setmana de gestació sense motius mèdics.
En l’estrambòtica lògica política de Washington, el triomf dels conservadors al Tribunal Suprem és un raig d’esperança per als demòcrates. Quan falta mig any per a les eleccions al Congrés, el president Joe Biden té les mans buides davant dels votants. Els seus projectes més importants de reforma estan encallats al Senat o han caigut en descrèdit perquè han contribuït a fer enfilar la inflació fins a un espectacular 7,5%. Al mateix temps, les entrades il·legals a la frontera amb Mèxic estan assolint nous valors rècord: una qüestió que afecta més els nord-americans que la guerra d’Ucraïna. I per acabar-ho d’adobar, en el primer trimestre l’economia nord-americana ha entrat en números vermells. Aquests últims dies, a Biden se li ha vist sovint un posat tan resignat que sembla que ja doni per perdudes les eleccions del novembre, en què s’escullen tots els diputats de la Cambra de Representants i un terç dels senadors.
Ara bé, la sentència filtrada ha recarregat l’energia dels demòcrates. Dimecres Biden va dir des del Saló Roosevelt de la Casa Blanca que el moviment Make America Great Again de Trump era “la força política més radical de la història recent”. Va pintar un futur funest en què es prohibiria la presència dels nens trans a les aules. Però això és plausible? En el seu esborrany Alito ha deixat clar que tocarà ni la sentència a favor del matrimoni de gais i lesbianes ni una decisió del tribunal sobre la venda d’anticonceptius.
No obstant això, les paraules del president podrien no aconseguir l’efecte desitjat. “Avortament per sempre”, ressona dimarts pel centre de Houston. S’hi han aplegat 500 manifestants, entre ells, Kara Hagen, que hi assisteix amb la seva filla. “[La meva filla] Té 19 anys, i jo vull que tingui la llibertat per decidir pel seu compte”, diu Hagen. “Em vaig implicar a favor dels drets de les dones quan era adolescent. Em pensava que ja ho havíem aconseguit i que el cas Roe havia quedat fixat en la jurisprudència per sempre. Però tot d’una la lluita torna a començar des de zero”.
A dia d’avui, Texas és l’únic estat dels EUA on l’avortament està prohibit de facto en gairebé tots els casos. L’any passat, el governador republicà Greg Abbott va signar una llei que només permet l’avortament dels embrions en què encara no es detecti el batec del cor, fet que en general té lloc a partir de la sisena setmana de gestació. En aquell moment, moltes dones encara no saben ni tan sols que esperen una criatura. I si se n’adonen, això no vol pas dir que aconsegueixin avortar.
Dimecres al matí, Karina Aguirre està asseguda davant la Houston Women’s Clinic sota una ombrel·la intentant recuperar la calma. “Ara el primer que haig de fer és aclarir-me”, diu. En realitat, Aguirre ho havia fet tot bé, fins i tot d’acord amb els estrictes criteris de les lleis texanes: aquesta noia de 23 anys treballa en un magatzem d’Amazon i ja té dos fills. Quan va quedar embarassada d’un tercer, va demanar hora a la Houston Women’s Clinic. Dilluns tenia la primera consulta i, de fet, semblava que tot anava bé: encara no se sentia el batec del cor de la criatura. Però l’endemà ja se sentia, i això significa que a Texas –un estat que té gairebé el doble de superfície que Alemanya– no se li permetrà avortar. “Encara no sé què faré a partir d’ara”, diu. “Podria anar a un altre estat. Però, un cop has sentit el batec del cor, la decisió no és pas més fàcil”.
En circumstàncies normals, el Tribunal Suprem hauria hagut d’anul·lar immediatament el projecte de llei de Texas, basat en el batec del cor, quan va entrar en vigor, el setembre del 2021. Entra en contradicció amb la sentència Roe de manera evident. Però el fet que la majoria conservadora del tribunal es negués a deliberar sobre la llei ja es va considerar aleshores un indici que la sentència aviat podria quedar sense efecte. John Roberts, president del Tribunal Suprem, va escriure en un vot particular que l’objectiu de la llei texana era soscavar la jurisdicció del Tribunal Suprem: “Hi ha en joc ni més ni menys que el paper del Tribunal Suprem en l’arquitectura constitucional”.
Allò va ser una apel·lació fervent als nous companys del tribunal a estar a l’altura de la responsabilitat del càrrec. Roberts sempre ha sigut conservador, però en els seus gairebé vint anys al càrrec s’ha preocupat més pel prestigi del tribunal que per les seves conviccions polítiques. Diuen que entre bastidors Roberts va intentar teixir una solució intermèdia que limités el dret a l’avortament a les primers quinze setmanes de gestació però que no revoqués completament la sentència Roe. Hauria sigut una tercera via factible; una solució que no hauria continuat encenent els ànims al país. Però de moment sembla que Trump, el gran divisor, també va contagiar la discòrdia a l’última institució intacta dels EUA.
Traducció d'Arnau Figueras